Es mostren 88939 resultats

■ greca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">greca</title>

Etimologia: del gentilici ll. graeca ‘grega’ 1a font: 1839, DLab.
femení art Ornament que consisteix en un seguit de llistes que formen una línia trencada en angles rectes disposats talment que la figura sigui la geometrització d’una ona.

■ greca

femení art Ornament que consisteix en un seguit de llistes que formen una línia trencada en angles rectes disposats talment que la figura sigui la geometrització d’una ona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grecisme

■ grecisme

masculí lingüística Hellenisme del període bizantí o modern incorporat en una altra llengua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

grecista

grecista

adjectiu i masculí i femení Especialista en estudis relatius a la llengua, la literatura i, en general, la cultura grega moderna
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grecitat

■ grecitat

femení Qualitat, fet, d’ésser grec Caràcter o esperit propi dels grecs Conjunt de terres i d’homes grecs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grecitzar

■ grecitzar

verb transitiu i pronominal Hellenitzar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ greco-

■ greco-

Forma prefixada del mot llatí grecus, -a, -um , que significa ‘grec’ Ex grecollatí, grecoàrab
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grecobúdic
| grecobúdica

■ grecobúdic
| grecobúdica

adjectiu història Dit de la cultura i de l’art desenvolupats als territoris del NW de l’Índia, en el període que seguí l’expedició d’Alexandre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grecollatí
| grecollatina

■ grecollatí
| grecollatina

adjectiu Que té alhora trets grecs i trets llatins El pes de l’herència grecollatina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

grecoromà
| grecoromana


<title type="display">grecoromà</title>

    adjectiu
    1. Dit del període de la història, de l’art i de la literatura grega sota la dominació de l’imperi Romà.
    2. dret grecoromà dret Dret bizantí, desenvolupat a partir del dret romà en territori grec.
    3. món grecoromà Món clàssic.
    4. religió grecoromana religió Religió pagana de Grècia i Roma.
  2. Relatiu o pertanyent a Grècia i a Roma. Aliança grecoromana.

grecoromà
| grecoromana

adjectiu Dit del període de la història, de l’art i de la literatura grega sota la dominació de l’imperi Romà dret grecoromà dret Dret bizantí, desenvolupat a partir del dret romà en territori grec món grecoromà Món clàssic religió grecoromana religió Religió pagana de Grècia i Roma Relatiu o pertanyent a Grècia i a Roma Aliança grecoromana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ greda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">greda</title>

Etimologia: del ll. creta, íd. 1a font: 1249
    femení
  1. petrografia
    1. Argila sorrenca emprada especialment per les seves propietats esmèctiques.
    2. Escòries piroclàstiques de projecció volcànica de mides inferiors als 64 mm, incoherents, negres, brunes o rogenques.
  2. indústria tèxtil Terra de paraire.

■ greda

femení petrografia Argila sorrenca emprada especialment per les seves propietats esmèctiques Escòries piroclàstiques de projecció volcànica de mides inferiors als 64 mm, incoherents, negres, brunes o rogenques indústria tèxtil Terra de paraire
Traducció