Es mostren 88953 resultats

■ amarador2
| amaradora

■ amarador2
| amaradora

masculí i femení indústria tèxtil Persona que amara, especialment les fibres llenyoses Vegeu també amarador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amarament

■ amarament

masculí Acció d’ amarar 1 l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amarant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amarant</title>

Etimologia: del ll. amarantus i aquest del gr. amárantos, íd., pròpiament ‘immarcescible’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Flor imaginària que hom suposa que no es marceix mai.
  2. botànica
    1. Gènere de plantes de la família de les amarantàcies (Amaranthus sp), sovint conreades com a ornamentals per les seves vistents inflorescències.
    2. Flor o inflorescència de qualsevol espècie d’amarant.
  3. colorants Sal trisòdica de l’àcid 1-(4-sulfo-1-naftilazo)-2-naftol-3,6-disulfònic, colorant sintètic del grup dels monoazoics.

■ amarant

masculí Flor imaginària que hom suposa que no es marceix mai botànica Gènere de plantes de la família de les amarantàcies Amaranthus sp , sovint conreades com a ornamentals per les seves vistents inflorescències Flor o inflorescència de qualsevol espècie d’amarant colorants Sal trisòdica de l’àcid 1-4-sulfo-1-naftilazo-2-naftol-3,6-disulfònic, colorant sintètic del grup dels monoazoics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amarantàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amarantàcies</title>

Partició sil·làbica: a_ma_ran_tà_ci_es
Etimologia: de amarant i -àcia
    femení botànica
  1. plural Família de centrospermes integrada per plantes herbàcies o arbustives de flors petites reunides en inflorescències complexes.
  2. singular Planta de la família de les amarantàcies.

■ amarantàcies

femení botànica plural Família de centrospermes integrada per plantes herbàcies o arbustives de flors petites reunides en inflorescències complexes singular Planta de la família de les amarantàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amarantí
| amarantina

■ amarantí
| amarantina

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’amarant Immarcescible, com l’amarant Immortal De color d’amarant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

amarantita

amarantita

femení mineralogia Sulfat de ferro hidratat, mineral de cristalls triclínics
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amarar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amarar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: amerar
Etimologia: la var. ant. i reg. amerar fa pensar que ve d’un ll. *emerare ‘fer impur el vi afegint-hi aigua’, der. de merus ‘pur’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Mullar (alguna cosa) de manera que el líquid la penetri, que absorbeixi la major quantitat possible de líquid. Les pluges han amarat els camps.
    2. Mullar els vestits (d’algú). Amb aquella pluja arribàrem tots amarats.
    3. amarar el vi Aigualir-lo.
    4. amarat de suor Cobert de suor.
  2. figuradament Penetrar (l’ànim) un afecte, una idea, etc. Amarat d’emoció.
  3. construcció Mullar la calç viva fins a convertir-la en pasta de calç amarada.
  4. indústria tèxtil Tenir llarg temps submergides en basses d’aigua les tiges de lli, de cànem, de jute i d’altres vegetals fibrosos per fer-ne fermentar les parts llenyoses.



    5. Vegeu també:
    amarar2

■ amarar1

verb transitiu Mullar alguna cosa de manera que el líquid la penetri, que absorbeixi la major quantitat possible de líquid Les pluges han amarat els camps Mullar els vestits d’algú Amb aquella pluja arribàrem tots amarats amarar el vi Aigualir-lo amarat de suor Cobert de suor figuradament Penetrar l’ànim un afecte, una idea, etc Amarat d’emoció construcció Mullar la calç viva fins a convertir-la en pasta de calç amarada indústria tèxtil Tenir llarg temps submergides en basses d’aigua les tiges de lli, de cànem, de jute i d’altres vegetals fibrosos per fer-ne fermentar les parts llenyoses…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amarar2

■ amarar2

verb intransitiu aeronàutica i astronàutica Posar-se a la superfície de l’aigua un hidroavió, un avió amfibi o una astronau Vegeu també amarar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amaratge

■ amaratge

masculí aeronàutica i astronàutica Acció d’amarar 2 L’amaratge d’un hidroavió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amarg
| amarga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amarg</title>

Etimologia: del ll. amārus, -a, -um, íd., en la forma antiga amar, modificada per influx del verb amargar, del ll. vg. amaricare, íd., derivat de amarus 1a font: c. 1270, Cerverí
    adjectiu
    1. D’un sabor característicament desagradable, com el fel, el sèver, etc.
    2. sabor amarg alimentació, indústries alimentàries Sabor de les substàncies amargues.
    3. tenir la boca amarga Experimentar una sensació d’amargor.
  2. figuradament Que produeix una impressió de disgust, que expressa aflicció.

■ amarg
| amarga

adjectiu D’un sabor característicament desagradable, com el fel, el sèver, etc sabor amarg alimentació, indústries alimentàries Sabor de les substàncies amargues tenir la boca amarga Experimentar una sensació d’amargor figuradament Que produeix una impressió de disgust, que expressa aflicció
Informació complementària
Traducció