Es mostren 88940 resultats

genetari
| genetària

genetari
| genetària

masculí i femení antigament Persona que cavalca a la geneta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ genètic
| genètica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">genètic</title>

Etimologia: del gr. gennētikós ‘generatiu’
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la gènesi.
  2. genètica
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la genètica.
    2. masculí i femení Genetista.
  3. enginyeria genètica genètica i biologia molecular Conjunt de tècniques per mitjà de les quals hom modifica la dotació gènica d’un organisme, afegint-li un segment d’ADN (gens) d’un altre organisme.

■ genètic
| genètica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la gènesi genètica adjectiu Relatiu o pertanyent a la genètica masculí i femení Genetista enginyeria genètica genètica i biologia molecular Conjunt de tècniques per mitjà de les quals hom modifica la dotació gènica d’un organisme, afegint-li un segment d’ADN gens d’un altre organisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ genètica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">genètica</title>

    femení genètica
  1. Branca de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació.
  2. genètica del desenvolupament Branca de la genètica que estudia els mecanismes genètics que controlen el creixement i el desenvolupament dels organismes.
  3. genètica de poblacions Branca de la genètica que considera els fenòmens genètics amb relació al significat que tenen per a la població, i estudia la distribució dels gens en les poblacions i la manera com les freqüències gèniques es mantenen o es modifiquen.
  4. genètica quantitativa Branca de la genètica especialitzada en l’elaboració, amb ajut de la biometria, de models matemàtics que permeten estudiar els caràcters quantitatius mesurats sobre un gran nombre d’individus d’una població.

■ genètica

femení genètica Branca de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació genètica del desenvolupament Branca de la genètica que estudia els mecanismes genètics que controlen el creixement i el desenvolupament dels organismes genètica de poblacions Branca de la genètica que considera els fenòmens genètics amb relació al significat que tenen per a la població, i estudia la distribució dels gens en les poblacions i la manera com les freqüències gèniques es mantenen o es modifiquen genètica quantitativa Branca de la genètica especialitzada en l’elaboració, amb ajut de la…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

genetisme

genetisme

masculí psicologia Concepció segons la qual una capacitat o una estructura psicològica es desenvolupa amb l’edat i no és, doncs, innata
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ genetista

■ genetista

psicologia adjectiu Relatiu o pertanyent al genetisme masculí i femení Partidari del genetisme masculí i femení genètica Persona versada en genètica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ genetlíac
| genetlíaca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">genetlíac</title>

Partició sil·làbica: ge_net_lí_ac
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la genetlíaca.
    1. masculí i femení Persona que practica la genetlíaca.
    2. femení ocultisme Doctrina que predica el pronòstic especulatiu del destí d’algú segons el dia del seu naixement.

■ genetlíac
| genetlíaca

adjectiu Relatiu o pertanyent a la genetlíaca masculí i femení Persona que practica la genetlíaca femení ocultisme Doctrina que predica el pronòstic especulatiu del destí d’algú segons el dia del seu naixement
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ geni


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">geni</title>

Etimologia: del ll. gĕnius ‘divinitat que vetllava per cada persona i en compartia el destí; personalitat’, der. del ll. gignĕre ‘engendrar’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. religió i mitologia
    1. Ésser sobrenatural amb poders màgics.
    2. geni maligne filosofia Geni omnipotent, hipotèticament establert per Descartes, que vol enganyar l’home en el coneixement àdhuc de les veritats més evidents.
    3. geni tutelar dèmon 2.
  2. Caràcter peculiar, tendència pròpia, d’un poble, d’un període, d’un llenguatge, d’una religió, etc. Una construcció contrària al geni de la llengua catalana.
    1. Aptitud superior de què és dotat un esperit creador, poder altíssim d’invenció i organització. Un músic de geni. El geni de Beethoven.
    2. per extensió Shakespeare fou un geni.
    1. Natural, caràcter. No tinc geni per a fer aquestes coses.
    2. especialment Mal caràcter, propensió a l’enuig, la impaciència, la còlera, etc. Quin geni que té!
    3. geni i figura, fins a la sepultura Refrany amb què hom comenta la invariabilitat i originalitat del caràcter i la forma d’actuar d’una persona durant tota la seva vida.
    4. tenir mal geni (o el geni fort) Tenir mal caràcter.
    5. tenir un geni com una ortiga (o com una argelaga) locució verbal Tenir molt mal geni.

■ geni

masculí religió i mitologia Ésser sobrenatural amb poders màgics geni maligne filosofia Geni omnipotent, hipotèticament establert per Descartes, que vol enganyar l’home en el coneixement àdhuc de les veritats més evidents geni tutelar dèmon 2 Caràcter peculiar, tendència pròpia, d’un poble, d’un període, d’un llenguatge, d’una religió, etc Una construcció contrària al geni de la llengua catalana Aptitud superior de què és dotat un esperit creador, poder altíssim d’invenció i organització Un músic de geni El geni de Beethoven per extensió Shakespeare fou un geni Natural, caràcter No tinc geni…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ genial

■ genial

adjectiu Dotat de geni 3 1 És un dibuixant genial per extensió Dit d’allò que ha estat inspirat pel geni Unes escultures genials
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ genialitat

■ genialitat

femení Qualitat de genial Singularitat pròpia del caràcter d’una persona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ genialment

■ genialment

adverbi D’una manera genial
Traducció