Es mostren 88940 resultats

■ gaire


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gaire</title>

Partició sil·làbica: gai_re
Etimologia: del germ. fràncic waigaro ‘amb prou feines, a la força’ 1a font: s. XIV, Llull
    adverbi i adjectiu
  1. [dial adj pl: gaire; usat en proposicions negatives, interrogatives o condicionals, i darrere no o sense] Molt. No tinc gaires amics. No estic gaire bo. Heu menjat gaire? Si ve gaire sovint, es farà pesat. Ho ha aconseguit sense gaire esforç.
  2. abans de gaire Al cap de poc temps. Abans de gaire tot canviarà.
  3. poc ni gaire [en proposicions negatives] Moltíssim. No ens va fer riure poc ni gaire, aquell.

■ gaire

adverbi i adjectiu dial adj pl gaire usat en proposicions negatives, interrogatives o condicionals, i darrere no o sense Molt No tinc gaires amics No estic gaire bo Heu menjat gaire Si ve gaire sovint, es farà pesat Ho ha aconseguit sense gaire esforç abans de gaire Al cap de poc temps Abans de gaire tot canviarà poc ni gaire en proposicions negatives Moltíssim No ens va fer riure poc ni gaire, aquell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gairebé

■ gairebé

adverbi No ben bé però faltant-n’hi poc Ho sap gairebé tot Ja és gairebé acabat Gairebé m’ha fet por
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gairell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gairell</title>

Partició sil·làbica: gai_rell
Etimologia: resultat de l’encreuament d’altres expressions sinònimes, de garrell, de gairó, de caire, i la més ant. de gaidó, formada amb el substantiu gaidó ‘palanca basculant d’una poalanca’, de l’àr. valencià ġai̯ḍûn, íd. 1a font: 1803, DEst.
Mot emprat en l’expressió de gairell locució adverbial Obliquament, de costat. Els embriacs caminen de gairell. Sempre porta el barret de gairell.

■ gairell

Mot emprat en l’expressió de gairell locució adverbial Obliquament, de costat Els embriacs caminen de gairell Sempre porta el barret de gairell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gairó1

■ gairó1

Mot emprat en l’expressió al o de gairó locució adverbial De gairell Mirar al gairó Vegeu també gairó 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gairó2

■ gairó2

masculí pesca Xarxa clara i resistent que per la part de baix va de la boca al cop de l’art de ròssec Vegeu també gairó 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gaironet

■ gaironet

masculí pesca Xarxa clara i resistent que va de la gola al cop en la part superior de l’art de ròssec
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gaita1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gaita</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: gai_ta
Etimologia: del cast. i galaicoport. gaita, íd., molt probablement del gòt. gaits ‘cabra’, perquè l’instrument es feia amb pell de boc o cabra 1a font: 1839, Rubió i Ors
    femení
  1. música Cornamusa.
  2. anar (o venir) amb gaites (a algú) Expressió usada per a indicar la inoportunitat, la manca d’interès, la futilesa, etc., de les explicacions, les propostes, etc., que fa una altra persona. No li vagis amb gaites, que té molta feina! Sempre em ve amb gaites.
  3. estar de gaita Estar d’humor, alegre, etc. No estava de gaita per a llegir.



    4. Vegeu també:
    gaita2

■ gaita1

femení música Cornamusa anar o venir amb gaites a algú Expressió usada per a indicar la inoportunitat, la manca d’interès, la futilesa, etc, de les explicacions, les propostes, etc, que fa una altra persona No li vagis amb gaites, que té molta feina Sempre em ve amb gaites estar de gaita Estar d’humor, alegre, etc No estava de gaita per a llegir Vegeu també gaita 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

gaita2

gaita2

femení antigament Guaita literatura En la poesia trobadoresca, sentinella o amic de l’enamorat, que anuncia, a ell i a la seva amant, l’arribada de l’alba Vegeu també gaita 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gaiter
| gaitera

■ gaiter
| gaitera

masculí i femení música Músic que toca la gaita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gaixiva

■ gaixiva

femení botànica Agrassó