Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ aliança

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aliança</title>

Partició sil·làbica: a_li_an_ça
Etimologia: de aliar 1a font: 1461

femení

1. Acció d’aliar o d’aliar-se dos o més pobles, dues o més organitzacions o dues o més persones;
2. l’efecte. Aliança ofensiva, defensiva.
Connexió o parentiu contret per matrimoni.
Anell de casament.
Acció d’aliar o d’unir coses dissemblants. L’aliança de la força amb la justícia.
botànica Unitat de classificació de la tipologia de la vegetació, inferior a l’ordre, que agrupa una o més associacions afins.
dret internacional Forma de cooperació estreta entre estats, materialitzada en un acord o tractat polític o militar, mitjançant el qual els estats protegeixen o realitzen els seus interessos.
heràldica
1. Dit de dues destres enllaçades.
2. Dit de les armes de llinatge que formen diferents quarters dins un mateix escut.
3. Dit de l’escut partit al primer quarter del qual hi ha les armes del marit i al segon les de la muller.
ciències polítiques Acord entre diversos partits polítics a nivell electoral o parlamentari per formar un govern de coalició.
religió En la tradició bíblica, pacte d’unió entre Déu i el poble escollit.
aliança de llengües lingüística Grup de llengües no emparentades genèticament que presenten certes característiques comunes.
aliança de sòls pedologia Agrupament dels sòls segons la natura química de la part mineral del filtre del sòl.

■ aliança

femení Acció d’ aliar o d’aliar-se dos o més pobles, dues o més organitzacions o dues o més persones l’efecte Aliança ofensiva, defensiva Connexió o parentiu contret per matrimoni Anell de casament Acció d’aliar o d’unir coses dissemblants L’aliança de la força amb la justícia botànica Unitat de classificació de la tipologia de la vegetació, inferior a l’ordre, que agrupa una o més associacions afins dret internacional Forma de cooperació estreta entre estats, materialitzada en un acord o tractat polític o militar, mitjançant el qual els estats protegeixen o realitzen els seus interessos…

■ aliancista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aliancista</title>

Partició sil·làbica: a_li_an_cis_ta
Etimologia: de aliança

ciències polítiques

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’Aliança Atlàntica o Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN).
masculí i femení Partidari de l’Aliança Atlàntica.

■ aliancista

ciències polítiques adjectiu Relatiu o pertanyent a l’Aliança Atlàntica o Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord OTAN masculí i femení Partidari de l’Aliança Atlàntica

■ aliar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aliar</title>

Partició sil·làbica: a_li_ar
Etimologia: del fr. ant. aliier (fr. allier) ‘ajuntar, aliar’, i aquest, del ll. allĭgare ‘lligar a’, der. de lĭgare ‘lligar’ 1a font: 1285

verb

transitiu
1. Unir (dos o més pobles, etc.) per un tractat. Aquest tractat aliarà els estats escandinaus.
2. Unir (algú) a un altre mitjançant un pacte. L’acord serví per a aliar el cap de la guerrilla amb l’antic president del país.
3. Combinar, unir (coses dissemblants). Aliar la força amb la justícia.
pronominal Aliar-se dos estats contra un altre.
transitiu metal·lúrgia Formar un aliatge.

■ aliar

verb transitiu Unir dos o més pobles, etc per un tractat Aquest tractat aliarà els estats escandinaus Unir algú a un altre mitjançant un pacte L’acord serví per a aliar el cap de la guerrilla amb l’antic president del país Combinar, unir coses dissemblants Aliar la força amb la justícia pronominal Aliar-se dos estats contra un altre transitiu metallúrgia Formar un aliatge

■ aliat

| aliada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aliat</title>

Partició sil·làbica: a_li_at
Etimologia: de aliar

adjectiu i masculí i femení Unit per una aliança. Els països aliats.
especialment
1. masculí plural Denominació genèrica donada als països que lluitaren contra Alemanya, Àustria, Hongria, Bulgària i Turquia en la Primera Guerra Mundial, i als adversaris de les potències de l’Eix en la Segona Guerra Mundial. El 7 de novembre de 1942 els aliats desembarquen al Marroc i a Algèria.
2. adjectiu Relatiu o pertanyent als aliats. L'exèrcit aliat. La victòria aliada. Les tropes aliades.
adjectiu i masculí i femení Que dona ajut o suport a algú o a alguna cosa. La compenetració de l’equip és la seva millor aliada.

■ aliat

| aliada

adjectiu i masculí i femení Unit per una aliança Els països aliats especialment masculí plural Denominació genèrica donada als països que lluitaren contra Alemanya, Àustria, Hongria, Bulgària i Turquia en la Primera Guerra Mundial, i als adversaris de les potències de l’Eix en la Segona Guerra Mundial El 7 de novembre de 1942 els aliats desembarquen al Marroc i a Algèria adjectiu Relatiu o pertanyent als aliats L'exèrcit aliat La victòria aliada Les tropes aliades adjectiu i masculí i femení Que dona ajut o suport a algú o a alguna cosa La compenetració de l’equip és la seva millor aliada

■ aliatge

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aliatge</title>

Partició sil·làbica: a_li_at_ge
Etimologia: de aliar 1a font: s. XX

masculí

metal·lúrgia Substància metàl·lica composta de més d’un element.
aliatge de polímers química industrial Terme usat per a descriure determinades mescles de polímers, les propietats de les quals depenen fortament de l’estructura dels components, de llurs quantitats relatives, i també de la morfologia del conjunt.

■ aliatge

masculí metallúrgia Substància metàllica composta de més d’un element aliatge de polímers química industrial Terme usat per a descriure determinades mescles de polímers, les propietats de les quals depenen fortament de l’estructura dels components, de llurs quantitats relatives, i també de la morfologia del conjunt