Es mostren 88940 resultats

■ feina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">feina</title>

Partició sil·làbica: fei_na
Compareu: treball
Etimologia: del cat. ant. i encara dial. faena, ll. vg. facenda, ll. cl. facienda ‘coses que han de ser fetes’, neutre pl. del participi de futur passiu de facĕre ‘fer’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Treball que hom fa per obligació, en què hom s’ocupa, amb què hom es guanya la vida. No tinc feina: estic en vaga. Cercar feina. Anar a la feina. Una feina molt cansada. Si avancem feina, podrem plegar més aviat. Un dia de feina. Cavar la terra no és la teva feina. Feina feta no té destorb.
    2. altra feina hi ha Expressió emprada per a manifestar que hom no està disposat a fer alguna cosa, que una cosa no serà de cap manera.
    3. amb prou feines locució adverbial Difícilment, a penes. Eren tants, que amb prou feines els hem poguts comptar. Amb prou feines arribarem a ésser vint.
    4. anar per feina Fer el que cal sense entretenir-se en altres coses. Anem per feina que es fa tard!
  2. Ocupació, afer.
  3. informàtica Unitat de treball, considerada bàsica i independent, que pot ésser duta a terme per un ordinador.

■ feina

femení Treball que hom fa per obligació, en què hom s’ocupa, amb què hom es guanya la vida No tinc feina estic en vaga Cercar feina Anar a la feina Una feina molt cansada Si avancem feina, podrem plegar més aviat Un dia de feina Cavar la terra no és la teva feina Feina feta no té destorb altra feina hi ha Expressió emprada per a manifestar que hom no està disposat a fer alguna cosa, que una cosa no serà de cap manera amb prou feines locució adverbial Difícilment, a penes Eren tants, que amb prou feines els hem poguts comptar Amb prou feines arribarem a ésser vint anar per feina Fer el que cal…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ feinada

■ feinada

femení Feina grossa, molta feina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ feinador
| feinadora

■ feinador
| feinadora

adjectiu Treballador, amic de treballar, de fer feina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ feinater
| feinatera

■ feinater
| feinatera

adjectiu Treballador, que feineja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ feinejar

■ feinejar

verb intransitiu Ocupar-se en una feina especialment Ocupar-se en diverses feines lleugeres, que no cansen gaire Fa estona que feineja per casa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ feiner
| feinera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">feiner</title>

Partició sil·làbica: fei_ner
Etimologia: de feina 1a font: 1155
    adjectiu
  1. Afeccionat a la feina; laboriós.
    1. Relatiu o pertanyent a la feina.
    2. dia feiner Dia en què hom treballa, que no és de festa.
  3. hora feinera Hora en què hom treballa.

■ feiner
| feinera

adjectiu Afeccionat a la feina laboriós Relatiu o pertanyent a la feina dia feiner Dia en què hom treballa, que no és de festa hora feinera Hora en què hom treballa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ feix


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">feix</title>

Partició sil·làbica: feix
Etimologia: del ll. fascis, íd. 1a font: 1168
    masculí
    1. Cert nombre de tiges, de branquillons, de bastons, etc., disposats paral·lelament i lligats ensems. Un feix de llenya. Un feix de llances.
    2. per extensió Un feix de claus.
    3. figuradament Gran quantitat. Té un feix d’anys. Un feix de protestes, de reclamacions.
    4. anatomia animal Grup de fibres musculars o nervioses disposades paral·lelament.
    5. anatomia vegetal Conjunt d’elements conductors de la saba disposats a manera de feix.
    6. física Corrent o flux de partícules que segueixen una trajectòria unidireccional comuna i amb unes energies dins un interval determinat.
    7. arts gràfiques Conjunt de dues raimes de paper, és a dir, mil fulls.
    8. història Reunió de vares d’om o de bedoll d’un metre i mig de llargada lligades amb una corretja de cuir vermell, de les quals emergia una destral. A l’antiga Roma, era portat pels lictors quan anaven davant determinats magistrats.
    9. feix de correlació fonètica, fonologia Relació opositiva de trets fonològics que afecta de la mateixa manera diversos grups fonemàtics dintre un mateix sistema.
    10. feix de vies ferrocarrils Grup de vies sensiblement paral·leles reunides pels extrems mitjançant les corresponents agulles.
    11. feix d’isoglosses lingüística Conjunt d’isoglosses, més o menys acostades, que separen dos dialectes.
    12. feix hertzià telecomunicacions Feix d’ones hertzianes destinat a establir un enllaç entre dos punts determinats, caracteritzat pel fet de posseir una gran direccionalitat.
    13. feix piramidal anatomia animal Via motriu neurològica que transmet els impulsos del cervell a les neurones motores del tronc i de les extremitats.
    1. Càrrega dura de portar. Ajudar algú a portar el feix.
    2. haver-n’hi un feix (d’algú o d’alguna cosa) locució verbal Ésser, algú o alguna cosa, molestós, de mal sofrir. N’hi ha un feix, de tu!
    3. tot fa feix Comentari que hom afegeix per indicar que un fet, una circumstància, etc., ve a fer més feixuga una cosa a suportar, a endurar.
  3. geometria Conjunt de superfícies o línies d’equació f + λφ = 0, on f = 0 i φ = 0 són les equacions de dos elements qualssevol del feix, els quals hom pren com a generatrius, i λ és un paràmetre.

■ feix

masculí Cert nombre de tiges, de branquillons, de bastons, etc, disposats parallelament i lligats ensems Un feix de llenya Un feix de llances per extensió Un feix de claus figuradament Gran quantitat Té un feix d’anys Un feix de protestes, de reclamacions anatomia animal Grup de fibres musculars o nervioses disposades parallelament anatomia vegetal Conjunt d’elements conductors de la saba disposats a manera de feix física Corrent o flux de partícules que segueixen una trajectòria unidireccional comuna i amb unes energies dins un interval determinat arts gràfiques Conjunt de dues raimes de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ feixa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">feixa</title>

Partició sil·làbica: fei_xa
Etimologia: de feix 1a font: 962
    femení geografia agrària
  1. Peça de terra de conreu en forma de terrassa, construïda amb marges de pedra seca als vessants muntanyencs.
  2. Antiga mesura agrària de superfície de valor imprecís estesa per certes comarques (Garrotxa, Gironès, Ripollès, etc.), equivalent a 1/12 o 1/16 de quartera.

■ feixa

femení geografia agrària Peça de terra de conreu en forma de terrassa, construïda amb marges de pedra seca als vessants muntanyencs Antiga mesura agrària de superfície de valor imprecís estesa per certes comarques Garrotxa, Gironès, Ripollès, etc, equivalent a 1/12 o 1/16 de quartera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ feixar1

■ feixar1

masculí Conjunt de feixes A muntanya hi ha molts feixars Vegeu també feixar 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ feixar2

■ feixar2

verb transitiu agricultura Lligar blat, ordi, etc en gavelles Dividir en feixes la terra Vegeu també feixar 1
Informació complementària
Traducció