Es mostren 88939 resultats

■ francoprovençal

■ francoprovençal

adjectiu i masculí lingüística Dit del conjunt de parlars galloromànics d’una regió estesa al voltant de Lió, Roanne, Saint-Étienne, Grenoble, Chambéry, Aosta, Ginebra, Lausana i Neuchâtel
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ francquarter

■ francquarter

masculí heràldica Peça fonamental que ocupa la mateixa superfície del primer quarter d’un escut
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ franctirador
| franctiradora

■ franctirador
| franctiradora

masculí i femení Combatent que no pertany a cap exèrcit regular figuradament Persona que actua sense disciplina de partit o de corporació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ franel·la


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">franel·la</title>

Etimologia: del fr. flanelle, i aquest, de l’angl. flannel, ant. flannen, del gal·lès gwlanen ‘drap de llana’, der. de gwlan (ant. vlan ‘llana’) 1a font: 1760
    femení indústria tèxtil
  1. Teixit lleuger i fi de llana amb lligat de plana.
  2. Teixit de cotó imitant en aspecte i en tacte la veritable franel·la de llana.

■ franel·la

femení indústria tèxtil Teixit lleuger i fi de llana amb lligat de plana Teixit de cotó imitant en aspecte i en tacte la veritable franella de llana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ franel·lògraf

■ franel·lògraf

masculí ensenyament Tauler folrat de feltre o de franella al qual s’adhereixen figures o imatges que es van mostrant als alumnes, emprat especialment en educació infantil
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ franel·lograma

■ franel·lograma

masculí ensenyament Figura o imatge de paper, feltre o franella que s’adhereix al franellògraf
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ franger

■ franger

masculí antigament Persona que fa franges o en ven
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ frangibilitat

■ frangibilitat

femení Qualitat de frangible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ frangible

■ frangible

adjectiu Susceptible d’ésser trencat, de trencar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fràngula


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fràngula</title>

Etimologia: del b. ll. botànic frangŭla, íd., der. de frangĕre ‘trencar’, a causa de la fragilitat de la seva fusta 1a font: 1871
femení botànica Arbust de la família de les ramnàcies (Rhamnus frangula), de fulles ovades i esparses, flors verdoses i axil·lars i fruits arrodonits i negres a la maturitat. La seva escorça té propietats purgants.

■ fràngula

femení botànica Arbust de la família de les ramnàcies Rhamnus frangula , de fulles ovades i esparses, flors verdoses i axillars i fruits arrodonits i negres a la maturitat La seva escorça té propietats purgants
Traducció