Es mostren 88939 resultats

foronidis


<title type="display">foronidis</title>

    masculí zoologia
  1. plural Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals de cos allargat i dividit en prosoma, mesosoma i metasoma.
  2. singular Lofoforat de la classe dels foronidis.

foronidis

masculí zoologia plural Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals de cos allargat i dividit en prosoma, mesosoma i metasoma singular Lofoforat de la classe dels foronidis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ forqueta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">forqueta</title>

Etimologia: de forca 1a font: 1472
    femení
    1. Forca petita.
    2. Peça de ferro en forma de U fixada a l’extrem superior d’un pal.
    3. especialment Estaló per a sostenir les branques d’un arbre.
    4. agricultura Forca, especialment la que té les puntes de ferro.
    5. armament Bastó acabat en dues puntes que servia per a sostenir l’arcabús o el mosquetó al moment de disparar.
    6. oficis manuals Forca de forner per a posar la llenya dins el foc.
    7. oficis manuals Eina de vidrier que serveix per a apilar les peces de vidre fabricades.
  2. per analogia Trespeus de ferro que els ferrers empren per a sostenir les peces llargues de ferro que han d’obrar.
  3. forquilla 1 1.

■ forqueta

femení Forca petita Peça de ferro en forma de U fixada a l’extrem superior d’un pal especialment Estaló per a sostenir les branques d’un arbre agricultura Forca, especialment la que té les puntes de ferro armament Bastó acabat en dues puntes que servia per a sostenir l’arcabús o el mosquetó al moment de disparar oficis manuals Forca de forner per a posar la llenya dins el foc oficis manuals Eina de vidrier que serveix per a apilar les peces de vidre fabricades per analogia Trespeus de ferro que els ferrers empren per a sostenir les peces llargues de ferro que han d’obrar forquilla 1 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ forquilla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">forquilla</title>

Etimologia: de forca 1a font: 1662
    femení
    1. Estri de fusta, d’argent, d’alumini, etc., en forma de forca, amb dues, tres o quatre puntes, el qual serveix per a agafar la vianda i portar-la a la boca, tallar-la, etc.
    2. pesca Mena de fitora emprada en la pesca fluvial.
    3. indústria surera Peça de ferro que aguanta la fusta que dona moviment a l’espiral de les màquines de fer taps dites de ribot.
    4. transports Peça o conjunt de peces d’una bicicleta o d’una motocicleta que uneixen les rodes al quadre.
    5. forquilla del paratrama indústria tèxtil Dispositiu del teler mecànic que descobreix la manca de trama en la llançadora.
  2. plural botànica Curripeus.

■ forquilla

femení Estri de fusta, d’argent, d’alumini, etc, en forma de forca, amb dues, tres o quatre puntes, el qual serveix per a agafar la vianda i portar-la a la boca, tallar-la, etc pesca Mena de fitora emprada en la pesca fluvial indústria surera Peça de ferro que aguanta la fusta que dona moviment a l’espiral de les màquines de fer taps dites de ribot transports Peça o conjunt de peces d’una bicicleta o d’una motocicleta que uneixen les rodes al quadre forquilla del paratrama indústria tèxtil Dispositiu del teler mecànic que descobreix la manca de trama en la llançadora plural botànica Curripeus
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

forquilletes

forquilletes

femení plural botànica Suassana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ forra

■ forra

femení Tofa, espessor, dit especialment dels cabells
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

forrar

forrar

verb transitiu i pronominal Folrar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

forre
| forra

forre
| forra

adjectiu antigament Alforre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ forrellat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">forrellat</title>

Etimologia: ant. ferrollat, der. de ferroll, encara avui dialectal, alteració de verroll per influx de ferro, que exigeix un ll. vg. *verrŭcŭlum, ll. cl. verūculum, dimin. de veru ‘ast, dard’ 1a font: s. XIII
masculí construcció Barreta de ferro subjectada horitzontalment a una porta mitjançant argolles, per tal que llisqui i s’encaixi en un forat del bastiment i faci de tancadura.

■ forrellat

masculí construcció Barreta de ferro subjectada horitzontalment a una porta mitjançant argolles, per tal que llisqui i s’encaixi en un forat del bastiment i faci de tancadura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ forro1
| forra

■ forro1
| forra

adjectiu antigament Forre, alforre Improductiu, estèril, dit especialment de les ovelles, les cabres, les vaques, etc Vegeu també forro 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

forro2

forro2

masculí Folre Vegeu també forro 1
Traducció