Es mostren 88939 resultats

■ governança


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">governança</title>

femení ciències polítiques i sociologia Manera de governar que es fonamenta en la interrelació dels organismes encarregats de la direcció política d’un territori i la societat civil, per tal de donar poder, autoritat i influència a la ciutadania a l’hora de prendre decisions que afecten directament la vida pública.

■ governança

femení ciències polítiques i sociologia Manera de governar que es fonamenta en la interrelació dels organismes encarregats de la direcció política d’un territori i la societat civil, per tal de donar poder, autoritat i influència a la ciutadania a l’hora de prendre decisions que afecten directament la vida pública
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ governant

■ governant

adjectiu i masculí i femení Que governa masculí i femení especialment Cadascun dels qui tenen la direcció política d’un estat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ governanta

■ governanta

femení Majordoma Dona que s’ocupa de supervisar el servei de neteja de les cambres i la bugaderia en un hotel
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ governar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">governar</title>

Etimologia: del ll. gubernare, i aquest, del gr. kybernō͂ ‘governar una nau; conduir’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu marina, marítim Dirigir una nau per un rumb determinat.
    2. intransitiu marina, marítim Servar.
    3. transitiu per analogia Governar un vehicle, un aeroplà.
    1. transitiu Dirigir la conducta d’algú o el desenvolupament, la marxa, d’alguna cosa. No saber algú governar la seva família, la seva casa. Governes les passions o les passions et governen?
    2. pronominal No et saps governar tu mateix i vols governar els altres.
  3. transitiu especialment ciències polítiques Dirigir els afers de l’estat.

■ governar

verb transitiu marina, marítim Dirigir una nau per un rumb determinat intransitiu marina, marítim Servar transitiu per analogia Governar un vehicle, un aeroplà transitiu Dirigir la conducta d’algú o el desenvolupament, la marxa, d’alguna cosa No saber algú governar la seva família, la seva casa Governes les passions o les passions et governen pronominal No et saps governar tu mateix i vols governar els altres transitiu especialment ciències polítiques Dirigir els afers de l’estat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ governatiu
| governativa

■ governatiu
| governativa

adjectiu Relatiu o pertanyent al govern
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ governativament

■ governativament

adverbi Per procediment governatiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

goyazita

goyazita

femení mineralogia Fosfat d’estronci i alumini, SrAl 3 OH 6 |PO 4 |PO 3 OH, mineral que cristallitza en el sistema trigonal
Gran Diccionari de la llengua catalana

GPS

GPS

de l’angl global positioning system sigla i masculí telecomunicacions sistema de posicionament global
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gra</title>

Etimologia: del ll. granum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. botànica
    1. Fruit o llavor dels cereals.
    2. Conjunt de llavors de cereals un cop separada la palla.
    3. Nom aplicat a certes llavors petites, com les de mostassa o de matafaluga.
    4. Llavor de certs fruits carnosos, com la síndria o el meló.
    5. Cadascuna de les baies del raïm. Un gra de raïm.
    6. Cadascuna de les parts o de les llavors de què consten certs fruits. Un gra de magrana, un gra de cacau.
    7. Cadascuna de les parts de certs bulbs. Un gra d’all.
  2. per analogia
    1. Tros petit, més o menys rodó, d’una substància qualsevol, especialment el perforat per enfilar-lo. Els grans d’un rosari, d’un collaret.
    2. Partícula. Gra de sorra, de sal, de sucre, de pebre.
    3. anar al gra Atendre a la part substancial d’un assumpte, prescindint de les coses secundàries.
    4. fer-ne un gra massa Excedir-se.
    5. gra de sorra (o d’arena) Petita contribució que hom fa a una obra, a un fi determinat. Tots els veïns van posar el seu gra de sorra per construir un casal per al barri.
    6. gra d’ordi marina, marítim Nus mariner igual a la pinya de rosa, però més petit de mida.
    7. gra d’ordi tecnologia Eina de torner amb punta piramidal emprada per a treballar racons molt aguts.
    8. gra d’ordi tecnologia Canal en forma de V que serveix per a suportar peces de forma rodona.
    9. gra d’ordi per extensió tecnologia Peça metàl·lica amb una o més canals en forma de V.
    10. separar (o destriar) el gra de la palla Distingir en un assumpte la part substancial o essencial d’allò que no ho és.
  3. per analogia
    1. Forma d’agregació de les partícules constituents d’una substància que en determina la major o menor aspror al tacte, la duresa. Una pedra, un marbre, de gra fi.
    2. fotografia Aglomerat de partícules d’argent reduït pel revelat.
    3. geologia Cadascuna de les partícules o cristalls de què són formats els sediments o les roques.
    4. metal·lúrgia Cadascun dels cristalls polièdrics, normalment visibles al microscopi, que formen l’estructura policristal·lina d’un metall o d’un aliatge.
    5. gra de pólvora indústria tèxtil Tipus de lligament que presenta una superfície coberta de granets.
  4. per analogia
    1. Cadascuna de les desigualtats sortints, comparables a petits grans, d’una superfície.
    2. citologia Grànul.
    3. patologia Petita tumoració vesicular o papulosa de la pell que pel seu aspecte recorda les llavors dels cereals.
    4. gra artificial adoberia Gra que hom obté per gravat del cuir.
    5. gra de clorofil·la citologia Cloroplast.
    6. gra natural adoberia Gra propi de la flor del cuir que no ha estat modificat.
    7. gra pujat adoberia Gra molt pronunciat, sia natural o artificial, que té un tacte aspre.
  5. metrologia
    1. Unitat anglosaxona de pes, equivalent a 0,0648 g.
    2. Unitat de pes, equivalent a una trenta-sisena part de l’argenç, és a dir, 0,058 g.
    3. Unitat de pes emprada en joieria, equivalent a 1/4 de quirat, o sia, 0,058 g per a or i argent i 0,050 per a pedreria.
    4. farmàcia, indústria farmacèutica Antiga unitat de pes equivalent a la vint-i-quatrena part d’un escrúpol, aproximadament cinc centigrams.
  6. numismàtica
    1. Vint-i-quatrena part del diner en la divisió del marc.
    2. Nom de diverses monedes antigues de metall, de valor i de pes diversos.
  7. grans de rosari (o de Baily) astronomia Aspecte que presenta l’estreta porció lluminosa de la superfície solar al final i al principi de la fase de totalitat d’un eclipsi solar.

■ gra

masculí botànica Fruit o llavor dels cereals Conjunt de llavors de cereals un cop separada la palla Nom aplicat a certes llavors petites, com les de mostassa o de matafaluga Llavor de certs fruits carnosos, com la síndria o el meló Cadascuna de les baies del raïm Un gra de raïm Cadascuna de les parts o de les llavors de què consten certs fruits Un gra de magrana, un gra de cacau Cadascuna de les parts de certs bulbs Un gra d’all per analogia Tros petit, més o menys rodó, d’una substància qualsevol, especialment el perforat per enfilar-lo Els grans d’un rosari, d’un collaret Partícula Gra de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

graal

graal

masculí cristianisme i literatura Greal
Traducció