Es mostren 88954 resultats

■ gratapalles

■ gratapalles

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíllids Emberiza cirlus , granívor groc verdós clapat de negre i rogenc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gratapeus

■ gratapeus

masculí botànica Peu de rata
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gratar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gratar</title>

Etimologia: del germ., probablement frànc. *kratton, íd. 1a font: s. XIV, Corbatxo
    verb
    1. transitiu Fregar amb les ungles. Gratar l’esquena a algú.
    2. pronominal Quan els grans em piquen, no em sé estar de gratar-me.
    3. gratar-se la butxaca (o la bossa) figuradament Pagar, fer una despesa. Si vols tenir un bon pis, t’hauràs de gratar la butxaca.
    4. gratar-se la panxa figuradament Estar ociós. De tant gratar-se la panxa, ja no sap què és treballar.
  2. transitiu
    1. Fregar fortament la terra, fusta, etc., amb les ungles, amb les urpes, enduent-se, traient, una part de la seva superfície; escarbotar. Les gallines graten la terra per veure de trobar-hi cucs.
    2. per extensió Fregar fortament una superfície fins a endur-se’n allò que la cobreix. Gratar la pintura vella d’una paret abans de pintar-la de nou.
    3. per extensió Descalçar, menjar-se, terra el pas d’un corrent d’aigua.

■ gratar

verb transitiu Fregar amb les ungles Gratar l’esquena a algú pronominal Quan els grans em piquen, no em sé estar de gratar-me gratar-se la butxaca o la bossa figuradament Pagar, fer una despesa Si vols tenir un bon pis, t’hauràs de gratar la butxaca gratar-se la panxa figuradament Estar ociós De tant gratar-se la panxa, ja no sap què és treballar transitiu Fregar fortament la terra, fusta, etc, amb les ungles, amb les urpes, enduent-se, traient, una part de la seva superfície escarbotar Les gallines graten la terra per veure de trobar-hi cucs per extensió Fregar fortament una superfície fins…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gratcient


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gratcient</title>

Partició sil·làbica: grat_ci_ent
Etimologia: de grat i cient (cf. a scient, a dret scient)
Mot emprat en l’expressió a gratcient locució adverbial D’una manera deliberada, intencionadament, a dretcient. M’ho ha fet a gratcient, bo i sabent que em molestava.

■ gratcient

Mot emprat en l’expressió a gratcient locució adverbial D’una manera deliberada, intencionadament, a dretcient M’ho ha fet a gratcient, bo i sabent que em molestava
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gratella

■ gratella

femení Ronya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gratera

■ gratera

femení Ganes de gratar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gratibuixar

■ gratibuixar

verb transitiu orfebreria Sotmetre a l’acció del gratibuixes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gratibuixes


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gratibuixes</title>

Partició sil·làbica: gra_ti_bui_xes
Etimologia: potser de l’oc. grataboissa o el fr. gratte-boesse, resultants d’un encreuament entre gratter/gratar i deboissar/deboissier (cat. ant. deboixar) ‘esculpir, dibuixar’ (cf. dibuixar)
masculí orfebreria Raspallet de filferro molt fi, amb què els argenters netegen i allisen les peces sobredaurades.

■ gratibuixes

masculí orfebreria Raspallet de filferro molt fi, amb què els argenters netegen i allisen les peces sobredaurades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gratificació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gratificació</title>

Partició sil·làbica: gra_ti_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. gratificatio, -ōnis, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
  1. Recompensa, generalment pecuniària, donada a algú per un servei, pel seu bon comportament, etc.
  2. dret del treball Quantitat independent del salari que, amb caràcter individual i no periòdic, rep el treballador com a estímul o recompensa d’uns serveis determinats.

■ gratificació

femení Recompensa, generalment pecuniària, donada a algú per un servei, pel seu bon comportament, etc dret del treball Quantitat independent del salari que, amb caràcter individual i no periòdic, rep el treballador com a estímul o recompensa d’uns serveis determinats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gratificador
| gratificadora

■ gratificador
| gratificadora

adjectiu Que gratifica
Traducció