Es mostren 88940 resultats

■ frontal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">frontal</title>

Etimologia: del ll. frontalis, íd. 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al front. Angle frontal.
    2. os frontal (o simplement frontal) anatomia animal Os que forma la part anterior i superior del crani i participa en la formació de la fossa cranial anterior.
  2. masculí Part de l’armadura, de l’abillament, per a cobrir, adornar, el front.
  3. masculí Drap mullat d’alguna aigua remeiera, cataplasma, que s’aplica al front.
  4. masculí litúrgia i art Peça de tela, de fusta decorada, de metall, etc., col·locada davant la taula de l’altar, anomenada també antependi.

■ frontal

adjectiu Relatiu o pertanyent al front Angle frontal os frontal o simplement frontal anatomia animal Os que forma la part anterior i superior del crani i participa en la formació de la fossa cranial anterior masculí Part de l’armadura, de l’abillament, per a cobrir, adornar, el front masculí Drap mullat d’alguna aigua remeiera, cataplasma, que s’aplica al front masculí litúrgia i art Peça de tela, de fusta decorada, de metall, etc, collocada davant la taula de l’altar, anomenada també antependi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ frontaler
| frontalera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">frontaler</title>

Etimologia: de frontal 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu davanter 1.
  2. femení
    1. Part del davant d’algú o alguna cosa.
    2. Front de persona o animal.
    3. Façana o paret davantera d’una casa.
    4. Corretja de les morralles que passa per damunt del front d’un animal de tir.
    5. litúrgia i art Frontal.
  3. femení organització militar Porció d’exèrcit situat en la frontera o la proximitat de l’enemic.

■ frontaler
| frontalera

adjectiu davanter 1 femení Part del davant d’algú o alguna cosa Front de persona o animal Façana o paret davantera d’una casa Corretja de les morralles que passa per damunt del front d’un animal de tir litúrgia i art Frontal femení organització militar Porció d’exèrcit situat en la frontera o la proximitat de l’enemic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ frontalitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">frontalitat</title>

Etimologia: de frontal
    femení
  1. Qualitat de frontal.
  2. llei de frontalitat art Llei que, en els estils arcaics, es compleix en les obres d’art, especialment en l’escultura, en les quals es dona un pla mitjà que divideix l’obra en dues parts simètriques i corresponents.

■ frontalitat

femení Qualitat de frontal llei de frontalitat art Llei que, en els estils arcaics, es compleix en les obres d’art, especialment en l’escultura, en les quals es dona un pla mitjà que divideix l’obra en dues parts simètriques i corresponents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ frontample
| frontampla

■ frontample
| frontampla

adjectiu De front ample
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ frontenis

■ frontenis

masculí esports Frontennis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ frontennis

■ frontennis

masculí esports Modalitat masculina i femenina de pilota que es disputa en un frontó curt de 30 m, en partits per parelles, a 30 punts i amb raqueta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fronter
| frontera

■ fronter
| frontera

adjectiu Dit de dos territoris que es toquen, que són davant per davant Dos països fronters masculí arquitectura Part superior d’un arc o una portalada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ frontera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">frontera</title>

    femení
    1. Línia que separa dos territoris fronters.
    2. Línia que indica els límits reconeguts d’un estat.
    3. figuradament Límit en què acaba una cosa i en comença una altra. La frontera entre el somni i la realitat.
    4. figuradament Allò que limita l’extensió o l’abast d’una cosa. La seva ambició no té fronteres.
    5. frontera biogeogràfica biologia i ecologia Línia més o menys laxa que limita l’àrea de distribució d’una espècie animal o vegetal.
    6. frontera lingüística lingüística Límit que separa dos dominis lingüístics.
    7. sense fronteres locució adjectiva Dit de certs col·lectius professionals, normalment organitzacions no governamentals, que fan la seva tasca d’una manera altruista en països necessitats. Metges sense fronteres.
  2. matemàtiques Conjunt de punts que separa l’interior d’una regió del seu exterior, de manera que qualsevol entorn d’un punt de la frontera té punts de l’interior i de l’exterior.

■ frontera

femení Línia que separa dos territoris fronters Línia que indica els límits reconeguts d’un estat figuradament Límit en què acaba una cosa i en comença una altra La frontera entre el somni i la realitat figuradament Allò que limita l’extensió o l’abast d’una cosa La seva ambició no té fronteres frontera biogeogràfica biologia i ecologia Línia més o menys laxa que limita l’àrea de distribució d’una espècie animal o vegetal frontera lingüística lingüística Límit que separa dos dominis lingüístics sense fronteres locució adjectiva Dit de certs collectius professionals, normalment organitzacions…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fronterejar

■ fronterejar

verb intransitiu Ésser, un territori, fronter amb un altre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fronterer
| fronterera

■ fronterer
| fronterera

adjectiu Relatiu o pertanyent a la frontera Situat prop de la frontera d’un territori per extensió Situat prop d’un límit
Informació complementària
Traducció