Diccionari - GDLC | diccionari.cat

agricultura
1. Acció de fumigar;
2. l’efecte.
terapèutica
1. Producció en espai clos de fum o vapors d’una substància medicamentosa, amb exposició del cos o d’una part del cos.
2. Desinfecció d’habitacions mitjançant fum antisèptic.

femení agricultura Acció de fumigar l’efecte terapèutica Producció en espai clos de fum o vapors d’una substància medicamentosa, amb exposició del cos o d’una part del cos Desinfecció d’habitacions mitjançant fum antisèptic

■ fumigador

| fumigadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fumigador</title>

Etimologia: de fumigar

agricultura

adjectiu i masculí i femení Que fumiga o serveix per a fumigar.
masculí Aparell emprat per a fumigar.

■ fumigador

| fumigadora

agricultura adjectiu i masculí i femení Que fumiga o serveix per a fumigar masculí Aparell emprat per a fumigar

■ fumigant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fumigant</title>

Etimologia: del ll. fumĭgans, -ntis, participi pres. de fumigare ‘fumigar’

masculí agricultura i història Cadascuna de les substàncies emprades en fase gasosa per a exterminar rosegadors, insectes, fongs i bacteris.

■ fumigant

masculí agricultura i història Cadascuna de les substàncies emprades en fase gasosa per a exterminar rosegadors, insectes, fongs i bacteris

■ fumigar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fumigar</title>

Etimologia: del ll. fumigare, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.

verb

transitiu

agricultura Desinfectar un camp, una planta, etc., mitjançant l’aplicació de gasos, vapors o solucions líquides o sòlides capaços d’eliminar-ne els fitoparàsits epigeus i externs.
terapèutica Exposar a fumigació.

■ fumigar

verb transitiu agricultura Desinfectar un camp, una planta, etc, mitjançant l’aplicació de gasos, vapors o solucions líquides o sòlides capaços d’eliminar-ne els fitoparàsits epigeus i externs terapèutica Exposar a fumigació

■ fumigatori

| fumigatòria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fumigatori</title>

Etimologia: de fumigar

adjectiu i masculí i femení terapèutica Dit dels instruments i les substàncies amb què hom practica la fumigació.

■ fumigatori

| fumigatòria

adjectiu i masculí i femení terapèutica Dit dels instruments i les substàncies amb què hom practica la fumigació

■ fumigen

| fumígena

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fumigen</title>

adjectiu Que produeix fum.
masculí ciències militars i tàctica Substància capaç de formar núvols d’aerosol, que resten en suspensió en l’atmosfera i oculten, així, de l’observació els objectius militars.

■ fumigen

| fumígena

adjectiu Que produeix fum masculí ciències militars i tàctica Substància capaç de formar núvols d’aerosol, que resten en suspensió en l’atmosfera i oculten, així, de l’observació els objectius militars

■ fumista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fumista</title>

Etimologia: de fum

masculí i femení oficis manuals Persona que té per ofici construir, posar, conservar en bon estat, els aparells de calefacció.

■ fumista

masculí i femení oficis manuals Persona que té per ofici construir, posar, conservar en bon estat, els aparells de calefacció

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ fumi-

■ fumífer | fumífera

■ fumífer | fumífera

■ fumífug | fumífuga

■ fumífug | fumífuga

■ fumigació

■ fumigador | fumigadora

■ fumigador | fumigadora

■ fumigant

■ fumigar

■ fumigatori | fumigatòria

■ fumigatori | fumigatòria

■ fumigen | fumígena

■ fumigen | fumígena

■ fumista

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ fumífer

| fumífera

■ fumífer

| fumífera

■ fumífug

| fumífuga

■ fumífug

| fumífuga

■ fumigador

| fumigadora

■ fumigador

| fumigadora

■ fumigatori

| fumigatòria

■ fumigatori

| fumigatòria

■ fumigen

| fumígena

■ fumigen

| fumígena

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia