Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

febr.

<title type="display">febr.</title>

abreviatura cronologia febrer¹.

febr.

abreviatura cronologia febrer 1

febra

<title type="display">febra</title>

Homòfon: febra
Etimologia: de febre, per influx del gènere femení del mot

femení dialectal antigament Febre.

febra

femení dialectal antigament Febre

■ febrada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">febrada</title>

Etimologia: de febre 1a font: 1803, DEst.

femení Accés fort de febre.

■ febrada

femení Accés fort de febre

■ febre

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">febre</title>

Homòfon: febra
Etimologia: del ll. fĕbris, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení

patologia
1. Augment de la temperatura corporal, que manifesta la reacció de l’organisme a un procés patològic determinat; hipertèrmia.
2. Nom de diferents malalties en què la febre és el símptoma prominent. Febre aftosa. Febre de les trinxeres. Febre d’estiu. Febre groga.
3. febre efímera obsolet Herpes simple.
4. febre ganglionar Mononucleosi infecciosa.
figuradament Viva excitació produïda per una causa moral.

■ febre

femení patologia Augment de la temperatura corporal, que manifesta la reacció de l’organisme a un procés patològic determinat hipertèrmia Nom de diferents malalties en què la febre és el símptoma prominent Febre aftosa Febre de les trinxeres Febre d’estiu Febre groga febre efímera obsolet Herpes simple febre ganglionar Mononucleosi infecciosa figuradament Viva excitació produïda per una causa moral

■ febrejar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">febrejar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de febre 1a font: 1460, Roig

verb intransitiu Tenir febre.

Vegeu també:
febrejar²

■ febrejar¹

verb intransitiu Tenir febre Vegeu també febrejar 2

■ febrejar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">febrejar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de febrer¹

verb intransitiu Fer un temps propi del febrer.

Vegeu també:
febrejar¹

■ febrejar²

verb intransitiu Fer un temps propi del febrer Vegeu també febrejar 1

■ febrer¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">febrer</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. februarius, íd. 1a font: c. 1330

masculí [abreviatura febr.] [símbol FB] cronologia Segon mes de l’any.

Vegeu també:
febrer²

■ febrer¹

masculí abreviatura febr símbol FB cronologia Segon mes de l’any Vegeu també febrer 2

■ febrer²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">febrer</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de febre

masculí botànica Eucaliptus.

Vegeu també:
febrer¹

■ febrer²

masculí botànica Eucaliptus Vegeu també febrer 1

■ febrerada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">febrerada</title>

Etimologia: de febrer¹

femení meteorologia Cop de temps barrejat de pluja i calamarsa.

■ febrerada

femení meteorologia Cop de temps barrejat de pluja i calamarsa

■ febricitant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">febricitant</title>

Etimologia: del ll. febricitans, -ntis, participi pres. del ll. febricitare ‘estar pres per la febre’

adjectiu Que té febre; febrós.

■ febricitant

adjectiu Que té febre febrós