Es mostren 88939 resultats

■ gardènia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gardènia</title>

Partició sil·làbica: gar_dè_ni_a
Etimologia: del ll. botànic gardenia, creat en honor del botànic escocès Alexander Garden (1728-1791) 1a font: 1880
femení botànica i jardineria Arbust perennifoli de la família de les rubiàcies (Gardenia jasminoides), de fulles oposades lanceolades i lluents, i flors solitàries i oloroses.

■ gardènia

femení botànica i jardineria Arbust perennifoli de la família de les rubiàcies Gardenia jasminoides , de fulles oposades lanceolades i lluents, i flors solitàries i oloroses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gardeny

■ gardeny

masculí Grunyit de les truges
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gardenya

■ gardenya

femení truja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gardenyar

■ gardenyar

verb intransitiu Grunyir les truges
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gardí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gardí</title>

Etimologia: d’origen incert, potser del prov. gàrri ‘rata’, nom de peix, amb diferenciació de les -rr-
masculí ictiologia Peix de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids (Scardinius erythrophthalmus), cobert d’escates cicloides i de color gris blavós amb reflexos daurats i argentats.

■ gardí

masculí ictiologia Peix de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids Scardinius erythrophthalmus , cobert d’escates cicloides i de color gris blavós amb reflexos daurats i argentats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gardina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gardina</title>

Etimologia: d’origen incert, potser deglutinació d’un possible *esgardina (unes esgardines, unes gardines), resultant d’un encreuament dels quasisinònims escarpra i *escodina, dimin. de escoda
femení Escarpra dentada per a treballar la pedra.

■ gardina

femení Escarpra dentada per a treballar la pedra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ garding

■ garding

masculí història Entre els visigots, personatge de la comitiva del rei i vinculat a ell per uns lligams especials de fidelitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

gardunya


<title type="display">gardunya</title>

Etimologia: del cast. garduña, íd., de l’argot de barris baixos, pròpiament ‘fagina’, d’origen no llatí 1a font: 1888, DLab.
femení antigament Presó.

gardunya

femení antigament Presó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ garfi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garfi</title>

Etimologia: del cat. ant. grafi, ll. graphium, i aquest, del gr. grapheĩon ‘punxó per a escriure sobre cera’, amb influx de garfir 1a font: 1575, DPou.
    masculí
  1. oficis manuals Ganxo de punta aguda.
  2. botànica Arrel adventícia de moltes plantes enfiladisses amb què es fixen sobre superfícies rugoses.

■ garfi

masculí oficis manuals Ganxo de punta aguda botànica Arrel adventícia de moltes plantes enfiladisses amb què es fixen sobre superfícies rugoses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ garfinyar

■ garfinyar

verb transitiu Esgarrapar
Informació complementària
Traducció