Es mostren 88939 resultats

galanor

galanor

galant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">galant</title>

Accessory
Etimologia: del fr. galant, participi pres. de galer ‘divertir-se’ (cf. gala, galà) 1a font: 1696, DLac.
Body
  1. adjectiu
    1. Dit de l’home obsequiós amb les dones, que s’esforça a plaure a les dones.
    2. Que es refereix a les relacions amoroses. Històries, aventures, galants.
    3. Dit de la persona, especialment la dona, que té intrigues amoroses.
  2. masculí Home que festeja una dona.
  3. adjectiu [anteposat al substantiu]
    1. Notable, que excel·leix, en bon sentit o mal sentit. És un galant xicot. Un galant lladre.
    2. per extensió Hem hagut d’esperar-nos una galant estona.
  4. masculí cinematografia i teatre En una producció teatral o cinematogràfica, actor que representa un dels personatges principals, generalment jove.
  5. adjectiu música Dit de l’estil musical, lleuger i refinat, propi de la segona meitat del segle XVIII.
  6. galant de nit Moble auxiliar en forma de penja-robes amb un peu, que hom utilitza per a penjar-hi durant la nit la roba d’ús diari.

galant

galanteig

galanteig

galantejador
| galantejadora

galantejador
| galantejadora

galantejar

galantejar

galanteria

galanteria

galantina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">galantina</title>

Accessory
Etimologia: del fr. galantine, alteració de galatine, del dàlmata galatina, der. del ll. gelare ‘gelar’, perquè des de Ragusa s’exportava peix conservat en aquesta ‘gelatina’ (cf. gelatina)
Body
femení gastronomia Plat de carn de pollastre, de vedella, etc., trinxada i cuita amb una gelea que hom serveix fred.

galantina

galantment

galantment

galanxó
| galanxona

galanxó
| galanxona

galàpet

galàpet