Es mostren 88939 resultats

■ frigorista

■ frigorista

masculí i femení oficis manuals Persona experta en installacions de fred i climatització
Gran Diccionari de la llengua catalana

frigoteràpia

frigoteràpia

femení terapèutica Crioteràpia
Gran Diccionari de la llengua catalana

frimari

frimari

masculí història Nom del tercer mes del calendari republicà francès, corresponent a l’interval del 21 de novembre al 20 de desembre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fringíl·lids

■ fringíl·lids

masculí ornitologia plural Família de passeriformes, de bec curt i cònic, plomatge de colors vius, que tenen un vol ondulat i són apreciats com a ocells de gàbia singular Ocell de la família dels fringíllids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

frinoderma

frinoderma

masculí patologia Frinodèrmia
Gran Diccionari de la llengua catalana

frinodèrmia


<title type="display">frinodèrmia</title>

Partició sil·làbica: fri_no_dèr_mi_a
femení patologia Malaltia cutània que fa tornar la pell aspra, rugosa, escatosa i fosca, semblant a la pell d’un gripau, considerada una manifestació cutània de l’avitaminosi A.

frinodèrmia

femení patologia Malaltia cutània que fa tornar la pell aspra, rugosa, escatosa i fosca, semblant a la pell d’un gripau, considerada una manifestació cutània de l’avitaminosi A
Gran Diccionari de la llengua catalana

frinomèrids


<title type="display">frinomèrids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família d’anurs de l’ordre dels diplasiocels, que reuneix espècies de granotes africanes amb la pell amb aspecte de cautxú.
  2. singular Anur de la família dels frinomèrids.

frinomèrids

masculí zoologia plural Família d’anurs de l’ordre dels diplasiocels, que reuneix espècies de granotes africanes amb la pell amb aspecte de cautxú singular Anur de la família dels frinomèrids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fris


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fris</title>

Etimologia: cat. ant. fres, del b. ll. frisium o frisum, íd. o potser de l’àr. ʾifrîz ‘ràfec o barbacana’ amb influx culte del ll 1a font: 1572
    masculí
  1. art i construcció
    1. En l’arquitectura clàssica, part de l’entaulament compresa entre l’arquitrau i la cornisa.
    2. per extensió Decoració tallada, pintada o gravada en bandes horitzontals.
    3. Faixa que contrasta pel dibuix o el color i adorna i envolta una extensió de fons.
    1. Faixa més o menys ampla que hom sol pintar a la part inferior de les parets, de diferent color que aquestes.
    2. per analogia Faixa de paper pintat, de drap, d’estora de jonc, de fusta, etc., que hom sol col·locar a la part inferior de les parets.
  3. heràldica Ornament exterior posat sota un escut per aguantar els sostenidors.
  4. indústria tèxtil Cadascun dels petits aglomerats esfèrics de fibres emprats en la fabricació de certs fils de fantasia.

■ fris

masculí art i construcció En l’arquitectura clàssica, part de l’entaulament compresa entre l’arquitrau i la cornisa per extensió Decoració tallada, pintada o gravada en bandes horitzontals Faixa que contrasta pel dibuix o el color i adorna i envolta una extensió de fons Faixa més o menys ampla que hom sol pintar a la part inferior de les parets, de diferent color que aquestes per analogia Faixa de paper pintat, de drap, d’estora de jonc, de fusta, etc, que hom sol collocar a la part inferior de les parets heràldica Ornament exterior posat sota un escut per aguantar els sostenidors indústria…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ frisança

■ frisança

femení Neguit del qui frisa No tinguis frisança Pruïja Es va ficar en un ortigar, i després no podia viure de frisança
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ frisar1

■ frisar1

verb intransitiu Impacientar-se vivament No frisis, home, tard o d’hora vindrà Frisava perquè d’un cop acabés de parlar pronominal Corro perquè em friso per arribar-hi transitiu antigament Fregar lleugerament Vegeu també frisar 2
Informació complementària
Traducció