Es mostren 88940 resultats

■ generalització

■ generalització

femení Acció de generalitzar o generalitzar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ generalitzador
| generalitzadora

■ generalitzador
| generalitzadora

adjectiu Que generalitza Un esperit generalitzador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ generalitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">generalitzar</title>

Etimologia: de general
    verb
    1. transitiu Fer general.
    2. pronominal Aquesta actitud es va generalitzant cada cop més.
  2. transitiu
    1. lògica Induir d’un fenomen o, sobretot, d’una sèrie de fenòmens un concepte, un principi, etc., general.
    2. lògica Aplicar el que és cert en alguns casos a tots els casos del mateix ordre.
    3. usat absolutament Expressar generalitats, idees vagues, poc precises. No em referia a tu, estava generalitzant.

■ generalitzar

verb transitiu Fer general pronominal Aquesta actitud es va generalitzant cada cop més transitiu lògica Induir d’un fenomen o, sobretot, d’una sèrie de fenòmens un concepte, un principi, etc, general lògica Aplicar el que és cert en alguns casos a tots els casos del mateix ordre usat absolutament Expressar generalitats, idees vagues, poc precises No em referia a tu, estava generalitzant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ generalment

■ generalment

adverbi Amb generalitat, d’una manera general
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ generar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">generar</title>

Etimologia: del ll. generare, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    verb transitiu
  1. Procrear, engendrar.
  2. lingüística En gramàtica generativa, formar el conjunt d’oracions d’una llengua segons un sistema de regles contingut en la gramàtica d’aquesta llengua.
  3. matemàtiques i física Produir, obtenir, construir, per un procés matemàtic o físic, especialment obtenir una línia, una figura, un cos, per moviment de punts o línies.

■ generar

verb transitiu Procrear, engendrar lingüística En gramàtica generativa, formar el conjunt d’oracions d’una llengua segons un sistema de regles contingut en la gramàtica d’aquesta llengua matemàtiques i física Produir, obtenir, construir, per un procés matemàtic o físic, especialment obtenir una línia, una figura, un cos, per moviment de punts o línies
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ generatiu
| generativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">generatiu</title>

Partició sil·làbica: ge_ne_ra_tiu
Etimologia: del b. ll. generativus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que té el poder de generar.
  2. adjectiu per extensió Intel·ligència generativa.
  3. gramàtica generativa lingüística
    1. Teoria lingüística que es proposa de construir gramàtiques generatives de les diverses llengües i que estudia els principis generals del llenguatge humà.
    2. Sistema finit de regles sintàctiques, fonològiques i semàntiques que, explicitant la competència lingüística dels parlants, permet de generar un nombre infinit d’oracions gramaticals d’una llengua que els usuaris actualitzen en cada situació concreta.

■ generatiu
| generativa

adjectiu Que té el poder de generar adjectiu per extensió Intelligència generativa gramàtica generativa lingüística Teoria lingüística que es proposa de construir gramàtiques generatives de les diverses llengües i que estudia els principis generals del llenguatge humà Sistema finit de regles sintàctiques, fonològiques i semàntiques que, explicitant la competència lingüística dels parlants, permet de generar un nombre infinit d’oracions gramaticals d’una llengua que els usuaris actualitzen en cada situació concreta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ generativisme

■ generativisme

masculí lingüística Gramàtica generativa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ generativista

■ generativista

lingüística adjectiu Relatiu o pertanyent al generativisme masculí i femení Lingüista que segueix el model de la gramàtica generativa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ generatriu

■ generatriu

femení geometria Línia generadora, que movent-se genera una superfície Cadascuna de les posicions d’aquesta línia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gènere


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gènere</title>

Homòfon: gènera
Etimologia: del ll. gĕnus, gĕnĕris, der. de gignĕre ‘engendrar’; del radical verbal (supí genĭtum) provenen pròpiament els der. en genit- 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Grup natural d’éssers que s’assemblen per certs caràcters essencials.
    2. biologia Categoria taxonòmica intermèdia entre la família i l’espècie que inclou espècies amb una sèrie de caràcters comuns.
    3. el gènere humà Els homes considerats col·lectivament.
    1. Classe natural o establerta convencionalment a què pertany una cosa segons les seves qualitats. Barques i vaixells són coses del mateix gènere. La medicació ens ha provocat a tots dos reaccions del mateix gènere. És el millor dins el seu gènere.
    2. lingüística Categoria o accident gramatical d’una llengua que dona lloc a la distribució dels substantius en classes nominals. Gènere masculí. Gènere femení.
    3. gènere literari literatura Nom donat a cadascuna de les manifestacions formals de les obres literàries segons una classificació que en té en compte l’estructura i el contingut.
    4. lògica Classe de major extensió i, doncs, de menor comprensió que la classe anomenada espècie.
    5. gènere literari bíblic Bíblia Cadascun dels gèneres literaris de la Bíblia.
    6. gènere musical música Manera de dividir la gamma en diferents intervals.
    7. gènere musical música Forma musical concreta: ballada, cantata, coral, lied, missa, oratori, simfonia, sonata, etc.
    1. Conjunt d’articles que són objecte de comerç. Han hagut de tancar la botiga per falta de gènere.
    2. Mena, classe, de productes objecte de comerç. Aquest gènere, no el venem.
    3. especialment Tela. T’agrada el gènere d’aquest vestit?
    4. gènere de punt indústria tèxtil Teixit produït per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat.
    5. gènere de punt de recollida (o per trama) indústria tèxtil Gènere de punt en què un sol fil forma successivament les bagues de les rengleres transversals.
    6. gènere de punt per ordit indústria tèxtil Gènere de punt format per un gran nombre de fils longitudinals (l’ordit) que s’enllacen lateralment i simultàniament els uns amb els altres.
  4. geometria
    1. gènere d’una corba Nombre que, segons una certa classificació, correspon a una corba algèbrica.
    2. gènere d’una superfície tancada Nombre màxim de corbes tancades no intersecants que poden ésser dibuixades sobre una superfície sense dividir aquesta en dues regions distintes.
  5. sociologia
    1. Sexe en funció dels trets, els rols i les funcions que li són associats culturalment.
    2. de gènere locució adjectiva Per raó de sexe. Violència de gènere.
  6. gènere de vida geografia Terme amb què hom designa el conjunt d’activitats (caça, pesca, agricultura, etc.) que un grup duu a terme per tal d’assegurar la seva existència.

■ gènere

masculí Grup natural d’éssers que s’assemblen per certs caràcters essencials biologia Categoria taxonòmica intermèdia entre la família i l’espècie que inclou espècies amb una sèrie de caràcters comuns el gènere humà Els homes considerats collectivament Classe natural o establerta convencionalment a què pertany una cosa segons les seves qualitats Barques i vaixells són coses del mateix gènere La medicació ens ha provocat a tots dos reaccions del mateix gènere És el millor dins el seu gènere lingüística Categoria o accident gramatical d’una llengua que dona lloc a la distribució dels…
Informació complementària
Traducció