Es mostren 88939 resultats

histoplasmosi

histoplasmosi

femení patologia Infestació parasitària molt freqüent, de localització pulmonar, produïda per Histoplasma capsulatum
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ història


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">història</title>

Partició sil·làbica: his_tò_ri_a
Etimologia: del ll. historia, i aquest, del gr. historía ‘recerca, indagació; història’, der. de hístōr ‘savi’, i aquest, de la mateixa arrel que el verb oĩda ‘saber’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. història
    1. Narració ordenada i verídica sobre el conjunt dels fets memorables del passat humà, sobre una sèrie determinada d’aquests fets o sobre una persona o una cosa concreta.
    2. Ciència que s’ocupa de l’estudi d’aquests fets, com a conjunt de les actuacions dels homes en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions. Filosofia de la història.
  2. Ciència especialitzada a exposar cronològicament, i àdhuc críticament, cadascun dels diversos àmbits de la realitat i activitat humanes en llur desenvolupament al llarg del temps. Història de la filosofia, del dret. Història eclesiàstica.
  3. Obra literària que consisteix en una narració o exposició històrica. La història de Tàcit.
    1. Conjunt dels esdeveniments humans o de determinats esdeveniments humans, considerats en llur evolució. El progrés de la humanitat en el curs de la història. Un fet transcendental per a la història de la civilització.
    2. Període de la vida de la humanitat posterior a l’aparició de l’escriptura.
    3. Conjunt dels fets esdevinguts en l’existència d’una persona o d’una cosa, en el desenvolupament d’un esdeveniment o d’un afer. Conta’m la teva història. La història de l’empresa és molt accidentada.
    4. per extensió Fet, afer, cas, especialment desagradable, embolicat, etc. No vull sentir parlar més d’aquesta història.
    1. Narració inventada. La història de la Caputxeta Vermella. Sap moltes històries de fantasmes.
    2. [generalment en pl] Ficció, pretext, circumloqui, etc. No em vinguis amb històries.
  6. història clínica medicina Narració completa de l’experiència del metge en la seva relació tècnica amb un malalt determinat.
  7. història natural obsolet biologia i geologia Nom donat tradicionalment a la descripció de la natura, classificada en els regnes mineral, vegetal i animal.
    1. haver passat a la història (alguna cosa) Haver deixat d’esdevenir-se o d’ésser usual.
    2. passar a la història [generalment en futur] Expressió, sovint hiperbòlica o irònica, amb què hom indica que algú o alguna cosa mereix el record de la posteritat.

■ història

femení història Narració ordenada i verídica sobre el conjunt dels fets memorables del passat humà, sobre una sèrie determinada d’aquests fets o sobre una persona o una cosa concreta Ciència que s’ocupa de l’estudi d’aquests fets, com a conjunt de les actuacions dels homes en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions Filosofia de la història Ciència especialitzada a exposar cronològicament, i àdhuc críticament, cadascun dels diversos àmbits de la realitat i activitat humanes en llur desenvolupament al llarg del temps Història de la filosofia, del dret Història eclesiàstica Obra…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ historiador
| historiadora

■ historiador
| historiadora

masculí i femení Persona especialitzada en l’estudi de la història
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ historial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">historial</title>

Partició sil·làbica: his_to_ri_al
Etimologia: del ll. td. historialis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Històric.
  2. masculí Història d’una persona o d’una institució.
  3. masculí Conjunt de dades relatives als antecedents d’un negoci, dels serveis d’un funcionari, etc.

■ historial

adjectiu Històric masculí Història d’una persona o d’una institució masculí Conjunt de dades relatives als antecedents d’un negoci, dels serveis d’un funcionari, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ historiar

■ historiar

verb transitiu Contar, escriure, la història d’algú, de quelcom art Decorar amb escenes de personatges
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ historiat
| historiada

■ historiat
| historiada

adjectiu art Decorat amb escenes de personatges
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ històric
| històrica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">històric</title>

Etimologia: del ll. historĭcus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la història.
    2. Famós en la història, de gran importància o transcendència. Una jornada històrica. Una decisió històrica.
    3. Que ha existit o ha succeït realment. El Cid és un personatge històric.
  2. masculí i femení antigament Historiador.
  3. adjectiu gramàtica Dit del present d’indicatiu que expressa un fet passat. Ex.: Josep Carner neix el 1884.
  4. escola històrica economia Escola econòmica, sorgida a Alemanya al principi del segle XIX, caracteritzada per la tendència a emprar el mètode inductiu i la renúncia a cercar lleis generals que regeixin l’home abstracte.

■ històric
| històrica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la història Famós en la història, de gran importància o transcendència Una jornada històrica Una decisió històrica Que ha existit o ha succeït realment El Cid és un personatge històric masculí i femení antigament Historiador adjectiu gramàtica Dit del present d’indicatiu que expressa un fet passat Ex Josep Carner neix el 1884 escola històrica economia Escola econòmica, sorgida a Alemanya al principi del segle XIX, caracteritzada per la tendència a emprar el mètode inductiu i la renúncia a cercar lleis generals que regeixin l’home abstracte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ històricament

■ històricament

adverbi D’una manera històrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ historicisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">historicisme</title>

Etimologia: de històric
    masculí
  1. filosofia Terme que designa doctrines filosòfiques diverses que hom pot caracteritzar per llur tendència a reduir la realitat humana a la seva condició històrica.
  2. economia Escola històrica.
  3. nou historicisme literatura Corrent de la teoria literària de final del segle XX que posa les obres literàries en paral·lel amb texts no literaris del mateix període, com a expressió de les relacions de poder i de l’energia social de l’època.

■ historicisme

masculí filosofia Terme que designa doctrines filosòfiques diverses que hom pot caracteritzar per llur tendència a reduir la realitat humana a la seva condició històrica economia Escola històrica nou historicisme literatura Corrent de la teoria literària de final del segle XX que posa les obres literàries en parallel amb texts no literaris del mateix període, com a expressió de les relacions de poder i de l’energia social de l’època
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

historicista

historicista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’historicisme masculí i femení Seguidor de l’historicisme
Traducció