Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ flamejant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">flamejant</title>

Etimologia: de flamejar 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu

Que flameja.
figuradament Ulls flamejants.

■ flamejant

adjectiu Que flameja figuradament Ulls flamejants

■ flamejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">flamejar</title>

Etimologia: de flama 1a font: s. XIV, Eiximenis

verb

intransitiu
1. Fer flames, cremar amb flama. Les fogueres flamegen arreu en la nit de Sant Joan.
2. figuradament Flamejar els ulls.
intransitiu Agitar-se en l’aire una bandera, un gallardet, etc.; flamar.
transitiu gastronomia Encendre i fer cremar durant una breu estona el licor o l’aiguardent amb què hom ha ruixat (una menja o un plat ja preparat, especialment postres, com és ara flam, creps, etc.), abans de servir-los.

verb intransitiu Fer flames, cremar amb flama Les fogueres flamegen arreu en la nit de Sant Joan figuradament Flamejar els ulls intransitiu Agitar-se en l’aire una bandera, un gallardet, etc flamar transitiu gastronomia Encendre i fer cremar durant una breu estona el licor o l’aiguardent amb què hom ha ruixat una menja o un plat ja preparat, especialment postres, com és ara flam, creps, etc, abans de servir-los

flamejat

| flamejada

<title type="display">flamejat</title>

Etimologia: de flamejar

adjectiu

heràldica

Dit de la peça longitudinal ondada, un dels extrems de la qual acaba en punta, com una llengua de foc.
Dit de la línia de partició d’un escut en forma de llengües de foc que hi són situades alternativament a banda i banda.
Dit de l’espasa amb la fulla en forma de llengua de foc.

flamejat

| flamejada

adjectiu heràldica Dit de la peça longitudinal ondada, un dels extrems de la qual acaba en punta, com una llengua de foc Dit de la línia de partició d’un escut en forma de llengües de foc que hi són situades alternativament a banda i banda Dit de l’espasa amb la fulla en forma de llengua de foc

■ flamen

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">flamen</title>

masculí història de les religions Sacerdot de l’antiga Roma assignat al culte d’un déu, especialment de Júpiter.

■ flamen

masculí història de les religions Sacerdot de l’antiga Roma assignat al culte d’un déu, especialment de Júpiter

■ flamenc

| flamenca

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">flamenc</title>

Etimologia: del neerl. flaming (vlaming) ‘natural de Flandes’, aplicat al color vermellenc de la cara d’algunes persones, com la de la gent de Flandes, i també a l’ocell pel color rosadenc de les seves plomes 1a font: c. 1290, Desclot

1. adjectiu i masculí i femení De Flandes (regió de l’O d’Europa), dels flamencs (poble) o del flamenc (llengua neerlandesa).
2. adjectiu i masculí i femení Dit dels habitants de la part septentrional de Bèlgica, de parla neerlandesa.
3. masculí lingüística Terme equívoc amb què hom indica la llengua neerlandesa parlada a la part septentrional de Bèlgica.
1. adjectiu i masculí i femení Dit de les coses andaluses que s’assemblen a les dels gitanos. Folklore flamenc.
2. adjectiu i masculí música Dit del cant i l’art musical conreats pels gitanos andalusos des de molt antic. També rep el nom de gitano, cañí i cante hondo o jondo.
3. adjectiu per extensió Airós i eixerit. És molt flamenc per l’edat que té.
masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels ciconiformes de la família dels fenicoptèrids (Phoenicopterus ruber), de potes i coll molt llargs, bec voluminós corbat cap avall i plomatge blanc i rosat.
transgressió flamenca geologia Elevació del nivell de la mar, contemporània al període postglacial, que s’esdevingué en l’última glaciació quaternària, anomenada de Würm.

■ flamenc

| flamenca

adjectiu i masculí i femení De Flandes regió de l’O d’Europa, dels flamencs poble o del flamenc llengua neerlandesa adjectiu i masculí i femení Dit dels habitants de la part septentrional de Bèlgica, de parla neerlandesa masculí lingüística Terme equívoc amb què hom indica la llengua neerlandesa parlada a la part septentrional de Bèlgica adjectiu i masculí i femení Dit de les coses andaluses que s’assemblen a les dels gitanos Folklore flamenc adjectiu i masculí música Dit del cant i l’art musical conreats pels gitanos andalusos des de molt antic També rep el nom de gitano , cañí i cante hondo…