Es mostren 88940 resultats

gram1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gram</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del fr. gramme, del b. ll. gramma ‘escrúpol d’unça’, i aquest, del gr. grámma ‘lletra’, confosos ja en b. ll. en interpretar scripŭlum / scrupŭlum com un der. de scribĕre ‘escriure’ 1a font: 1868, DLCo.
Body
    masculí metrologia
  1. [símbol g] Unitat de massa del sistema cegesimal, anomenada també gram massa, equivalent a la mil·lèsima part d’un quilogram.
  2. [símbol gf] Unitat de pes, anomenada també gram força, equivalent a la mil·lèsima part d’un quilogram força.
  3. Peça metàl·lica d’un gram de massa, emprada per a pesar.



  4. Vegeu també:
    gram2

gram1

gram2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gram</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. gramen, -ĭnis ‘herba, agram’; la variant agram prové de l’ús del mot ll., neutre, com a fem. en el ll. vg., que donà la gram, d’on l’agram per aglutinació 1a font: s. XIV
Body
    masculí botànica
  1. farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Cynodon dactylon), de rizoma serpentejant, tiges postrades, amb fulles planes, estretes i acuminades, amb la lígula pelosa.
  2. gram d’aigua Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Paspalum distichum), amb fulles planes, estretes i agudes i espigues linears geminades.
  3. gram d’olor Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Anthoxanthum odoratum), enfiladissa i estolonífera, de fulles estretes i espícules reunides en tirs.
  4. gram negre (o porquí) farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia de la família de les rosàcies (Potentilla reptans), enfiladissa i estolonífera, de fulles palmades amb cinc folíols fistonats, que té propietats astringents.



  5. Vegeu també:
    gram1

gram2

gramalla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gramalla</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, probablement del ll. (vestis) grammatica ‘vestit propi dels notaris i escrivans’, dits grammatici en el ll. medieval 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    femení
  1. indumentària Túnica llarga fins als peus que portaven els homes i les dones a l’edat mitjana.
  2. història
    1. Vestidura pròpia portada pels consellers de Barcelona o pels jurats de València.
    2. A la baixa edat mitjana, sobrevesta militar duta damunt la gonella.

gramalla

gramalleta

gramalleta

gramateus


<title type="display">gramateus</title>

Accessory
Partició sil·làbica: gra_ma_teus
Etimologia: del grec
Body
masculí A Grècia, escrivà o funcionari oficial encarregat del registre i la conservació de documents i també de fer-ne la lectura a l’assemblea.

gramateus

gramatge

gramatge

Traducció

gramàtic
| gramàtica

gramàtic
| gramàtica

gramàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gramàtica</title>

Accessory
Etimologia: del ll. grammatĭca, i aquest, del gr. grammatikḗ, íd., der. de grámma ‘lletra’, i aquest, de gráphō ‘escriure’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. lingüística
    1. Disciplina lingüística que analitza l’estructura de les llengües en general o d’una llengua en particular, especialment la morfologia i la sintaxi, i en sentit ampli, la fonologia. Gramàtica comparada. Gramàtica històrica. Gramàtica normativa.
    2. Llibre en què s’exposa l’estructura gramatical d’una llengua.
  2. per extensió Elements o principis d’una ciència o art.

gramàtica

gramatical

gramatical

gramaticalitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gramaticalitat</title>

Accessory
Etimologia: de gramatical
Body
    femení
  1. Qualitat de gramatical.
  2. lingüística
    1. Disposició de l’home per a aprendre una llengua.
    2. Adequació d’un enunciat a les regles gramaticals d’una llengua.
    3. En la gramàtica generativa, grau de divergència d’un text de la norma lingüística del parlant.

gramaticalitat