Es mostren 88940 resultats

gríl·lids


<title type="display">gríl·lids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes ortòpters omnívors, de llocs càl·lids i secs, que inclou els grills típics.
  2. singular Insecte de la família dels gríl·lids.

gríl·lids

masculí entomologia plural Família d’insectes ortòpters omnívors, de llocs càllids i secs, que inclou els grills típics singular Insecte de la família dels gríllids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grilló


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">grilló</title>

Etimologia: der. dimin. de grill1, en aquesta accepció, del cast. grillo, per comparació del soroll carrisquejador de les cadenes dels grillons que fan els presos quan es mouen amb el so penetrant i metàl·lic de l’insecte 1a font: s. XIV, Muntaner
    masculí
    1. Peça de ferro en forma d’arc aproximadament semicircular que es clou passant un pern pels forats que hi ha un a cada extrem de l’arc, i serveix per a subjectar una cadena al coll o a la cama d’un home, per a penjar una campana, etc.
    2. tecnologia Peça de ferro en forma de U, amb els extrems roscats, que permet de lligar fortament dos cables per la pressió que exerceix un tancador que hom fixa per mitjà de dues femelles.
  2. botànica grill2.

■ grilló

masculí Peça de ferro en forma d’arc aproximadament semicircular que es clou passant un pern pels forats que hi ha un a cada extrem de l’arc, i serveix per a subjectar una cadena al coll o a la cama d’un home, per a penjar una campana, etc tecnologia Peça de ferro en forma de U, amb els extrems roscats, que permet de lligar fortament dos cables per la pressió que exerceix un tancador que hom fixa per mitjà de dues femelles botànica grill 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grimaldo

■ grimaldo

masculí dialectal zoologia Llamàntol
Gran Diccionari de la llengua catalana

grimmiàcies


<title type="display">grimmiàcies</title>

Partició sil·làbica: grim_mi_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de molses de l’ordre de les grimmials, que fan tofes damunt les roques.
  2. singular Molsa de la família de les grimmiàcies.

grimmiàcies

femení botànica plural Família de molses de l’ordre de les grimmials, que fan tofes damunt les roques singular Molsa de la família de les grimmiàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grimmials

■ grimmials

femení botànica plural Ordre de molses acrocarpes, generalment amb fillidis acabats en una punta blanca, que inclou entre altres el gènere Grimmia singular Molsa de l’ordre de les grimmials
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grimpador
| grimpadora

■ grimpador
| grimpadora

adjectiu Que grimpa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grimpaire

■ grimpaire

adjectiu i masculí i femení Grimpador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grimpar

■ grimpar

verb intransitiu Enfilar-se ajudant-se de les mans Per arribar al cim, abans has de grimpar per unes roques molt altes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grímpola

■ grímpola

femení marina, marítim Gallardet collocat a la punta del pal o en altre lloc que serveix per a indicar la direcció del vent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gringolat
| gringolada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gringolat</title>

Etimologia: del fr. gringolé, der. de gringole ‘cap de serp que remata certes creus’, d’origen incert
    adjectiu heràldica
  1. Dit de la figura de les extremitats de la qual surten dos caps de serp.
  2. Dit de la cua d’un animal imaginari acabada en molts caps de serpent.

■ gringolat
| gringolada

adjectiu heràldica Dit de la figura de les extremitats de la qual surten dos caps de serp Dit de la cua d’un animal imaginari acabada en molts caps de serpent
Traducció