Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88954 resultats

■ gremialisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gremialisme</title>

Partició sil·làbica: gre_mi_a_lis_me
Etimologia: de gremial

masculí

1. Tendència a organitzar la societat en gremis.
2. Doctrina que propugna aquesta tendència.
ciències polítiques Tendència a prioritzar l’interès del propi col·lectiu davant de qualsevol objectiu social o polític.

■ gremialisme

masculí Tendència a organitzar la societat en gremis Doctrina que propugna aquesta tendència ciències polítiques Tendència a prioritzar l’interès del propi collectiu davant de qualsevol objectiu social o polític

■ grémola

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">grémola</title>

Etimologia: mot relacionat amb el fr. gromeler ‘rondinar’, fr. ant. i dial. gremeler, grimoler, i l’angl. grumble, íd., de probable formació onomatopeica 1a font: 1878

dialectal

femení Seguit de sorolls gemegosos, insistents, lamentació enfadosa. Quina grémola fa tot el dia aquest violí.
1. adjectiu Que té per costum fer la grémola. Sempre esteu pidolant, que sou grémoles!
2. fer la grémola Demanar fent gemecs insistentment.

■ grémola

dialectal femení Seguit de sorolls gemegosos, insistents, lamentació enfadosa Quina grémola fa tot el dia aquest violí adjectiu Que té per costum fer la grémola Sempre esteu pidolant, que sou grémoles fer la grémola Demanar fent gemecs insistentment

■ gremolejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gremolejar</title>

Etimologia: de grémola

verb intransitiu dialectal Fer la grémola.

■ gremolejar

verb intransitiu dialectal Fer la grémola

grenadí

<title type="display">grenadí</title>

masculí alimentació, indústries alimentàries Escalopa estreta i gruixuda entatxonada amb uns bastonets menuts de cansalada grassa i fresca.

grenadí

masculí alimentació, indústries alimentàries Escalopa estreta i gruixuda entatxonada amb uns bastonets menuts de cansalada grassa i fresca

■ grenlandès

| grenlandesa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">grenlandès</title>

adjectiu i masculí i femení Groenlandès.

■ grenlandès

| grenlandesa

adjectiu i masculí i femení Groenlandès

■ grenxa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">grenxa</title>

Etimologia: variant de clenxa 1a font: 1864, DLab.

femení Cim de muntanya molt espadat.

■ grenxa

femení Cim de muntanya molt espadat

■ greny

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">greny</title>

Etimologia: d’una variant del ll. creta (v. greda, greal), cretea i -ignum, a través d’una forma *gre(d)eny 1a font: c. 1900, Verdaguer

masculí

Sortint, ple de caires i esquerdes, d’una vena de pedra.
Escletxa, espai entre roques separades.

■ greny

masculí Sortint, ple de caires i esquerdes, d’una vena de pedra Escletxa, espai entre roques separades

■ grenya

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">grenya</title>

Etimologia: del cast. greña, íd., cast. ant. greñón, íd., del cèlt. *grennio, -onis, íd. 1a font: 1864, DLab.

femení Floc de cabells desordenats. Aquesta grenya, al mig del front, em molesta. Amb aquestes grenyes sembla una bruixa.

■ grenya

femení Floc de cabells desordenats Aquesta grenya, al mig del front, em molesta Amb aquestes grenyes sembla una bruixa

■ grenyal

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">grenyal</title>

Etimologia: probablement der. de greny, per comparació amb la duresa d’un greny 1a font: 1747

adjectiu

No ben madur, verdós.
Poc cuit, que crueja.
indústria surera Dit del suro mancat de consistència i finor.

■ grenyal

adjectiu No ben madur, verdós Poc cuit, que crueja indústria surera Dit del suro mancat de consistència i finor

■ grenyera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">grenyera</title>

Etimologia: de greny

femení Terreny ple de grenys.

■ grenyera

femení Terreny ple de grenys