Es mostren 88939 resultats

■ fingit
| fingida

■ fingit
| fingida

adjectiu Que sembla allò que no és Donat a fingir hipòcrita
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fingnoià
| fingnoiana


<title type="display">fingnoià</title>

Partició sil·làbica: fing_no_ià
    prehistòria
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al fingnoià.
  2. masculí Fàcies industrial descoberta al jaciment arqueològic de Bhan-Kao, a la vall de riu Fingnoi (Tailàndia), composta per instruments tallats sobre còdols de quarsita i gres.

fingnoià
| fingnoiana

prehistòria adjectiu Relatiu o pertanyent al fingnoià masculí Fàcies industrial descoberta al jaciment arqueològic de Bhan-Kao, a la vall de riu Fingnoi Tailàndia, composta per instruments tallats sobre còdols de quarsita i gres
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ finible

■ finible

adjectiu Susceptible d’ésser finit, acabat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ finiment

■ finiment

masculí Acció de finir l’efecte Acabament de comptes Certificació on consta que els comptes han estat liquidats antigament Darrera decisió en un judici o qüestió judicial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ finir

■ finir

verb transitiu Portar a fi, donar fi acabar intransitiu Tenir fi acabar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ finisecular

■ finisecular

adjectiu Relatiu o pertanyent a la fi d’un segle, especialment del segle XIX Literatura finisecular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ finit
| finita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">finit</title>

Etimologia: del ll. finītus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que té límits definits.
  2. filosofia Limitat en el seu ésser.
  3. matemàtiques
    1. Dit d’un objecte matemàtic (nombre, figura, regió, etc.) fitat, que no és infinit.
    2. conjunt finit Conjunt en el qual tota mena d’autoaplicació injectiva, definida en ell, és també bijectiva.
  4. mode finit gramàtica Mode on és expressada la categoria de persona gramatical (s’oposa a mode infinit).

■ finit
| finita

adjectiu Que té límits definits filosofia Limitat en el seu ésser matemàtiques Dit d’un objecte matemàtic nombre, figura, regió, etc fitat, que no és infinit conjunt finit Conjunt en el qual tota mena d’autoaplicació injectiva, definida en ell, és també bijectiva mode finit gramàtica Mode on és expressada la categoria de persona gramatical s’oposa a mode infinit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ finitud

■ finitud

femení filosofia Qualitat de finit
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ finlandès
| finlandesa

■ finlandès
| finlandesa

adjectiu i masculí i femení De Finlàndia estat d’Europa o del finlandès llengua masculí lingüística Finès
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

finlandització


<title type="display">finlandització</title>

Partició sil·làbica: fin_lan_dit_za_ci_ó
    femení ciències polítiques
  1. Política exterior de neutralitat absoluta imposada per l’URSS a Finlàndia del 1947 al 1991.
  2. per extensió Política exterior de neutralitat absoluta imposada per una gran potència a un altre estat.

finlandització

femení ciències polítiques Política exterior de neutralitat absoluta imposada per l’URSS a Finlàndia del 1947 al 1991 per extensió Política exterior de neutralitat absoluta imposada per una gran potència a un altre estat