Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ garranyigar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garranyigar</title>

Etimologia: de garranyic

verb intransitiu Fer garranyics.

■ garratibat

| garratibada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garratibat</title>

Etimologia: de garra i tibat

adjectiu

1. Amb les cames rígides i sense moviment.
2. figuradament Estupefacte, esbalaït. Vaig quedar garratibat.
col·loquialment Que va tibat.

■ garratibat

| garratibada

adjectiu Amb les cames rígides i sense moviment figuradament Estupefacte, esbalaït Vaig quedar garratibat colloquialment Que va tibat

garrejar

<title type="display">garrejar</title>

verb intransitiu nàutica Desplaçar-se, una embarcació, arrossegant l’àncora, que no ha quedat ben fixada.

garrejar

verb intransitiu nàutica Desplaçar-se, una embarcació, arrossegant l’àncora, que no ha quedat ben fixada

■ garrell

| garrella

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garrell</title>

Etimologia: de garra 1a font: 1839, DLab.

adjectiu

1. Que té les cames arquejades o tortes, amb la concavitat mirant endins, talment que, en caminar, el garró o turmell d’una cama es frega amb el de l’altra.
2. per extensió Un cavall garrell.
Que es dona cops als garrons en caminar.

■ garrell

| garrella

adjectiu Que té les cames arquejades o tortes, amb la concavitat mirant endins, talment que, en caminar, el garró o turmell d’una cama es frega amb el de l’altra per extensió Un cavall garrell Que es dona cops als garrons en caminar

■ garrepa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garrepa</title>

Etimologia: deriv. regressiu de esgarrapar’.

adjectiu i masculí i femení Gasiu.

■ garrepa

adjectiu i masculí i femení Gasiu

■ garreperia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garreperia</title>

Partició sil·làbica: gar_re_pe_ri_a
Etimologia: de garrepa

femení Qualitat de garrepa.

■ garreperia

femení Qualitat de garrepa

■ garrés

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garrés</title>

masculí anatomia animal creu 7 2.

■ garrés

masculí anatomia animal creu 7 2

■ garreta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garreta</title>

Etimologia: de garra

femení

anatomia animal Sofraja.
alimentació, indústries alimentàries Conill de la campana.

■ garreta

femení anatomia animal Sofraja alimentació, indústries alimentàries Conill de la campana

■ garrí

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garrí</title>

Etimologia: d’origen onomatopeic, imitador del gruny del porc 1a font: 1521

masculí Porc petit.

■ garrí

masculí Porc petit

■ garric

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garric</title>

Etimologia: de garriga 1a font: 1803, DEst.

masculí botànica Arbust perennifoli de la família de les fagàcies (Quercus coccifera), de fulles coriàcies, verdes i lluents, sinuades i espinoses, i fruits en gla.

■ garric

masculí botànica Arbust perennifoli de la família de les fagàcies Quercus coccifera , de fulles coriàcies, verdes i lluents, sinuades i espinoses, i fruits en gla

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ garranyigar

■ garratibat | garratibada

■ garratibat | garratibada

garrejar

■ garrell | garrella

■ garrell | garrella

■ garrepa

■ garreperia

■ garrés

■ garreta

■ garrí

■ garric

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ garratibat

| garratibada

■ garratibat

| garratibada

■ garrell

| garrella

■ garrell

| garrella

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia