Es mostren 88940 resultats

■ guaret


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guaret</title>

Etimologia: del ll. vg. veractum (cl. vervactum), íd., amb pèrdua de la segona v per dissimilació, i amb pas a *waractu per influx germ. difícil de precisar 1a font: 1342
    masculí
  1. Paratge de terra molt gruixuda, que té la roca molt endins.
  2. agricultura Sistema de conreu que consisteix a deixar reposar un any sí i un any no un terreny empobrit per tal que torni a adquirir fertilitat.

■ guaret

masculí Paratge de terra molt gruixuda, que té la roca molt endins agricultura Sistema de conreu que consisteix a deixar reposar un any sí i un any no un terreny empobrit per tal que torni a adquirir fertilitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guaretar

■ guaretar

verb transitiu agricultura Conrear una terra pel sistema de guaret
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guarible

■ guarible

adjectiu Que pot ésser guarit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guarició

■ guarició

femení Guariment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guaridor
| guaridora

■ guaridor
| guaridora

adjectiu i masculí i femení Que guareix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guariment

■ guariment

masculí Acció de guarir o guarir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guarir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guarir</title>

Etimologia: del germ. warjan ‘protegir, apartar, defensar; prohibir’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. medicina
    1. transitiu Restituir la salut al malalt aplicant els remeis convenients.
    2. transitiu per extensió Fer cessar una malaltia.
    3. pronominal Et guariràs aviat de la teva malaltia.
    4. pronominal per extensió Aquesta ferida no es guarirà.
    5. intransitiu Si vols guarir pren-te el xarop.
    6. intransitiu per extensió L’insomni guareix amb hipnòtics.
  2. figuradament
    1. transitiu Alliberar algú d’un perjudici, d’un mal moral, etc. Això el va guarir del seu error.
    2. transitiu per extensió Fer cessar un perjudici, un mal moral, etc. Guarir la misèria d’aquests desgraciats.
    3. pronominal Per fi s’ha pogut guarir dels seus deutes.
    4. intransitiu No guarirà pas del seu costum de malparlar dels companys.
    5. intransitiu per extensió Sembla que la seva indigència guarirà.

■ guarir

verb medicina transitiu Restituir la salut al malalt aplicant els remeis convenients transitiu per extensió Fer cessar una malaltia pronominal Et guariràs aviat de la teva malaltia pronominal per extensió Aquesta ferida no es guarirà intransitiu Si vols guarir pren-te el xarop intransitiu per extensió L’insomni guareix amb hipnòtics figuradament transitiu Alliberar algú d’un perjudici, d’un mal moral, etc Això el va guarir del seu error transitiu per extensió Fer cessar un perjudici, un mal moral, etc Guarir la misèria d’aquests desgraciats pronominal Per fi s’ha pogut guarir dels seus deutes…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guarisme

■ guarisme

masculí xifra 1 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guarnició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guarnició</title>

Partició sil·làbica: guar_ni_ci_ó
Etimologia: de guarnir 1a font: 1490, Tirant
    femení
  1. ciències militars Conjunt de soldats aquarterats en una població o que ocupen una plaça forta per defensar-la.
  2. armament Defensa que hom posa entorn del mànec dels sabres, les espases i les dagues, per preservar la mà dels cops del contrari.
  3. gastronomia Menjar que acompanya el constituent bàsic d’un plat.
  4. indumentària Guarniment que hom posa com a adorn en un vestit, cortinatge, etc.
  5. oficis manuals Guarniments.
  6. indústria tèxtil
    1. Placa o cinta de teixit molt gruixut amb què hom recobreix els òrgans de treball de les cardes i que van proveïdes d’unes pues metàl·liques. És anomenada també guarnició flexible.
    2. guarnició rígida Fil d’acer proveït de dents rígides, en forma de dent de serra, amb què hom recobreix els corrons de les cardes ràpides.
    3. guarnició semirígida Guarnició el suport de la qual és reforçat amb una capa suplementària.

■ guarnició

femení ciències militars Conjunt de soldats aquarterats en una població o que ocupen una plaça forta per defensar-la armament Defensa que hom posa entorn del mànec dels sabres, les espases i les dagues, per preservar la mà dels cops del contrari gastronomia Menjar que acompanya el constituent bàsic d’un plat indumentària Guarniment que hom posa com a adorn en un vestit, cortinatge, etc oficis manuals Guarniments indústria tèxtil Placa o cinta de teixit molt gruixut amb què hom recobreix els òrgans de treball de les cardes i que van proveïdes d’unes pues metàlliques És anomenada també…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guarnicioner
| guarnicionera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guarnicioner</title>

Partició sil·làbica: guar_ni_ci_o_ner
Etimologia: de guarnició
  1. masculí i femení Persona que fa o ven guarnicions per als vestits, cortinatges, etc.
  2. masculí història Menestral que formava part de corporacions que aplegaven tots els oficis relacionats amb la guarnició de les cavalleries.

■ guarnicioner
| guarnicionera

masculí i femení Persona que fa o ven guarnicions per als vestits, cortinatges, etc masculí història Menestral que formava part de corporacions que aplegaven tots els oficis relacionats amb la guarnició de les cavalleries