Es mostren 88939 resultats

■ feridura

■ feridura

femení patologia Apoplexia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ferir1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ferir</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: ferí
Etimologia: del ll. ferīre ‘pegar’ 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Colpejar produint una ferida. Ferir algú amb un ganivet, amb una espasa. Ferir algú d’un cop de sabre, d’un cop de pedra. Ferir algú en un braç, a la cama dreta. Ferir lleugerament, greument, mortalment.
    2. transitiu Colpir, donar un cop o cops, amb alguna cosa. Els almogàvers ferien de grans cops les pedres amb les llances abans d’entrar en batalla.
    3. pronominal Ferir-se amb una navalla, amb vidres trencats.
    4. pronominal per extensió Produir-se una esquerda en un objecte.
    5. transitiu per extensió Afectar dolorosament. Aquesta llum fereix la vista. Uns sorolls que fereixen l’orella.
  2. transitiu figuradament Ofendre, agreujar. Ferir algú en els seus sentiments més cars. Ferir l’honor, la reputació, la fama, d’algú. Ferir algú al cor. Ferir l’amor propi d’algú.
  3. pronominal medicina Tenir un atac d’apoplexia.



    4. Vegeu també:
    ferir2

■ ferir1

verb transitiu Colpejar produint una ferida Ferir algú amb un ganivet, amb una espasa Ferir algú d’un cop de sabre, d’un cop de pedra Ferir algú en un braç, a la cama dreta Ferir lleugerament, greument, mortalment transitiu Colpir, donar un cop o cops, amb alguna cosa Els almogàvers ferien de grans cops les pedres amb les llances abans d’entrar en batalla pronominal Ferir-se amb una navalla, amb vidres trencats pronominal per extensió Produir-se una esquerda en un objecte transitiu per extensió Afectar dolorosament Aquesta llum fereix la vista Uns sorolls que fereixen l’orella transitiu…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ferir2

■ ferir2

verb transitiu pesca Lligar un ham per mitjà d’un nus Vegeu també ferir 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ feristela

■ feristela

femení zoologia Fera no gaire grossa, com ara la guineu, la mostela, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ferit
| ferida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ferit</title>

Etimologia: de ferir1
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que ha sofert una ferida. Un ferit. Portaren els ferits a l’hospital.
    2. Que ha sofert un atac d’apoplexia.
  2. adjectiu heràldica Dit de l’escut amb una arma, generalment una sageta, clavada sobre el camper i amb sang brollant de la ferida.

■ ferit
| ferida

adjectiu i masculí i femení Que ha sofert una ferida Un ferit Portaren els ferits a l’hospital Que ha sofert un atac d’apoplexia adjectiu heràldica Dit de l’escut amb una arma, generalment una sageta, clavada sobre el camper i amb sang brollant de la ferida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ferla

■ ferla

femení botànica Canyaferla
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ferm
| ferma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ferm</title>

Etimologia: del ll. fĭrmus, -a, -um, íd. 1a font: 1244
  1. adjectiu
    1. Que no cedeix sinó difícilment a un esforç exterior. Tenir una carn ferma, els músculs ferms.
    2. Que no trontolla, no vacil·la. Parlar amb veu ferma. Un gest ferm. Un mur molt ferm.
    3. figuradament Ferm en els seus principis, en les seves ambicions. Una virtut ferma. Una ferma resolució.
    4. Que atrau, especialment per les seves qualitats. És un noi molt ferm. Quin cotxe més ferm!
    5. dret Dit del tracte establert amb seguretat i força legal, de la sentència o resolució judicial no recorrible.
    6. ferms! ciències militars Veu de comandament adreçada a la tropa en formació perquè els soldats es quadrin.
    7. fer ferm Lligar, collar, etc., sòlidament una corda, una peça, etc.
    8. terra ferma Terra d’extensió considerable, continental.
  2. adjectiu
    1. [usat adverbialment] Tenir-se ferm, aguantar-se ferm.
    2. de ferm locució adverbial Sense afluixar, intensament. El va renyar de ferm.
    3. en ferm locució adverbial En condicions fermes, no subjectes a tal o tal eventualitat. Una comanda en ferm.
  3. femení
    1. Cosa que serveix per a fer fort quelcom.
    2. especialment Llenca cosida a la vora d’alguna roba.
  4. masculí Part d’una corda, una peça, etc., on hom la fa ferma.
  5. femení
    1. dret Fermança, fiança.
    2. dret civil Aprovació, confirmació o seguretat que dona vigor a un acte o un contracte per les parts que hi intervenen.
    3. història del dret En dret català antic, en el cas d’atorgament d’una escriptura pública on es transmetien béns emfitèutics o feudals, lloació o aprovació que, salvant els seus drets, hi feia constar al peu del document llur senyor.
    4. ferma de directe història del dret Ferma de dret donada per un vassall o un emfiteuta mitjançant la garantia o la fermança d’un cavaller.
    5. ferma de dret història del dret Garantia que donaven les parts pledejants d’acatar i complir la resolució que recaigués en el judici.
    6. ferma d’espoli forçada història del dret Del segle XIII al XV, a Catalunya, lloació o aprovació del senyor directe sobre la hipoteca o l’assegurament que feia el pagès de remença per a garantir la devolució del dot i el pagament de l’escreix sobre el mas, la borda i la finca en general tingudes en emfiteusi.
  6. masculí marina, marítim
    1. Punt d’un cap per on hom el fa ferm.
    2. Veu de comandament que indica el final d’una maniobra i el moment en què hom ha de fer ferm el cap o la corda que anava cobrant o amollant.
    3. Punt més alt de l’escora d’un vaixell.
  7. masculí obres públiques Capa superior de l’estructura d’una carretera, que suporta directament el trànsit i que descansa sobre l’esplanació, a la qual transmet les càrregues que suporta.
  8. masculí indústria surera Tap de suro molt fet i atapeït i de poca elasticitat.

■ ferm
| ferma

adjectiu Que no cedeix sinó difícilment a un esforç exterior Tenir una carn ferma, els músculs ferms Que no trontolla, no vacilla Parlar amb veu ferma Un gest ferm Un mur molt ferm figuradament Ferm en els seus principis, en les seves ambicions Una virtut ferma Una ferma resolució Que atrau, especialment per les seves qualitats És un noi molt ferm Quin cotxe més ferm dret Dit del tracte establert amb seguretat i força legal, de la sentència o resolució judicial no recorrible ferms ciències militars Veu de comandament adreçada a la tropa en formació perquè els soldats es quadrin fer ferm…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fermador

■ fermador

masculí Anella, clau, estaca, etc, que serveix per a fermar una bèstia, una corda, etc Fermall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fermall


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fermall</title>

Etimologia: de fermar
    masculí
  1. Allò amb què hom ferma o lliga alguna cosa.
  2. especialment indumentària Conjunt de dues peces d’or, d’argent o d’un altre metall una de les quals entra dins un encaix de l’altra i que serveix per a subjectar dues vores de vestit, com a ornament, etc.

■ fermall

masculí Allò amb què hom ferma o lliga alguna cosa especialment indumentària Conjunt de dues peces d’or, d’argent o d’un altre metall una de les quals entra dins un encaix de l’altra i que serveix per a subjectar dues vores de vestit, com a ornament, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fermament1

■ fermament1

masculí història i dret català Acció de fermar o de donar una fermança Vegeu també fermament 2
Traducció