Es mostren 88940 resultats

■ fluorat
| fluorada

■ fluorat
| fluorada

adjectiu química Que conté fluor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fluorè

■ fluorè

masculí química orgànica Hidrocarbur aromàtic tricíclic condensat, present en els quitrans
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fluoresceïna

■ fluoresceïna

femení química analítica Indicador d’absorció obtingut per escalfament de l’anhídrid ftàlic amb resorcinol Té com a fórmula C 2 0 H 1 2 O 5
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fluorescència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fluorescència</title>

Partició sil·làbica: flu_o_res_cèn_ci_a
Etimologia: de fluorescent 1a font: 1917, DOrt.
    femení física
  1. Emissió de radiació per àtoms o molècules que han estat excitats per absorció de fotons (usualment, de l’ultraviolat).
  2. fluorescència de raigs X Emissió de raigs X secundaris per una mostra irradiada pels raigs primaris procedents de l’anticàtode d’un tub de raigs X.

■ fluorescència

femení física Emissió de radiació per àtoms o molècules que han estat excitats per absorció de fotons usualment, de l’ultraviolat fluorescència de raigs X Emissió de raigs X secundaris per una mostra irradiada pels raigs primaris procedents de l’anticàtode d’un tub de raigs X
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fluorescent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fluorescent</title>

Partició sil·làbica: flu_o_res_cent
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. fluor, -ōris, amb el sufix ll. -escens (v. degenerescent) 1a font: 1917, DOrt.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la fluorescència.
  2. adjectiu Que posseeix fluorescència.
  3. masculí luminotècnia Tub fluorescent.

■ fluorescent

adjectiu Relatiu o pertanyent a la fluorescència adjectiu Que posseeix fluorescència masculí luminotècnia Tub fluorescent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fluorhídric
| fluorhídrica

■ fluorhídric
| fluorhídrica

adjectiu Que conté àcid fluorhídric àcid fluorhídric química inorgànica Nom no sistemàtic amb què és conegut el fluorur d’hidrogen, de fórmula HF
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fluorimetria

■ fluorimetria

femení química analítica Mètode d’anàlisi química basat en la mesura de la intensitat de la fluorescència emesa per algunes substàncies en ésser exposades a la radiació ultraviolada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fluorimètric
| fluorimètrica

■ fluorimètric
| fluorimètrica

adjectiu química analítica Relatiu o pertanyent a la fluorimetria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fluorita

■ fluorita

femení mineralogia Fluorur de calci, CaF 2 , mineral que cristallitza en el sistema regular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fluoro-

fluoro-

química Forma prefixada que indica la presència de fluor en un compost Ex fluoroacetat