Es mostren 88939 resultats

■ gabiaire

■ gabiaire

masculí i femení Persona que fa gàbies o en ven
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gabial

■ gabial

masculí Gàbia gran per a ocells o animals petits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

gabiam

gabiam

masculí Conjunt de gàbies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gabiejar

■ gabiejar

verb intransitiu Bellugar-se dins la gàbia fer gabiejar algú Fer-lo gruar, entretenir-lo amb enganys, fer-lo esperar per una cosa que desitja i que se li nega de moment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gabier
| gabiera

■ gabier
| gabiera

masculí i femení marina, marítim Guaita d’una nau Mariner que s’enfila a la cofa per fer la maniobra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gabieta

■ gabieta

femení Gàbia petita marina, marítim Arganell Indret situat a proa de la nau, sobre la coberta, on es collocava un sentinella de nit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gabinet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gabinet</title>

Etimologia: del fr. ant. gabinet (mod. cabinet), dimin. del fr. cabine ‘cabana’, d’origen incert 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. Cambra destinada a l’estudi o a un treball no manual.
    2. Sala o sèrie de sales en què hom guarda aparells, objectes, etc., per a l’estudi o ensenyament d’una ciència, d’un art. Un gabinet de física.
    3. gabinet de lectura Establiment on hom pot anar a llegir diaris, revistes, llibres.
  2. Sala de treball d’un advocat, un metge, etc. El gabinet del notari.
  3. ciències polítiques
    1. Lloc on els ministres tenen consell.
    2. per extensió Conjunt dels ministres que, sota la direcció del cap del govern, constitueixen el poder executiu.
    3. per extensió Òrgan d’assistència política i tècnica del president i del vicepresident del govern i dels ministres i secretaris d’estat.
  4. gabinet negre Lloc on són obertes les cartes que semblen sospitoses.

■ gabinet

masculí Cambra destinada a l’estudi o a un treball no manual Sala o sèrie de sales en què hom guarda aparells, objectes, etc, per a l’estudi o ensenyament d’una ciència, d’un art Un gabinet de física gabinet de lectura Establiment on hom pot anar a llegir diaris, revistes, llibres Sala de treball d’un advocat, un metge, etc El gabinet del notari ciències polítiques Lloc on els ministres tenen consell per extensió Conjunt dels ministres que, sota la direcció del cap del govern, constitueixen el poder executiu per extensió Òrgan d’assistència política i tècnica del president i del vicepresident…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gabió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gabió</title>

Partició sil·làbica: ga_bi_ó
Etimologia: de gàbia 1a font: 1541
    masculí
  1. Gàbia petita aplatada que usen els caçadors.
  2. Cistell cilíndric ple de terra que serveix per a protegir els qui treballen en una trinxera.
  3. obres públiques Gàbia prismàtica de tela metàl·lica plena de pedres i grava grossa que serveix per a protegir de l’erosió les vores dels rius i els talussos o per a fer murs i altres obres de fàbrica resistents.

■ gabió

masculí Gàbia petita aplatada que usen els caçadors Cistell cilíndric ple de terra que serveix per a protegir els qui treballen en una trinxera obres públiques Gàbia prismàtica de tela metàllica plena de pedres i grava grossa que serveix per a protegir de l’erosió les vores dels rius i els talussos o per a fer murs i altres obres de fàbrica resistents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gabionar

■ gabionar

verb transitiu obres públiques Protegir les vores d’un riu per mitjà de gabions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gablet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gablet</title>

Etimologia: probablement del germ. gibil ‘forca’, que, com altres arrels germ., es relacionen amb l’indoeuropeu *ghebhala ‘cap’ (cf. gr. kephalḗ)
masculí arquitectura Element decoratiu a manera de frontó, propi de l’art gòtic, que va col·locat a l’acabament d’una façana.

■ gablet

masculí arquitectura Element decoratiu a manera de frontó, propi de l’art gòtic, que va collocat a l’acabament d’una façana
Traducció