Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ fadrinesa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fadrinesa</title>

Etimologia: de fadrí

femení

1. Estat de fadrí, de solter.
2. Temps que una persona és fadrina.
Qualitat de fadrí.

■ fadrinesa

femení Estat de fadrí, de solter Temps que una persona és fadrina Qualitat de fadrí

■ fadrinot

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fadrinot</title>

Etimologia: de fadrí

masculí dialectal Fadrí vell.

■ fadrinot

masculí dialectal Fadrí vell

■ fadristern

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fadristern</title>

Etimologia: de fadrí i extern

masculí dret català Cabaler.

■ fadristern

masculí dret català Cabaler

■ faedor¹

| faedora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">faedor</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: fa_e_dor
Etimologia: duplicat de factor amb base radical hereditària, amb el sufix -dor¹

masculí i femení

Persona que fa alguna cosa.
el suprem faedor Déu.

Vegeu també:

faedor²

■ faedor¹

| faedora

masculí i femení Persona que fa alguna cosa el suprem faedor Déu Vegeu també faedor 2

■ faedor²

| faedora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">faedor</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: fa_e_dor
Etimologia: duplicat de factor amb base radical hereditària, amb el sufix -dor²

adjectiu

Susceptible d’ésser fet o de fer-se. Una cosa faedora.
Que cal fer o s’ha de fer.

Vegeu també:

faedor¹

■ faedor²

| faedora

adjectiu Susceptible d’ésser fet o de fer-se Una cosa faedora Que cal fer o s’ha de fer Vegeu també faedor 1

■ faena

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">faena</title>

Partició sil·làbica: fa_e_na

femení dialectal antigament Feina.

■ faena

femení dialectal antigament Feina

faenada

<title type="display">faenada</title>

Partició sil·làbica: fa_e_na_da

femení dialectal Feinada.

faenada

femení dialectal Feinada

faenador

| faenadora

<title type="display">faenador</title>

Partició sil·làbica: fa_e_na_dor

adjectiu dialectal Feinador.

faenador

| faenadora

adjectiu dialectal Feinador

faenater

| faenatera

<title type="display">faenater</title>

Partició sil·làbica: fa_e_na_ter

adjectiu dialectal Feinater.

faenater

| faenatera

adjectiu dialectal Feinater

faenejar

<title type="display">faenejar</title>

Partició sil·làbica: fa_e_ne_jar

verb intransitiu dialectal Feinejar.

faenejar

verb intransitiu dialectal Feinejar

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ fadrinesa

■ fadrinot

■ fadristern

■ faedor1 | faedora

■ faedor1 | faedora

■ faedor2 | faedora

■ faedor2 | faedora

■ faena

faenada

faenador | faenadora

faenador | faenadora

faenater | faenatera

faenater | faenatera

faenejar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ faedor¹

| faedora

■ faedor¹

| faedora

■ faedor²

| faedora

■ faedor²

| faedora

faenador

| faenadora

faenador

| faenadora

faenater

| faenatera

faenater

| faenatera

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia