Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ garangola

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garangola</title>

Etimologia: variant de caragola

femení Escocell.

■ garant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garant</title>

Etimologia: del fr. garant, cat. ant. guarent, guirent, íd., probablement del fràncic *werênd, íd. 1a font: 1839, DLab.

adjectiu i masculí i femení Que garanteix. Fer-se garant del compliment d’una cosa.

■ garant

adjectiu i masculí i femení Que garanteix Fer-se garant del compliment d’una cosa

■ garantia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garantia</title>

Partició sil·làbica: ga_ran_ti_a
Etimologia: de garant 1a font: 1839, DLab.

femení

Acció de garantir.
Mitjà amb què hom garanteix quelcom. Ens cal garantia de part d’ell.
dret civil Contracte accessori del principal que té per finalitat d’assegurar al creditor el compliment de l’obligació.
dret mercantil Assegurament del bon funcionament, durant un temps determinat, d’alguna cosa que hom ven i de substituir-ne les peces defectuoses en cas d’avaria.
garanties constitucionals dret polític Conjunt de mitjans d’assegurar l’exercici dels drets reconeguts per la constitució.

femení Acció de garantir Mitjà amb què hom garanteix quelcom Ens cal garantia de part d’ell dret civil Contracte accessori del principal que té per finalitat d’assegurar al creditor el compliment de l’obligació dret mercantil Assegurament del bon funcionament, durant un temps determinat, d’alguna cosa que hom ven i de substituir-ne les peces defectuoses en cas d’avaria garanties constitucionals dret polític Conjunt de mitjans d’assegurar l’exercici dels drets reconeguts per la constitució

■ garantir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garantir</title>

Etimologia: de garant 1a font: 1839, DLab.

verb

transitiu

Assegurar la certesa, la realitat, d’un fet; fer tenir creença en alguna cosa. Ell li garanteix que no li passarà res de desagradable.
Prestar fiança.
Assegurar algú o alguna cosa contra un dany, un perill, etc.

■ garantir

verb transitiu Assegurar la certesa, la realitat, d’un fet fer tenir creença en alguna cosa Ell li garanteix que no li passarà res de desagradable Prestar fiança Assegurar algú o alguna cosa contra un dany, un perill, etc