<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">girigar</title>
Accessory
Etimologia: variant de xerricar
Body
Es mostren 88939 resultats
■
girigar
■
girigar
verb intransitiu dialectal xerricar La porta giriga perquè té les frontisses rovellades
girínids
<title type="display">girínids</title>
Body
-
masculí
entomologia
- plural Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters amb el primer parell de potes llarg i els altres dos curts i amples, adaptats a la natació i per a lliscar sobre l’aigua.
- singular Insecte de la família dels girínids.
girínids
masculí entomologia plural Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters amb el primer parell de potes llarg i els altres dos curts i amples, adaptats a la natació i per a lliscar sobre l’aigua singular Insecte de la família dels girínids
■
giró1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">giró</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: de (raïm) gironí, entès erròniament com un dimin
Body
-
masculí
viticultura, indústries vinícoles
- Varietat de vinya que produeix un raïm de grans relativament petits, rossencs i molt dolços.
- Raïm de vinya giró.
Vegeu també:
giró2
■
giró1
masculí viticultura, indústries vinícoles Varietat de vinya que produeix un raïm de grans relativament petits, rossencs i molt dolços Raïm de vinya giró Vegeu també giró 2
■
giró2
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">giró</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Etimologia: del fr. giron ‘tros de tela’, del frànc. *gêro ‘tros de tela tallat en punta’
Body
-
masculí
heràldica
- Peça fonamental en forma de triangle rectangle amb un vèrtex al centre de l’escut, un dels costats a la vora d’aquest i l’altre a la línia del truncat o del partit.
- Un dels compartiments o peces de l’escut gironat.
Vegeu també:
giró1
■
giró2
masculí heràldica Peça fonamental en forma de triangle rectangle amb un vèrtex al centre de l’escut, un dels costats a la vora d’aquest i l’altre a la línia del truncat o del partit Un dels compartiments o peces de l’escut gironat Vegeu també giró 1
■
giro-
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">giro-</title>
Body
Forma prefixada del mot grec gỹros, que significa ‘cercle’, ‘volta’. Ex.: giroscopi, giròmetre.
■
giro-
Forma prefixada del mot grec gỹros , que significa ‘cercle’, ‘volta’ Ex giroscopi, giròmetre
giroavió
<title type="display">giroavió</title>
Accessory
Partició sil·làbica: gi_ro_a_vi_ó
Etimologia: de giro- i avió2
Etimologia: de giro- i avió2
Body
masculí aeronàutica Aerodina la força de sustentació del qual és fornida per uns rotors constituïts per pales que giren al voltant d’eixos verticals.
giroavió
masculí aeronàutica Aerodina la força de sustentació del qual és fornida per uns rotors constituïts per pales que giren al voltant d’eixos verticals
giròcer
<title type="display">giròcer</title>
Body
masculí paleontologia i zoologia Gènere de cefalòpodes fòssils (Gyroceras sp) de l’ordre dels nautiloïdeus i de la família dels giroceràtids, amb la conquilla formada per una o més espires independents.
giròcer
masculí paleontologia i zoologia Gènere de cefalòpodes fòssils Gyroceras sp de l’ordre dels nautiloïdeus i de la família dels giroceràtids, amb la conquilla formada per una o més espires independents
■
girocompàs
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">girocompàs</title>
Accessory
Etimologia: de giro- i compàs
Body
masculí [plural girocompassos] nàutica Agulla giroscòpica.
■
girocompàs
masculí plural girocompassos nàutica Agulla giroscòpica
giroconreadora
<title type="display">giroconreadora</title>
Accessory
Partició sil·làbica: gi_ro_con_re_a_do_ra
Etimologia: de giro- i conreador
Etimologia: de giro- i conreador
Body
giroconreadora
femení agricultura fresa 2 2
girodina
<title type="display">girodina</title>
Accessory
Etimologia: de giro- i l’abreviació del gr. dýnamis ‘força’
Body
masculí aeronàutica Giroavió en el qual els rotors d’eixos verticals forneixen la força de sustentació solament en les maniobres d’envol, vol estacionari i aterratge.
girodina
masculí aeronàutica Giroavió en el qual els rotors d’eixos verticals forneixen la força de sustentació solament en les maniobres d’envol, vol estacionari i aterratge