Es mostren 88939 resultats

■ falua

■ falua

femení construcció naval Embarcació menor per a ús dels almiralls o altres autoritats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ faluga

■ faluga

femení construcció naval Falua colloquialment i per analogia Persona o animal petit i bellugadís
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falutx

■ falutx

masculí construcció naval Barca de mitjana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falzia

■ falzia

femení botànica Falzilla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falzilla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">falzilla</title>

Etimologia: del ll. td. filicicŭla, substitut del ll. cl. filicŭla, dimin. de filix, -ĭcis ‘falguera’ 1a font: , Bertrana
    femení botànica
  1. Falguera de la família de les polipodiàcies (Adiantum capillus-veneris), de rizoma serpentejant i frondes bipinnatisectes, amb segments flabel·liformes o cuneïformes.
  2. falzilla blanca Falguera de la família de les polipodiàcies (Asplenium ruta-muraria), de rizoma curt, amb frondes bipinnatisectes, de contorn triangular.
  3. falzilla negra Falguera de la família de les polipodiàcies (Asplenium adiantum-nigrum), de fulles pinnaticompostes, de contorn triangular.
  4. falzilla roja Falguera de la família de les polipodiàcies (Asplenium trichomanes), de fulles pinnatisectes, amb segments ovats i creuats.

■ falzilla

femení botànica Falguera de la família de les polipodiàcies Adiantum capillus-veneris , de rizoma serpentejant i frondes bipinnatisectes, amb segments flabelliformes o cuneïformes falzilla blanca Falguera de la família de les polipodiàcies Asplenium ruta-muraria , de rizoma curt, amb frondes bipinnatisectes, de contorn triangular falzilla negra Falguera de la família de les polipodiàcies Asplenium adiantum-nigrum , de fulles pinnaticompostes, de contorn triangular falzilla roja Falguera de la família de les polipodiàcies Asplenium trichomanes , de fulles pinnatisectes, amb segments ovats…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fam


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fam</title>

Etimologia: del ll. fames, famis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. fisiologia Desig molt intens de menjar, sovint lligat a una sensació de buit o de contracció a l’estómac.
    2. figuradament Desig ardent d’alguna cosa; avidesa. Tenir fam de riqueses. Una fam insaciable d’honors.
    3. fam canina Fam intensíssima.
    4. fam dolorosa patologia Dolor a l’epigastri que es presenta quan l’estómac és buit.
    5. fam oculta medicina Necessitat fisiològica dels hipoalimentats, sense traducció sensorial.
    6. mort de fam Persona mancada de recursos, d’allò més elemental per a viure.
    1. Sofriment general produït per l’extrema escassetat d’aliments. Els horrors de la pesta, la fam i la guerra.
    2. fugir de fam i de feina locució verbal Ésser malfeiner, defugir tota obligació.

■ fam

femení fisiologia Desig molt intens de menjar, sovint lligat a una sensació de buit o de contracció a l’estómac figuradament Desig ardent d’alguna cosa avidesa Tenir fam de riqueses Una fam insaciable d’honors fam canina Fam intensíssima fam dolorosa patologia Dolor a l’epigastri que es presenta quan l’estómac és buit fam oculta medicina Necessitat fisiològica dels hipoalimentats, sense traducció sensorial mort de fam Persona mancada de recursos, d’allò més elemental per a viure Sofriment general produït per l’extrema escassetat d’aliments Els horrors de la pesta, la fam i la guerra fugir de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fama


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fama</title>

Etimologia: del ll. fama ‘rumor; opinió; fama’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Veu pública de lloança o blasme.
    2. Reputació favorable o desfavorable. Tenir bona fama, mala fama.
    1. usat absolutament Renom, notorietat deguda a l’excel·lència d’una persona en el seu art, la seva professió, etc., a l’excel·lència d’un remei, d’una cosa qualsevol. Té fama de valent.
    2. agafa (o cria) fama i posa’t a jeure Refrany amb què se sol criticar la inactivitat de moltes persones importants perquè, un cop aconseguida la fama, ja solen quedar-se tranquil·les.
    3. de fama Famós. És un metge de fama.

■ fama

femení Veu pública de lloança o blasme Reputació favorable o desfavorable Tenir bona fama, mala fama usat absolutament Renom, notorietat deguda a l’excellència d’una persona en el seu art, la seva professió, etc, a l’excellència d’un remei, d’una cosa qualsevol Té fama de valent agafa o cria fama i posa’t a jeure Refrany amb què se sol criticar la inactivitat de moltes persones importants perquè, un cop aconseguida la fama, ja solen quedar-se tranquilles de fama Famós És un metge de fama
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ famejant

■ famejant

adjectiu Que pateix fam
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ famejar

■ famejar

verb intransitiu Patir fam
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ famèlic
| famèlica

■ famèlic
| famèlica

adjectiu Que pateix molta fam Un gos famèlic
Traducció