Es mostren 88939 resultats

■ holmi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">holmi</title>

Etimologia: del ll. científic holmium, llatinització de la segona síl·laba de Stockholm, ciutat natal del químic suec Per Teodor Cleve (1840-1905) que el 1888 descobrí aquest metall
masculí [símbol Ho] química Element metàl·lic pertanyent a la sèrie dels lantànids, de pes atòmic 164,93 i nombre atòmic 67.

■ holmi

masculí símbol Ho química Element metàllic pertanyent a la sèrie dels lantànids, de pes atòmic 164,93 i nombre atòmic 67
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hòlmic
| hòlmica

■ hòlmic
| hòlmica

adjectiu química Relatiu o pertanyent a l’holmi Que conté holmi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ holo-

■ holo-

Forma prefixada del mot grec hólos , que significa ‘total’ Ex holoèdria, hològraf, holòmetre
Gran Diccionari de la llengua catalana

holoaxial


<title type="display">holoaxial</title>

Partició sil·làbica: ho_lo_a_xi_al
adjectiu cristal·lografia Dit de les classes cristal·lines que posseeixen com a únics elements de simetria tots els eixos de la classe holoèdrica del sistema cristal·lí al qual pertanyen.

holoaxial

adjectiu cristallografia Dit de les classes cristallines que posseeixen com a únics elements de simetria tots els eixos de la classe holoèdrica del sistema cristallí al qual pertanyen
Gran Diccionari de la llengua catalana

holobasidi

holobasidi

masculí botànica Basidi típic, no septat, amb quatre espores apicals
Gran Diccionari de la llengua catalana

holobasidiomicètides

holobasidiomicètides

femení botànica plural Subclasse de basidiomicets amb els basidis no septats singular Fong de la subclasse de les holobasidiomicètides
Gran Diccionari de la llengua catalana

holoblàstic
| holoblàstica

holoblàstic
| holoblàstica

adjectiu embriologia Dit de l’ou amb segmentació total i igual
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ holocaust


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">holocaust</title>

Partició sil·làbica: ho_lo_caust
Etimologia: del ll. td. holocaustum, i aquest, del gr. holókaustos, íd., comp. de hólos ‘sencer’ i kaíō ‘cremar’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. religió
    1. Entre els hebreus, sacrifici en què la víctima era consumida enterament pel foc.
    2. Víctima oferta en holocaust.
  2. figuradament religió Ofrena, sacrifici.
  3. Persecució i gran matança de persones, d’un grup ètnic, social o religiós, d’un poble. L’holocaust del poble jueu dut a terme pel règim nazi. L’holocaust nuclear d’Hiroshima.

■ holocaust

masculí religió Entre els hebreus, sacrifici en què la víctima era consumida enterament pel foc Víctima oferta en holocaust figuradament religió Ofrena, sacrifici Persecució i gran matança de persones, d’un grup ètnic, social o religiós, d’un poble L’holocaust del poble jueu dut a terme pel règim nazi L’holocaust nuclear d’Hiroshima
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ holocè
| holocena

■ holocè
| holocena

estratigrafia adjectiu Holocènic masculí Segona època i període del quaternari, posterior al plistocè, i que dura fins al moment actual
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ holocèfals

■ holocèfals

masculí ictiologia plural Subclasse de peixos de la classe dels condrictis, sense escates, amb un opercle cartilaginós que recobreix les fenedures branquials singular Peix de la subclasse dels holocèfals