Es mostren 88940 resultats

forro2

forro2

masculí Folre Vegeu també forro 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

forroll


<title type="display">forroll</title>

Etimologia: forma amb assimilació vocàlica de ferroll, nom primitiu del forrellat (v. forrellat); en el sentit de ‘pala per a remoure brases’ és variant també per assimilació vocàlica de ferroll, der. de ferro 1a font: 1100
    masculí oficis manuals
  1. Forrellat.
  2. Pala de ferro per a remenar les brases i la cendra de la llar.

forroll

masculí oficis manuals Forrellat Pala de ferro per a remenar les brases i la cendra de la llar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ forrolla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">forrolla</title>

Etimologia: variant fem. de forroll ‘pala per a remoure brases’; l’expressió fer forrolla ‘tenir èxit, bon nom, prosperar’ degué sorgir del fet que la pala o forrolla feia aprofitar el foc i servia també com a rasora en les pasteres per a aprofitar la pasta
    femení
  1. forroll 2.
  2. fer forrolla figuradament Estar en voga, fer parlar molt de si, fer soroll. Aquesta novel·la farà forrolla. Amb les seves innovacions va fer forrolla.

■ forrolla

femení forroll 2 fer forrolla figuradament Estar en voga, fer parlar molt de si, fer soroll Aquesta novella farà forrolla Amb les seves innovacions va fer forrolla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ forsterita

■ forsterita

femení mineralogia Silicat de magnesi, Mg 2 SiO 4 , terme extrem de la sèrie de l’olivina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fort
| forta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fort</title>

Etimologia: del ll. fŏrtis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    1. adjectiu Que té una gran potència per a obrar o resistir físicament o moralment. Un home fort com un roure. Ha crescut sa i fort. Els bous són forts. És molt fort: no cedí ni a les amenaces.
    2. adjectiu per extensió Tenir una constitució forta. Una voluntat forta.
    3. adjectiu per extensió Que té poderosos mitjans. L’home fort d’un règim. Un exèrcit fort. Un banc fort.
    4. adverbi Amb força. Parla més fort. Pegar fort.
    5. masculí Persona forta. Els forts abusen dels febles.
    6. anar (o ésser) fort (en alguna cosa) Ésser-hi molt entès, excel·lir-hi.
    7. consonant forta fonètica, fonologia Consonant sorda.
    8. pronom fort gramàtica Pronom accentuat, que ocupa la posició de subjecte o de complement.
    9. vocal forta fonètica, fonologia Vocal clarament perceptible.
    1. adjectiu Capaç de fer un gran efecte, una pregona impressió. Un explosiu fort. Un argument fort. Un fort motiu de greuge.
    2. adjectiu Que ateny un alt grau d’intensitat o de concentració. Una calor forta. Un desig fort. Un licor fort.
    3. [usat adverbialment] antigament En alt grau, molt. Qui serà en fort pecat.
    4. interjecció Expressió amb què hom aprova el càstig infligit a algú, el sofriment d’algú, etc. T’ha pegat? Fort! perquè hi anaves.
    5. masculí Part forta d’una cosa, moment que ateny la màxima intensitat. El fort de l’estiu, de l’hivern. Al fort de la tempestat. Al fort del combat.
    6. masculí Allò en què hom excel·leix. El seu fort són les matemàtiques.
    7. paraules fortes Paraules grolleres o violentes, ofensives.
    8. poder parlar fort Tenir raó, no poder ésser desmentit.
    1. adjectiu Capaç de resistir molt a una pressió externa, a una tracció, un desgast, etc. Una roca forta. Una corda forta. Mobles forts.
    2. adjectiu construcció i organització militar Fortificat.
    3. masculí construcció i armament Obra de terra, de fàbrica, fortificada destinada a la defensa d’una ciutat, d’un port, d’un pas, etc.
    4. fer-se fort (en un lloc) Establir-se fermament en un lloc posant-se en condicions de defensar-se.
    5. fer-se fort (en una actitud, una opinió, etc.) Entossudir-s’hi, mantenir-la a ultrança.
  4. numismàtica
    1. adjectiu antigament Dit de la moneda que excedia la lliga o el pes. Moneda forta.
    2. adjectiu Dit de la moneda de bona qualitat o millor aliatge.
    3. adjectiu Dit del ral d’argent castellà i, des del 1714, espanyol.
    4. masculí Moneda d’or del ducat d’Aquitània, a nom de Carles de Valois, germà de Lluís XI de França. Fou anomenada també fort d’or i fort de Guiena.
    5. masculí Moneda portuguesa d’argent, de Dionís I de Portugal. Modernament hom en diu tornès.
    6. fort de Ferran Moneda portuguesa de billó, de Ferran I de Portugal, també coneguda per tornès.

■ fort
| forta

adjectiu Que té una gran potència per a obrar o resistir físicament o moralment Un home fort com un roure Ha crescut sa i fort Els bous són forts És molt fort no cedí ni a les amenaces adjectiu per extensió Tenir una constitució forta Una voluntat forta adjectiu per extensió Que té poderosos mitjans L’home fort d’un règim Un exèrcit fort Un banc fort adverbi Amb força Parla més fort Pegar fort masculí Persona forta Els forts abusen dels febles anar o ésser fort en alguna cosa Ésser-hi molt entès, excellir-hi consonant forta fonètica, fonologia Consonant sorda pronom fort gramàtica Pronom…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fortalenyer
| fortalenyera

fortalenyer
| fortalenyera

adjectiu i masculí i femení De Fortaleny Ribera Baixa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fortalesa

■ fortalesa

femení Fortesa fortitud 2 construcció i organització militar Plaça fortificada història Presidi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fortament

■ fortament

adverbi D’una manera forta, amb fortesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fortatge

■ fortatge

masculí antigament numismàtica Força, qualitat de fort d’una moneda, d’un metall
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ forte*

■ forte*

masculí símbol f música En una partitura, indicació posada en un passatge per indicar que cal interpretar-lo de manera forta