Es mostren 88940 resultats

■ genèric
| genèrica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">genèric</title>

Etimologia: del b. ll. generĭcus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al gènere, a les coses d’un mateix gènere (per oposició a específic). El caràcter genèric d’una definició. Una denominació genèrica.
  2. farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament amb el mateix principi actiu que un altre de marca registrada.
  3. lògica
    1. Dit del concepte del gènere per a distingir-lo del concepte general.
    2. Dit del judici general en oposició al judici universal.
  4. matemàtiques i física Dit de l’element d’una col·lectivitat, escollit arbitràriament, que gaudeix solament de les propietats comunes a tots els elements de la col·lectivitat.

■ genèric
| genèrica

adjectiu Relatiu o pertanyent al gènere, a les coses d’un mateix gènere per oposició a específic El caràcter genèric d’una definició Una denominació genèrica farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament amb el mateix principi actiu que un altre de marca registrada lògica Dit del concepte del gènere per a distingir-lo del concepte general Dit del judici general en oposició al judici universal matemàtiques i física Dit de l’element d’una collectivitat, escollit arbitràriament, que gaudeix solament de les propietats comunes a tots els elements de la collectivitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ genèricament

■ genèricament

adverbi D’una manera genèrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ generós
| generosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">generós</title>

Etimologia: del ll. generosus, -a, -um ‘de bon llinatge, noble, magnànim’ 1a font: 1344, Ord. P. III
  1. adjectiu
    1. antigament De llinatge antic i conegut.
    2. per analogia Un corser generós.
  2. adjectiu
    1. De nobles sentiments, especialment inclinat al perdó, a no abusar de la força. Un home generós oblida fàcilment les ofenses. Es va mostrar generós amb els enemics.
    2. per extensió Un cor generós. Una acció generosa.
  3. adjectiu
    1. Inclinat a donar, a recompensar, amb llarguesa. Ets massa generós en les propines. Un amo generós.
    2. per extensió Un do generós.
    3. terra generosa Terra molt productiva.
    4. vi generós viticultura, indústries vinícoles Vi més anyenc i de més graduació que el corrent, obtingut per addició d’alcohol al most de raïm fresc.
  4. història
    1. masculí Al Principat de Catalunya, pagès que gaudia de privilegi militar.
    2. masculí Al Regne de València, membre de l’estament militar que no havia estat armat; equivalia al donzell del Principat de Catalunya.
    3. adjectiu Tractament donat a un membre de l’estament militar per indicar l’antiguitat del seu llinatge.

■ generós
| generosa

adjectiu antigament De llinatge antic i conegut per analogia Un corser generós adjectiu De nobles sentiments, especialment inclinat al perdó, a no abusar de la força Un home generós oblida fàcilment les ofenses Es va mostrar generós amb els enemics per extensió Un cor generós Una acció generosa adjectiu Inclinat a donar, a recompensar, amb llarguesa Ets massa generós en les propines Un amo generós per extensió Un do generós terra generosa Terra molt productiva vi generós viticultura, indústries vinícoles Vi més anyenc i de més graduació que el corrent, obtingut per addició d’alcohol al most…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ generosament

■ generosament

adverbi Amb generositat, d’una manera generosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ generositat

■ generositat

femení Qualitat de generós Acte propi d’una persona generosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gènesi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gènesi</title>

Etimologia: del ll. gĕnĕsis, i aquest, del gr. génnēsis ‘creació, generació’, der. de gígnomai ‘engendrar’, de la mateixa arrel que el ll. gignĕre (v. gènere) 1a font: s. XIV, Metge
  1. femení
    1. Generació, origen.
    2. especialment Procés o manera com s’ha originat o ha pres naixença una cosa.
  2. masculí [en majúscula] Bíblia Primer llibre de la Bíblia, on hi ha la narració de la creació.

■ gènesi

femení Generació, origen especialment Procés o manera com s’ha originat o ha pres naixença una cosa masculí en majúscula Bíblia Primer llibre de la Bíblia, on hi ha la narració de la creació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ genesíac
| genesíaca

■ genesíac
| genesíaca

adjectiu Relatiu o pertanyent al llibre bíblic del Gènesi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ genèsic
| genèsica

■ genèsic
| genèsica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la generació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ genet
| geneta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">genet</title>

Etimologia: de l’àr. vg. zenêtì ‘individu de Zeneta’, tribu berber famosa per la seva cavalleria lleugera 1a font: 1277
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als genets. Les tribus genetes. Cavallers genets.
  2. masculí i femení història Zenata.
  3. masculí i femení per extensió
    1. Persona que va a cavall.
    2. antigament Persona que va a cavall amb armadura lleugera, sense encobertar.
  4. masculí antigament Cavall lleuger, no encobertat.
  5. femení
    1. antigament Sistema de cavalcar i d’anar armat el cavaller amb armes lleugeres i amb corretges curtes als esperons.
    2. a la geneta locució adverbial Amb els estreps curts, de manera que les cames restin en posició vertical des del genoll en avall.
  6. femení folklore Noia disfressada de moro, amb un sabre petit, que acompanya l’alferes moro en les festes de moros i cristians d’Alcoi.

■ genet
| geneta

adjectiu Relatiu o pertanyent als genets Les tribus genetes Cavallers genets masculí i femení història Zenata masculí i femení per extensió Persona que va a cavall antigament Persona que va a cavall amb armadura lleugera, sense encobertar masculí antigament Cavall lleuger, no encobertat femení antigament Sistema de cavalcar i d’anar armat el cavaller amb armes lleugeres i amb corretges curtes als esperons a la geneta locució adverbial Amb els estreps curts, de manera que les cames restin en posició vertical des del genoll en avall femení folklore Noia disfressada de moro, amb un sabre petit,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ geneta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">geneta</title>

Etimologia: d’origen incert, possiblement emparentat, però amb moltes dificultats, amb l’àr. africà ǧarnái̯ṭ, íd., potser amb influx de genet 1a font: 1284
femení zoologia Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes i de la família dels vivèrrids (Genetta genetta), de pelatge terrós amb taques fosques, que fa una forta olor de mesc, anomenat també gat mesquer.

■ geneta

femení zoologia Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes i de la família dels vivèrrids Genetta genetta , de pelatge terrós amb taques fosques, que fa una forta olor de mesc, anomenat també gat mesquer
Informació complementària
Traducció