Es mostren 88939 resultats

■ fluorè

■ fluorè

masculí química orgànica Hidrocarbur aromàtic tricíclic condensat, present en els quitrans
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fluoresceïna

■ fluoresceïna

femení química analítica Indicador d’absorció obtingut per escalfament de l’anhídrid ftàlic amb resorcinol Té com a fórmula C 2 0 H 1 2 O 5
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fluorescència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fluorescència</title>

Partició sil·làbica: flu_o_res_cèn_ci_a
Etimologia: de fluorescent 1a font: 1917, DOrt.
    femení física
  1. Emissió de radiació per àtoms o molècules que han estat excitats per absorció de fotons (usualment, de l’ultraviolat).
  2. fluorescència de raigs X Emissió de raigs X secundaris per una mostra irradiada pels raigs primaris procedents de l’anticàtode d’un tub de raigs X.

■ fluorescència

femení física Emissió de radiació per àtoms o molècules que han estat excitats per absorció de fotons usualment, de l’ultraviolat fluorescència de raigs X Emissió de raigs X secundaris per una mostra irradiada pels raigs primaris procedents de l’anticàtode d’un tub de raigs X
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fluorescent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fluorescent</title>

Partició sil·làbica: flu_o_res_cent
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. fluor, -ōris, amb el sufix ll. -escens (v. degenerescent) 1a font: 1917, DOrt.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la fluorescència.
  2. adjectiu Que posseeix fluorescència.
  3. masculí luminotècnia Tub fluorescent.

■ fluorescent

adjectiu Relatiu o pertanyent a la fluorescència adjectiu Que posseeix fluorescència masculí luminotècnia Tub fluorescent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fluorhídric
| fluorhídrica

■ fluorhídric
| fluorhídrica

adjectiu Que conté àcid fluorhídric àcid fluorhídric química inorgànica Nom no sistemàtic amb què és conegut el fluorur d’hidrogen, de fórmula HF
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fluorimetria

■ fluorimetria

femení química analítica Mètode d’anàlisi química basat en la mesura de la intensitat de la fluorescència emesa per algunes substàncies en ésser exposades a la radiació ultraviolada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fluorimètric
| fluorimètrica

■ fluorimètric
| fluorimètrica

adjectiu química analítica Relatiu o pertanyent a la fluorimetria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fluorita

■ fluorita

femení mineralogia Fluorur de calci, CaF 2 , mineral que cristallitza en el sistema regular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fluoro-

fluoro-

química Forma prefixada que indica la presència de fluor en un compost Ex fluoroacetat
Gran Diccionari de la llengua catalana

fluoroacetat

fluoroacetat

masculí química Cadascun dels derivats de l’àcid fluoroacètic CH 2 FCOOH