Es mostren 88939 resultats

■ guilopada

■ guilopada

femení dialectal Acció pròpia d’un guilopo
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guilopejar

■ guilopejar

verb intransitiu dialectal Fer guiloperies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guiloperia

■ guiloperia

femení dialectal Qualitat de guilopo Guilopada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guilopo
| guilopa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guilopo</title>

Etimologia: del cast. galopo, tret del fr. galopin ‘vailet missatger’, alterat en cat. per influx de guilla, per l’astúcia de l’animal 1a font: s. XIX
    adjectiu i masculí i femení
  1. Toix, que no hi lluca.
  2. dialectal Hàbil, astut, que obra amb mala intenció.

■ guilopo
| guilopa

adjectiu i masculí i femení Toix, que no hi lluca dialectal Hàbil, astut, que obra amb mala intenció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

guilsenc
| guilsenca

guilsenc
| guilsenca

adjectiu i masculí i femení De Guils de Cerdanya Baixa Cerdanya
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guimbar

■ guimbar

verb intransitiu Anar corrent, saltant, ballant, alegrement
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guimbarda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guimbarda</title>

Etimologia: del fr. guimbarde, íd., ant. nom d’una dansa en fr. i oc., probablement de l’oc. guimbà, oc. ant. guimar ‘saltar’, segurament del frànc. *wiman ‘bellugar-se’ 1a font: 1917, DOrt.
    femení
  1. fusteria Mena de ribot aplanat, de fulla simple, la sortida de la qual és regulable a propòsit per a fer regates i treballar plans reculats.
  2. música Petit instrument musical en forma de lira, que hom subjecta amb les dents i fa sonar agitant amb el dit una llengüeta d’acer col·locada paral·lelament a les dues branques de la lira.

■ guimbarda

femení fusteria Mena de ribot aplanat, de fulla simple, la sortida de la qual és regulable a propòsit per a fer regates i treballar plans reculats música Petit instrument musical en forma de lira, que hom subjecta amb les dents i fa sonar agitant amb el dit una llengüeta d’acer collocada parallelament a les dues branques de la lira
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guimbarro


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guimbarro</title>

Etimologia: com la variant guimarro ‘desconfiat, malintencionat’, alteració de quimera, amb possible influx de guimbar ‘saltar, ballar’
    masculí
  1. Tros gros de pa, generalment crostó.
  2. construcció Tascó que hom introdueix en l’entrebiga per fer més rígid l’embigat.

■ guimbarro

masculí Tros gros de pa, generalment crostó construcció Tascó que hom introdueix en l’entrebiga per fer més rígid l’embigat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guímel

■ guímel

femení Nom de la tercera lletra dels alfabets hebreu i arameu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guinarda

■ guinarda

femení antigament Guineu
Traducció