<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guirola</title>
Body
-
femení
- dialectal Butllofa.
- patologia Favassa.
Es mostren 88951 resultats
■
guirola
■
guirola
femení dialectal Butllofa patologia Favassa
■
guisa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guisa</title>
Accessory
Etimologia: del germ. occ. wisa, íd., segurament imitat ja pel ll. vg 1a font: s. XII, Hom.
Body
-
femení
- Manera.
- a guisa de locució prepositiva A manera de.
- a la guisa esports Sistema antic de cavalcar amb estreps llargs.
■
guisa
femení Manera a guisa de locució prepositiva A manera de a la guisa esports Sistema antic de cavalcar amb estreps llargs
■
guisar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guisar</title>
Accessory
Etimologia: de guisa 1a font: s. XVI
Body
-
verb
transitiu
gastronomia
-
- Cuinar.
- usat absolutament Saber guisar.
- especialment Preparar una menja coent-la amb suc i diversos condiments.
■
guisar
verb transitiu gastronomia Cuinar usat absolutament Saber guisar especialment Preparar una menja coent-la amb suc i diversos condiments
■
guisat
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guisat</title>
Accessory
Etimologia: de guisar 1a font: 1888, DLab.
Body
-
masculí
gastronomia
- Menjar cuinat.
- Menja cuita amb suc i condiments.
■
guisat
masculí gastronomia Menjar cuinat Menja cuita amb suc i condiments
■
guiscar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guiscar</title>
Accessory
Etimologia: variant de xisclar
Body
■
guiscar
verb intransitiu dialectal xisclar
■
guisco
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guisco</title>
Accessory
Etimologia: de guiscar
Body
■
guisco
masculí dialectal xiscle
■
guisofi
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guisofi</title>
Accessory
Etimologia: encreuament de guisar amb gasòfi(a)
Body
masculí Guisat dolent, mal fet.
■
guisofi
masculí Guisat dolent, mal fet
guissonenc
| guissonenca
<title type="display">guissonenc</title>
Body
adjectiu i masculí i femení De Guissona (Segarra).
guissonenc
| guissonenca
adjectiu i masculí i femení De Guissona Segarra
■
guit
| guita
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guit</title>
Accessory
Etimologia: probablement del frànc. *wiht ‘ésser, criatura; nen’, d’on el sentit de ‘criat; persona vil’ que té en les formes equivalents fr., it. i cast.; té relació secundària amb guitza 1a font: s. XX, Carner
Body
adjectiu Dit de l’animal que acostuma a tirar guitzes.
■
guit
| guita
adjectiu Dit de l’animal que acostuma a tirar guitzes
■
guitar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guitar</title>
Accessory
Etimologia: de guit 1a font: c. 1900, Vayreda
Body
verb
intransitiu Tirar guitzes.
■
guitar
verb intransitiu Tirar guitzes