Es mostren 88939 resultats

fallaire


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fallaire</title>

Accessory
Partició sil·làbica: fa_llai_re
Etimologia: de falla1 1a font: 1886
Body
masculí i femení Persona que amb una falla encesa a la mà, pren part en certes festes, especialment les que fan en alguns indrets dels Pirineus (des de l’Alta Ribagorça fins a Andorra) la revetlla de Sant Joan.

fallaire

Traducció

fal·lals

fal·lals

fallar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fallar</title>

Accessory
Etimologia: de falla2
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Mancar, no encertar, errar allò que hom vol tocar, atènyer, etc. Ha fallat una llebre a deu passes.
    2. per extensió Fallar un tret.
  2. intransitiu
    1. fallir 1.
    2. especialment No obrar, algú o alguna cosa, en un moment donat com hom esperava. El fre li ha fallat. Aquest remei no falla mai.
    3. Frustrar-se, no reeixir.
  3. transitiu jocs d’entreteniment En alguns jocs de cartes, matar una carta amb un atot quan hom no en té del mateix coll per a jugar. Amb quina carta has fallat la meva espasa?

fallar

fallat
| fallada

fallat
| fallada

falleba


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">falleba</title>

Accessory
Etimologia: probablement de l’àr. vg. ḫallǟba, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
femení construcció i fusteria Barreta de ferro cilíndrica que hom col·loca en una porta, un finestró, etc., de manera que pugui girar al voltant del seu eix longitudinal per tal que els seus extrems, colzats, s’introdueixin en uns forats, unes anelles, etc., del bastiment o se’n desprenguin.

falleba

fallença

fallença

Informació complementària

faller
| fallera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">faller</title>

Accessory
Etimologia: de falla1
Body
  1. folklore
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a les falles, especialment a les de València. Literatura fallera.
    2. masculí i femení Membre de les comissions de carrer encarregades d’organitzar, en el transcurs de l’any, la festa de les falles i, mentre dura la festa, dels diversos actes (traques, cercaviles, crema, etc.).
    3. fallera major Dona jove que ostenta la representació simbòlica d’una comissió fallera i que en presideix l’assistència als actes públics, durant les festes de Sant Josep a València i als pobles valencians on es planten falles.
  2. femení llar, assumptes domèstics Teiera.

faller
| fallera

fal·lera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fal·lera</title>

Accessory
Etimologia: probablement d’un ll. *fellarĭa, der. de fel, fellis ‘fel’, aplicat inicialment a una malaltia del bestiar deguda a un excés de menjar, d’on la idea de ‘obsessió, idea fixa’ 1a font: 1803, DEst.
Body
femení Inclinació envers alguna persona o cosa que porta a pensar-hi tothora, a desitjar-la contínuament, a no saber estar-se de freqüentar-la, etc. Té una gran fal·lera per la Maria.

fal·lera

falleva

falleva

fal·libilisme

fal·libilisme