fer1

  1. v.
    És el verb que té més aplicacions de tot el diccionari. Seria interminable la llista si les volguéssim esmentar totes.
    fotre (vulg.)
    refer, tornar a fer una cosa material.
    renovar, fer de nou una cosa. Renovar un contracte. Renovar les seves excuses.
    repetir o tornar-ho a fer, fer-ho de nou.
    executar (un treball)
    posar en execució
    realitzar, fer real una cosa projectada, desitjada, profetitzada.
    fabricar. Fabricar, algú, la seva fortuna.
    escaldufar (fig.), mig fer alguna cosa, fer-la imperfectament.
    elaborar (un producte, un pla, un projecte, etc.)
    efectuar. Efectuar un pagament.
    acomplir. Les tasques acomplertes per la comissió.
    perfer, fer alguna cosa de manera que no hi manqui res.
    consumar, portar alguna cosa a acompliment definitiu.
    confeccionar
    estructurar
    esbossar, fer l'esbós d'una cosa, començar a fer-la.
    embastar, fer una cosa superficialment, a mitges, per acabar-la més tard.
    engiponar, fer una cosa de qualsevol manera, a correcuita.
    capgirar, fer una cosa a l'inrevés.
    esguerrar, fer malament una cosa, espatllar-la.
    desgraciar, íd.
    pastifejar, fer barroerament les coses.
    cometre, fer una acció reprensible.
    perpetrar, íd.
    donar cap (a una cosa), fer-la.
    portar a cap, íd.
    complir. Complir la seva obligació.
    conjuminar. S'ha conjuminat un vestit amb dos o tres que en tenia, que ja eren passats de moda.
    obrir, fer una obertura en alguna cosa. Obrir un sot. Obrir una galeria.
    cursar (una sol·licitud, una instància, una queixa, etc.)
    constituir. L'han constituït hereu.
    sortir amb, fer una cosa que hom no hauria esperat, intempestiva. Sortir amb una atzagaiada.
    pegar. Pegar un xiscle, un salt.
    clavar. Clavar un crit, un escàndol.
    moure, en frases com moure soroll, moure escàndol, moure brega, etc.
    sovintejar, fer sovint una acció. Cada any sovintejava més les excentricitats.
    afartar-se de, fer una cosa fins a la sacietat. Afartar-se de cridar, fer crits fins a fatigar-se.
    no deixar de fer (una cosa), fer-la malgrat tot.
    estrenar-se, fer per primera vegada una cosa. Ja ha acabat la carrera: el mes que ve s'estrena com a metge.
    fúmer
    formar. Formar una col·lecció.
    forjar. Forjar mots nous.
    afaiçonar
    produir. Aquesta terra produeix bons vins.
    plasmar. L'home plasmà Déu a imatge i semblança seva.
    haver doblegat una feina, haver-la feta.
    causar, crear, obrar, fabricar, practicar, construir, engendrar, parir, pondre, desenvolupar -se, acostumar -se, tractar -se, arranjar, preparar, respondre, dir, ocasionar, creure, simular, mesurar, esforçar-se, aparentar, exercir, convenir, adir-se.
    Antònims: Deixar de fer. Ometre. Desfer. Restar. Per mi no resti: si creu que ha de fer-ho, faci-ho. No moure un dit.
  2. Fer els anys: Complir. Demà compliré trenta anys. Celebrar el natalici (o l'aniversari).
    Fer malbé: → (fer) malbé.
    Fer soroll: → (fer) soroll.
    Fer anar (una màquina, etc.): Engegar.
    Fer-s'ho: Arranjar-se. No vol que l'ajudin: doncs ja s'arranjarà.
    Fer-se (dues persones): Alternar. Tractar-se.
    Fer-la bona: Fer una atzagaiada. Fer-la blava. Fer-la grossa. Fer-la com un cove.
    Fer-ne una: Fer una malifeta. Fer-ne una de crespa. Fer-ne una de grossa.



  3. Vegeu també:
    fer2



© Manuel Franquesa