Es mostren 88951 resultats

guardianatge

guardianatge

masculí història Ofici de guardià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guardiola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guardiola</title>

Partició sil·làbica: guar_di_o_la
Etimologia: alteració per etimologia popular de lladriola per influx de guardar, perquè la guardiola ‘guarda’ els diners 1a font: 1803, DEst.
femení Recipient clos que té una petita escletxa per la qual hom introdueix diners per guardar-los-hi sense possibilitat de treure’ls-en fàcilment si no és trencant-lo, obrint-lo amb una clau, etc.

■ guardiola

femení Recipient clos que té una petita escletxa per la qual hom introdueix diners per guardar-los-hi sense possibilitat de treure’ls-en fàcilment si no és trencant-lo, obrint-lo amb una clau, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

guardiolenc
| guardiolenca

guardiolenc
| guardiolenca

adjectiu i masculí i femení De Guardiola de Berguedà Berguedà o de Sant Salvador de Guardiola Bages
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guardó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guardó</title>

Etimologia: cat. ant. gadardó, gasardó, gaardon, del germ. *wĭdarlōn (gòt. *withralaun), comp. de widar ‘enfront de’ i lon ‘pagament; agraïment’, amb probable influx del ll. dōnum ‘do’ en la terminació del mot germ 1a font: s. XII, Hom.
masculí Recompensa.

■ guardó

masculí Recompensa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

guàrdol

guàrdol

masculí botànica Estepa de muntanya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guardonador
| guardonadora

■ guardonador
| guardonadora

adjectiu i masculí i femení Que guardona o recompensa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guardonar

■ guardonar

verb transitiu Recompensar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

guarentigi
| guarentígia


<title type="display">guarentigi</title>

    adjectiu
  1. dret Relatiu o pertanyent al garant o a la garantia.
  2. clàusula guarentígia història del dret català Clàusula (anomenada també pacte guarentigi, segles XIII al XVIII) per la qual hom donava a una obligació de pagament de quantitat consignada en escriptura pública la força de sentència ferma.

guarentigi
| guarentígia

adjectiu dret Relatiu o pertanyent al garant o a la garantia clàusula guarentígia història del dret català Clàusula anomenada també pacte guarentigi , segles XIII al XVIII per la qual hom donava a una obligació de pagament de quantitat consignada en escriptura pública la força de sentència ferma
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guaret


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guaret</title>

Etimologia: del ll. vg. veractum (cl. vervactum), íd., amb pèrdua de la segona v per dissimilació, i amb pas a *waractu per influx germ. difícil de precisar 1a font: 1342
    masculí
  1. Paratge de terra molt gruixuda, que té la roca molt endins.
  2. agricultura Sistema de conreu que consisteix a deixar reposar un any sí i un any no un terreny empobrit per tal que torni a adquirir fertilitat.

■ guaret

masculí Paratge de terra molt gruixuda, que té la roca molt endins agricultura Sistema de conreu que consisteix a deixar reposar un any sí i un any no un terreny empobrit per tal que torni a adquirir fertilitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guaretar

■ guaretar

verb transitiu agricultura Conrear una terra pel sistema de guaret
Informació complementària
Traducció