Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ al·lòtrop

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">al·lòtrop</title>

Etimologia: del gr. allótropos ‘diferent’, de állos ‘altre’ i trópos ‘manera’

masculí

lingüística Doblet.
química Cadascuna de les formes al·lotròpiques d’un element.

■ al·lòtrop

masculí lingüística Doblet química Cadascuna de les formes allotròpiques d’un element

■ al·lotropia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">al·lotropia</title>

Partició sil·làbica: al_lo_tro_pi_a
Etimologia: de al·lòtrop

femení

lingüística Qualitat d’al·lòtrop.
química Existència de certs elements en dues o més formes, anomenades al·lòtrops, que, en el mateix estat físic, difereixen per llurs propietats físiques.

■ al·lotropia

femení lingüística Qualitat d’allòtrop química Existència de certs elements en dues o més formes, anomenades allòtrops , que, en el mateix estat físic, difereixen per llurs propietats físiques

■ al·lotròpic

| al·lotròpica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">al·lotròpic</title>

Etimologia: de al·lotropia

adjectiu

Relatiu o pertanyent a l’al·lotropia.
personalitat al·lotròpica psiquiatria Tipus de personalitat caracteritzada per una preocupació excessiva per les reaccions d’altri.

■ al·lotròpic

| al·lotròpica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’allotropia personalitat allotròpica psiquiatria Tipus de personalitat caracteritzada per una preocupació excessiva per les reaccions d’altri

■ al·lotropisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">al·lotropisme</title>

Etimologia: de al·lòtrop

masculí Al·lotropia.

■ al·lotropisme

masculí Allotropia

■ al·loxana

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">al·loxana</title>

Etimologia: de l’al. alloxan, de all(antoin), ox(alsäure) (oxàlic àcid) i -an (cf. -à¹)

femení química orgànica Compost heterocíclic de fórmula C₄H₂N₂O₄.

■ al·loxana

femení química orgànica Compost heterocíclic de fórmula C 4 H 2 N 2 O 4

al·loxantina

<title type="display">al·loxantina</title>

Etimologia: de aloxan i -ina

femení [C₈H₆N₄O₈] química orgànica Compost que resulta de la reducció i la dimerització de l’al·loxana.

al·loxantina

femení C 8 H 6 N 4 O 8 química orgànica Compost que resulta de la reducció i la dimerització de l’alloxana

al·loxúric

| al·loxúrica

<title type="display">al·loxúric</title>

Etimologia: de al·lox(ana) i úric

adjectiu bioquímica Dit dels derivats bàsics de l’àcid nucleic.

al·loxúric

| al·loxúrica

adjectiu bioquímica Dit dels derivats bàsics de l’àcid nucleic

al·lozigot

<title type="display">al·lozigot</title>

masculí genètica Individu heterozigot per a un locus o bé que, essent homozigot, els seus al·lels no provenen d’un ancessor comú.

al·lozigot

masculí genètica Individu heterozigot per a un locus o bé que, essent homozigot, els seus allels no provenen d’un ancessor comú

■ al·lucinació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">al·lucinació</title>

Partició sil·làbica: al_lu_ci_na_ci_ó
Etimologia: de al·lucinar 1a font: 1803, DEst.

femení

psiquiatria Percepció d’un objecte o d’un estímul extern inexistents, considerats pel subjecte com a reals.
1. Acció d’al·lucinar 2;
2. l’efecte.

■ al·lucinació

femení psiquiatria Percepció d’un objecte o d’un estímul extern inexistents, considerats pel subjecte com a reals Acció d’ allucinar 2 l’efecte

■ al·lucinador

| al·lucinadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">al·lucinador</title>

Etimologia: de al·lucinar

adjectiu Que al·lucina.

■ al·lucinador

| al·lucinadora

adjectiu Que allucina