Es mostren 88940 resultats

■ aliancista

■ aliancista

ciències polítiques adjectiu Relatiu o pertanyent a l’Aliança Atlàntica o Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord OTAN masculí i femení Partidari de l’Aliança Atlàntica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aliar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aliar</title>

Partició sil·làbica: a_li_ar
Etimologia: del fr. ant. aliier (fr. allier) ‘ajuntar, aliar’, i aquest, del ll. allĭgare ‘lligar a’, der. de lĭgare ‘lligar’ 1a font: 1285
    verb
  1. transitiu
    1. Unir (dos o més pobles, etc.) per un tractat. Aquest tractat aliarà els estats escandinaus.
    2. Unir (algú) a un altre mitjançant un pacte. L’acord serví per a aliar el cap de la guerrilla amb l’antic president del país.
    3. Combinar, unir (coses dissemblants). Aliar la força amb la justícia.
  2. pronominal Aliar-se dos estats contra un altre.
  3. transitiu metal·lúrgia Formar un aliatge.

■ aliar

verb transitiu Unir dos o més pobles, etc per un tractat Aquest tractat aliarà els estats escandinaus Unir algú a un altre mitjançant un pacte L’acord serví per a aliar el cap de la guerrilla amb l’antic president del país Combinar, unir coses dissemblants Aliar la força amb la justícia pronominal Aliar-se dos estats contra un altre transitiu metallúrgia Formar un aliatge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aliat
| aliada


<title type="display">aliat</title>

Partició sil·làbica: a_li_at
Etimologia: de aliar
  1. adjectiu i masculí i femení Unit per una aliança.
  2. masculí plural especialment Denominació genèrica donada als països que lluitaren contra Alemanya, Àustria, Hongria, Bulgària i Turquia en la Primera Guerra Mundial, i als adversaris de les potències de l’Eix en la Segona Guerra Mundial.

aliat
| aliada

adjectiu i masculí i femení Unit per una aliança masculí plural especialment Denominació genèrica donada als països que lluitaren contra Alemanya, Àustria, Hongria, Bulgària i Turquia en la Primera Guerra Mundial, i als adversaris de les potències de l’Eix en la Segona Guerra Mundial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aliatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aliatge</title>

Partició sil·làbica: a_li_at_ge
Etimologia: de aliar 1a font: s. XX
    masculí
  1. metal·lúrgia Substància metàl·lica composta de més d’un element.
  2. aliatge de polímers química industrial Terme usat per a descriure determinades mescles de polímers, les propietats de les quals depenen fortament de l’estructura dels components, de llurs quantitats relatives, i també de la morfologia del conjunt.

■ aliatge

masculí metallúrgia Substància metàllica composta de més d’un element aliatge de polímers química industrial Terme usat per a descriure determinades mescles de polímers, les propietats de les quals depenen fortament de l’estructura dels components, de llurs quantitats relatives, i també de la morfologia del conjunt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

àlibi

àlibi

masculí Coartada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alibilitat

■ alibilitat

femení Qualitat d’alible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alible

■ alible

adjectiu Dit d’una substància apta per a la nutrició, enterament assimilable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ àlic roig

■ àlic roig

masculí ornitologia flamenc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alicatat

■ alicatat

masculí ceràmica Mosaic de ceràmica esmaltada destinat a la decoració de sòcols, arrambadors i paviments, característic de l’art islàmic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alicates


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alicates</title>

Etimologia: del cast. alicates, íd., que ve de l’àr. magribí al-laqqâṭ ‘tenalles’ 1a font: s. XVIII
femení plural ferreteria Instrument, format per dues peces metàl·liques articulades simètricament mitjançant un passador, que serveix per a subjectar, torçar o tallar filferros, cables, reblons, etc.

■ alicates

femení plural ferreteria Instrument, format per dues peces metàlliques articulades simètricament mitjançant un passador, que serveix per a subjectar, torçar o tallar filferros, cables, reblons, etc
Informació complementària
Traducció