Es mostren 424 resultats

■ tolir-se


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tolir-se</title>

Etimologia: format sobre toldre, per expansió de la -i- del seu der. regular toliment; de fet, ja havia existit l’ús del participi tolt en sentit de tolit
verb pronominal Perdre algú l’ús i el moviment del cos o d’un dels seus membres, ésser colpit de paràlisi. El meu company de feina s’ha tolit i l’hem dut a l’hospital.

■ tolir-se

verb pronominal Perdre algú l’ús i el moviment del cos o d’un dels seus membres, ésser colpit de paràlisi El meu company de feina s’ha tolit i l’hem dut a l’hospital
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transvestir-se

■ transvestir-se

verb pronominal psicologia Vestir-se, arreglar-se i empolainar-se d’una manera considerada pròpia del sexe oposat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traslluir-se


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traslluir-se</title>

Partició sil·làbica: tras_llu_ir-se
Etimologia: del ll. translucēre, íd. 1a font: s. XV
    verb pronominal
  1. [pr ind 3 es traslluu o es trasllú] Passar la claror a través d’un cos translúcid.
  2. [pr ind 3 es traslluu o es trasllú] Manifestar-se quelcom per indicis, per antecedents que hom en té. Això es trasllueix del que ell diu.

■ traslluir-se

verb pronominal pr ind 3 es traslluu o es trasllú Passar la claror a través d’un cos translúcid pr ind 3 es traslluu o es trasllú Manifestar-se quelcom per indicis, per antecedents que hom en té Això es trasllueix del que ell diu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traspostar-se


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traspostar-se</title>

Etimologia: der. de traspost, part. de l’ant. traspondre ‘transportar’, que prengué modernament el sentit de ‘canviar de color’ 1a font: 1696, DLac.
verb pronominal Perdre el color i descompondre’s els trets de la cara per una forta emoció, una gran fatiga, etc. Els he trobats tot traspostats de l’espant.

■ traspostar-se

verb pronominal Perdre el color i descompondre’s els trets de la cara per una forta emoció, una gran fatiga, etc Els he trobats tot traspostats de l’espant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trufar-se

■ trufar-se

verb pronominal antigament Burlar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vanagloriar-se

■ vanagloriar-se

verb pronominal Mostrar vanaglòria, vanar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vanagloriejar-se

■ vanagloriejar-se

verb pronominal Vanagloriar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vanar-se


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vanar-se</title>

Etimologia: del ll. td. vanare, arcaic vanari ‘enganyar; jactar-se’ 1a font: s. XIV, Llull
verb pronominal Mostrar-se satisfet, lloar-se, de les qualitats, les accions, etc., pròpies o que hom s’atribueix. Es vanava d’haver arribar primer, per haver aconseguit aquella fita. Es vanava sense que hi hagués cap motiu real per a fer-ho.

■ vanar-se

verb pronominal Mostrar-se satisfet, lloar-se, de les qualitats, les accions, etc, pròpies o que hom s’atribueix Es vanava d’haver arribar primer, per haver aconseguit aquella fita Es vanava sense que hi hagués cap motiu real per a fer-ho
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vantar-se

■ vantar-se

verb pronominal Vanar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vergonyar-se

■ vergonyar-se

verb pronominal Avergonyir-se
Informació complementària
Traducció