Es mostren 88934 resultats

fruit

fruit

Accessory
Partició sil·làbica: fruit
Etimologia: del ll. fructus, -us, íd., der. nominal del verb frui, fructum ‘gaudir, sentir goig’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
    masculí
    1. botànica Ovari desenvolupat que conté la llavor o les llavors formades.
    2. per extensió Peduncle, receptacle, etc., acrescent, poc o molt carnós i sovint comestible.
    3. per analogia Producte de la concepció, fill. El fruit de les seves entranyes. El fruit del vostre sant ventre.
    4. figuradament El fruit del seu enginy.
    1. Qualsevol producció de la terra que ret una utilitat. Aquests camps, si els regaven, donarien molt fruit.
    2. per extensió Profit, utilitat, que alguna cosa produeix. Viu dels fruits del seu treball. Treballa amb fruit. Unes gestions sense fruit. Els bons exemples donen fruit.
    3. per extensió Efecte, conseqüència. El fruit de la guerra és la misèria.
    4. dret Benefici o profit que hom pot treure d’algun bé, d’alguna propietat, etc. Fruits naturals, industrials, civils.

fruit

fruita

fruita

Accessory
Partició sil·làbica: frui_ta
Etimologia: del b. ll. fructa, íd., neutre pl. de fructum, forma neutre que prengué en b. ll. el ll. cl. fructus, -us 1a font: c. 1075
Body
    femení alimentació, indústries alimentàries
    1. Fruits comestibles d’alguns arbres o plantes, normalment de gust dolç, que hom sol prendre com a postres. Un cistell de fruita, amb pomes, peres i mandarines.
    2. Peça de fruita. He hagut de llençar mitja fruita.
  1. fruita de la passió botànica i agricultura Fruit comestible de la passionera Passiflora edulis, de forma ovalada o subglobosa, color de púrpura o groc i polpa sucosa, plena de llavors de color negre, emprat també per a fer begudes i licors.
  2. fruita del drac botànica i agricultura pitahaia 2.
  3. fruita del temps
    1. Fruita que hom menja en l’estació en què madura i es cull.
    2. figuradament Cosa pròpia d’un temps o una època determinats. A l’hivern, els refredats són fruita del temps. La violència és fruita del temps.
  4. fruita seca Fruits comestibles d’alguns arbres o plantes, normalment envoltats d’una closca dura, sense polpa i amb un baix contingut en aigua, cosa que en permet una llarga conservació, com les ametlles, les avellanes, les nous, les castanyes i els pinyons.

fruita

fruital

fruital

Accessory
Partició sil·làbica: frui_tal
Body
    adjectiu
  1. Que lleva fruit.
  2. arbre fruital (o simplement fruital) botànica i agricultura Arbre fruiter.

fruital

fruitar

fruitar

Accessory
Partició sil·làbica: frui_tar
Etimologia: de fruit
Body
verb intransitiu Fructificar.

fruitar

Informació complementària

fruitat | fruitada

fruitat

Accessory
Partició sil·làbica: frui_tat
Etimologia: del fr. fruité, der. de fruit, íd.
Body
    adjectiu
  1. Carregat de fruit. Un cirerer fruitat.
  2. heràldica Dit de l’arbre amb fruita d’un esmalt diferent del del fullatge.

fruitat | fruitada

fruiter | fruitera

fruiter

Accessory
Partició sil·làbica: frui_ter
Etimologia: de fruit 1a font: 1272
Body
    1. adjectiu Que dona fruit.
    2. adjectiu i masculí agricultura i economia Dit de la planta arbòria que hom conrea per a la producció de fruita.
  1. masculí i femení Persona que ven fruita.
  2. femení Plat o altre recipient per a tenir-hi fruita i servir-la a taula.

fruiter | fruitera

fruiterar

fruiterar

Accessory
Partició sil·làbica: frui_te_rar
Etimologia: de fruiter 1a font: 1803, DEst.
Body
masculí agricultura Indret plantat d’arbres fruiters.

fruiterar

fruiteria

fruiteria

Accessory
Partició sil·làbica: frui_te_ri_a
Etimologia: de fruiter
Body
femení Botiga o parada de fruiter.

fruiteria

fruïtiu | fruïtiva

fruïtiu

Accessory
Partició sil·làbica: fru_ï_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. fruitus sum, participi de frui ‘gaudir, sentir goig’
Body
adjectiu Propi per a causar plaer amb la seva possessió.

fruïtiu | fruïtiva

fruitós | fruitosa

fruitós

Accessory
Partició sil·làbica: frui_tós
Etimologia: de fruit
Body
adjectiu Fructuós.

fruitós | fruitosa