Es mostren 88940 resultats

galereta

galereta

galerí

galerí

galeria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">galeria</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ga_le_ri_a
Etimologia: del b. ll. galeria, dissimilació de galilaea, íd., amb influx del sufix -eria (v. galilea) 1a font: 1403
Body
    femení
    1. arquitectura Espai arquitectònic interior sostingut per arcs o per columnes, de vegades amb vidrieres a tots dos costats o en un de sol.
    2. [generalment en pl] comerç i mercat Passatge cobert amb botigues a banda i banda.
    3. construcció Balcó construït a la façana posterior d’una casa destinada a estendre-hi la roba, situar-hi el safareig, etc.
    4. construcció naval Cadascun dels balcons que hi havia a la popa dels navilis i que anaven a la prolongació de les cobertes.
  1. espectacles
    1. Lloc destinat al públic en certs espectacles.
    2. En els teatres, llotja o balcó tot al voltant de la sala que conté una renglera o més d’espectadors.
    3. El conjunt dels espectadors, el públic.
    4. figuradament Gent que pot aprovar o desaprovar allò que hom fa en públic, opinió pública. El ministre ha fet aquestes declaracions de cara a la galeria.
  2. fusteria Motllura de fusta destinada a penjar-hi un cortinatge.
  3. geobotànica Banda allargada de vegetació diferenciada que segueix el riberal d’un riu o un altre accident del relleu. Bosc o selva en galeria.
    1. geologia Conducte subterrani natural subhoritzontal, que es troba en les coves.
    2. mineria Camí o conjunt de camins subterranis excavats horitzontalment en roques o en el filó d’un mineral per a l’accés i l’explotació d’aquest filó.
    3. Camí fet a la fusta o a l’escorça per insectes perforadors o sota terra per vertebrats excavadors.
    4. galeria de tir organització militar Lloc tancat, allargat i rectilini, sovint subterrani, condicionat per efectuar-hi treballs experimentals d’investigació teòrica i tècnica relacionats amb la fabricació i el tir de les armes de foc.
  4. galeria d’art art Establiment públic, generalment d’explotació privada, dedicat a l’exhibició i la venda d’obres d’art.

galeria

galerista

galerista

galerna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">galerna</title>

Accessory
Etimologia: del fr. galerne ‘vent del nord-oest’, del bretó gwalern ‘nord-oest’, d’origen incert, probablement der. de l’anglosaxó Walas ‘país de Gal·les’, d’on aproximadament bufa aquest vent 1a font: 1882
Body
femení climatologia Vent molt fort, ràpid i intermitent que sol donar-se en situacions de NW al golf de Gascunya i que normalment va acompanyat d’una borrasca amb un descens de la pressió molt fort.

galerna

Informació complementària

galet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">galet</title>

Accessory
Etimologia: dimin. de gala2 ‘cassanella’, o potser reducció d’un beure a *gargalet (v. gargall, gargamella); en el sentit de ‘tros de branca’ ve de gall; ambdós han intervingut en el sentit de ‘broc’ 1a font: s. XIV
Body
    masculí
  1. dialectal antigament anatomia animal Úvula.
    1. Broc petit d’un càntir, un porró, etc., per on, en inclinar convenientment l’atuell, brolla el líquid formant un raig prim.
    2. beure a galet Beure fent caure a la boca el raig del líquid que surt pel galet d’un càntir, un porró, etc.
    3. beure a galet figuradament Creure-s’ho tot.
    4. fer beure a galet figuradament Enganyar algú abusant de la seva credulitat.
  2. agricultura
    1. Tros d’una rama que resta a l’arbre en tallar-la.
    2. Peduncle d’una fruita, especialment del raïm, per on hom la talla.
  3. alimentació, indústries alimentàries Pasta de sopa en forma de colze que en ésser cuita creix molt. Un plat de galets grossos.
  4. indústria tèxtil Cadascun dels trossos de canya plens de sorra que pengen dels lliços dels telers de mà i que serveixen de pes.

galet

galeta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">galeta</title>

Accessory
Etimologia: del fr. galette, íd., der. de galet ‘palet de riera’, per la semblança de forma i consistència, dimin. al seu torn del fr. ant. gal, íd., d’origen preromà, potser cèltic 1a font: c. 1795
Body
    femení
  1. alimentació, indústries alimentàries
    1. Cadascun dels petits trossos de formes diverses en què hom divideix el producte obtingut per torrefacció d’una massa elaborada amb farina de blat tendre, greix i sucre, productes aromàtics, altres aliments (ous, llet, llevat, malt, mel) i additius.
    2. galeta picada Farina de galeta.
  2. Pa de munició sense llevat, cuit dues vegades.
  3. figuradament Bufetada.
  4. informàtica Fitxer amb informació sobre els hàbits, les preferències i el comportament d’un internauta que visita una pàgina web, que el servidor envia al disc dur de l’ordinador de l’internauta mitjançant el navegador.
  5. marina, marítim
    1. Peça rodona o virolla que hom posa com a ornament a l’extrem superior dels arbres de les naus.
    2. Peça rodona del cim del pal major on hom penja un fanal.

galeta

galfó

galfó

Traducció

galga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">galga</title>

Accessory
Etimologia: possiblement der. de galgar 1a font: 1330
Body
    femení
  1. geometria Recta paral·lela. Traçar una galga.
  2. oficis manuals i tecnologia
    1. Planxa d’acer o bloc prismàtic de petites dimensions, d’un gruix determinat, que hom empra per a calibrar o regular la separació entre dues peces, dues barres, dos cilindres, etc.
    2. Barra graduada.
    3. Instrument de verificació.
    4. Peça prismàtica emprada com a patró.
    5. galga de rosques Planxeta d’acer amb la vora ranurada segons un pas de rosca determinat.
  3. marina, marítim Estaca o ancorot amb què hom assegura una àncora en cas de mal temps.
  4. indústria tèxtil Sistema per a la mesura de la finor de les màquines i dels gèneres de punt i que hom expressa pel nombre d’agulles per unitat de longitud.
  5. transports
    1. Tronc de fusta sense polir que hom posa sota el botó de les rodes del carro per a servir de fre.
    2. Fre supletori que hom aferra a les rodes, entre el botó i les corbes, per a frenar més fortament.

galga

galgar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">galgar</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, potser d’un ll. vg. *aequalicare, der. del ll. cl. aequalis ‘igual’ 1a font: c. 1390
Body
    verb transitiu
  1. oficis manuals i tecnologia Posar paral·leles i a una distància predeterminada dues peces, dues barres, dos cilindres, etc., d’una màquina mitjançant una galga.
  2. indústria tèxtil En les cardes de filar mecàniques, ajustar la posició dels cilindres cardadors o dels xapons, de manera que les puntes de les pues de llurs guarnicions treballin a la distància convenient de les pues de la guarnició amb què és recoberta la bota de la carda.
  3. transports
    1. Estrènyer, la galga, el botó de la roda.
    2. Frenar amb la galga.

galgar

Informació complementària