Es mostren 88940 resultats

■ garrina

■ garrina

femení Truja petita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ garrinada

■ garrinada

femení Conjunt de garrins d’un mateix part
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ garrinar

■ garrinar

verb intransitiu Parir la truja
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ garrit
| garrida

■ garrit
| garrida

adjectiu Galà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ garró


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garró</title>

Etimologia: de garra 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí
    1. anatomia animal Turmell.
    2. anatomia animal Genoll del porc.
    3. anatomia animal Part articulada de cadascuna de les dues extremitats posteriors dels quadrúpedes situada entre la cama i la canya.
    4. dur (o portar, o anar amb) les mitges (o les calces) al garró Dur les mitges amollades i caigudes a la part inferior de la cama.
  2. Fang, brutícia, que hom arreplega amb la part inferior del vestit o del calçat.
  3. botànica Poncella de l’olivera.

■ garró

masculí anatomia animal Turmell anatomia animal Genoll del porc anatomia animal Part articulada de cadascuna de les dues extremitats posteriors dels quadrúpedes situada entre la cama i la canya dur o portar , o anar amb les mitges o les calces al garró Dur les mitges amollades i caigudes a la part inferior de la cama Fang, brutícia, que hom arreplega amb la part inferior del vestit o del calçat botànica Poncella de l’olivera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ garrofa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garrofa</title>

Etimologia: de l’àr. vg. ḫarrûf, pl. de ḫarrûba ‘fruit o tavella del garrofer i d’altres llegums’; la variant dial. garrova prové de la forma de l’àr. cl. ḫarrûba, ḫarrûb 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. botànica i agricultura Fruit del garrofer, bru, indehiscent, polisperm, de coberta coriàcia i de polpa carnosa.
    2. per analogia Patilla.
    3. plural figuradament i irònicament Mitjans de subsistència. Jo, per sort, em guanyo bé les garrofes.
    4. figuradament Mentida.
  2. marina, marítim Ungla de l’àncora.

■ garrofa

femení botànica i agricultura Fruit del garrofer, bru, indehiscent, polisperm, de coberta coriàcia i de polpa carnosa per analogia Patilla plural figuradament i irònicament Mitjans de subsistència Jo, per sort, em guanyo bé les garrofes figuradament Mentida marina, marítim Ungla de l’àncora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ garrofer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garrofer</title>

Etimologia: de garrofa 1a font: s. XIV, Llull
    masculí botànica i agricultura
  1. Arbre perennifoli de la família de les cesalpiniàcies (Ceratonia siliqua), de fulles paripinnades i fruits en llegum (garrofa).
  2. garrofer del diable Arbust caducifoli de la família de les papilionàcies (Anagyris foetida), de fulles trifoliades, tòxic i pudent.

■ garrofer

masculí botànica i agricultura Arbre perennifoli de la família de les cesalpiniàcies Ceratonia siliqua , de fulles paripinnades i fruits en llegum garrofa garrofer del diable Arbust caducifoli de la família de les papilionàcies Anagyris foetida , de fulles trifoliades, tòxic i pudent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ garrofera

■ garrofera

femení agricultura Lloc tancat on hom guarda les garrofes per al bestiar botànica Garrofer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ garroferar

■ garroferar

masculí agricultura Lloc plantat de garrofers
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ garrofereda

■ garrofereda

femení agricultura Garroferar