Es mostren 88939 resultats

■ fanfara


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fanfara</title>

Etimologia: del fr. fanfare, segurament del cast. fanfarria
    femení música
  1. Xaranga.
  2. Peça musical per a instruments de metall que hom interpretava en les caceres per indicar la partida, la peça aconseguida, la retirada, etc.
  3. Passatge de música escènica o simfònica que recorda o imita la música de cacera o militar.

■ fanfara

femení música Xaranga Peça musical per a instruments de metall que hom interpretava en les caceres per indicar la partida, la peça aconseguida, la retirada, etc Passatge de música escènica o simfònica que recorda o imita la música de cacera o militar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fanfàrria

■ fanfàrria

femení Jactància adjectiu i masculí i femení Fanfarró, jactanciós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fanfarró
| fanfarrona

■ fanfarró
| fanfarrona

adjectiu i masculí i femení Que es glorieja de valent, de fets o qualitats reals o suposats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fanfarronada

■ fanfarronada

femení Dita o fet propis d’un fanfarró Ostentació vana
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fanfarronejar

■ fanfarronejar

verb intransitiu Dir o fer fanfarronades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fanfarroneria

■ fanfarroneria

femení Qualitat de fanfarró Fanfarronada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fang1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fang</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del germ. fani ‘pantà, fang’, amb terminació en -g per influx de fanga, fangar, per la correlació dels dos conceptes 1a font: s. XIII
    masculí
    1. petrografia Mescla de terra i aigua.
    2. fang activat química industrial Fang de les estacions depuradores d’aigües residuals amb un contingut molt alt de bacteris i protozous actius que es multipliquen en les aigües.
    3. fang residual química industrial Fang extret del tanc de depuració d’aigües que no retorna al circuit i és deshidratat i eliminat, o bé és aprofitat per a engegar el procés de descomposició aeròbica en el compostatge.
  2. ceràmica Atuell fet d’aquest material.
  3. figuradament Situació moral molt baixa, deshonrosa.
    1. anar (o anar-se’n) a pastar fang [emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera] Aneu a pastar fang, nois!
    2. enviar (o engegar) (algú) a pastar fang Engegar-lo de mala manera. Com que no en feia cas, la va enviar a pastar fang.



    5. Vegeu també:
    fang2

■ fang1

masculí petrografia Mescla de terra i aigua fang activat química industrial Fang de les estacions depuradores d’aigües residuals amb un contingut molt alt de bacteris i protozous actius que es multipliquen en les aigües fang residual química industrial Fang extret del tanc de depuració d’aigües que no retorna al circuit i és deshidratat i eliminat, o bé és aprofitat per a engegar el procés de descomposició aeròbica en el compostatge ceràmica Atuell fet d’aquest material figuradament Situació moral molt baixa, deshonrosa anar o anar-se’n a pastar fang emprat en forma imperativa per a engegar…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fang2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fang</title><lbl type="homograph">2</lbl>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als fangs o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble que constitueix un conglomerat racial d’elements sudànids i congolesos amb trets etiòpids, que habiten el nord del Camerun, el sud del Gabon i la Guinea Equatorial.
  3. masculí lingüística Llengua bantú de la família nigerocongolesa, parlada pels fangs.



    4. Vegeu també:
    fang1

■ fang2

adjectiu Relatiu o pertanyent als fangs o a llur llengua masculí i femení etnologia Individu d’un poble que constitueix un conglomerat racial d’elements sudànids i congolesos amb trets etiòpids, que habiten el nord del Camerun, el sud del Gabon i la Guinea Equatorial masculí lingüística Llengua bantú de la família nigerocongolesa, parlada pels fangs Vegeu també fang 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fanga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fanga</title>

Etimologia: del ll. vanga, íd., amb canvi de v- en f- per influx de fang, a causa de la correlació recíproca dels dos conceptes 1a font: s. XIV
femení agricultura Eina per a girar la terra composta d’una pala o forca de ferro posada al cap d’un mànec, el qual té a la part superior un mantí o una creuera perquè hom hi pugui fer força.

■ fanga

femení agricultura Eina per a girar la terra composta d’una pala o forca de ferro posada al cap d’un mànec, el qual té a la part superior un mantí o una creuera perquè hom hi pugui fer força
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fangada

■ fangada

femení agricultura Acció de fangar l’efecte Mesura agrària emprada a Lleida, equivalent a 1/5 de jornal o a 360 canes quadrades
Traducció