Es mostren 88939 resultats

■ humilment

■ humilment

adverbi D’una manera humil, amb humilitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ humina

■ humina

femení pedologia Fracció d’humus insoluble en reactius alcalins, composta d’àcids húmics enllaçats amb argiles
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ humit
| humida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">humit</title>

Etimologia: del ll. hūmĭdus, -a, -um, íd., amb canvi d’accent per influx dels adj. participis en -it, -ida, der. de ūmēre ‘ser humit’, escrit amb h per falsa derivació de humus ‘terra’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Lleugerament o moderadament cobert o impregnat d’aigua o d’un altre líquid. La roba no és eixuta, encara: és humida. Les parets són humides. Té els ulls humits d’haver plorat.
  2. masculí antigament filosofia Principi actiu d’un dels quatre elements.
  3. via humida química analítica Branca de l’anàlisi en la qual les substàncies amb què hom treballa són en dissolució.

■ humit
| humida

adjectiu Lleugerament o moderadament cobert o impregnat d’aigua o d’un altre líquid La roba no és eixuta, encara és humida Les parets són humides Té els ulls humits d’haver plorat masculí antigament filosofia Principi actiu d’un dels quatre elements via humida química analítica Branca de l’anàlisi en la qual les substàncies amb què hom treballa són en dissolució
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ humita

■ humita

femení mineralogia Silicat de magnesi amb ferro i fluor, MgOH,F 2 3Mg 2 SiO 4 , mineral que cristallitza en el sistema ròmbic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ humitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">humitat</title>

Etimologia: contret per haplologia de l’ant. humiditat, del ll. humidĭtas, -ātis, íd.
    femení
  1. Qualitat d’humit, estat d’allò que és humit. La humitat de la terra després de ploure. Hi ha molta humitat en aquesta cambra.
  2. alimentació, indústries alimentàries
    1. Contingut en aigua dels aliments.
    2. humitat relativa d’equilibri Humitat relativa de l’atmosfera a una temperatura determinada en què un aliment no guanya ni perd aigua.
  3. meteorologia Element meteorològic que fa referència a la quantitat de vapor d’aigua contingut a l’atmosfera.

■ humitat

femení Qualitat d’humit, estat d’allò que és humit La humitat de la terra després de ploure Hi ha molta humitat en aquesta cambra alimentació, indústries alimentàries Contingut en aigua dels aliments humitat relativa d’equilibri Humitat relativa de l’atmosfera a una temperatura determinada en què un aliment no guanya ni perd aigua meteorologia Element meteorològic que fa referència a la quantitat de vapor d’aigua contingut a l’atmosfera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ humitejament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">humitejament</title>

Etimologia: de humitejar
    masculí
    1. Acció d’humitejar;
    2. l’efecte.
  2. adoberia Operació de donar al cuir adobat al crom la humitat necessària per a conferir-li el tacte adequat.
  3. indústria tèxtil Operació que consisteix a conferir a un teixit el grau d’humitat necessari per a poder-lo sotmetre a una operació mecànica o per a donar-li un tacte i una aparença més agradables.

■ humitejament

masculí Acció d’humitejar l’efecte adoberia Operació de donar al cuir adobat al crom la humitat necessària per a conferir-li el tacte adequat indústria tèxtil Operació que consisteix a conferir a un teixit el grau d’humitat necessari per a poder-lo sotmetre a una operació mecànica o per a donar-li un tacte i una aparença més agradables
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ humitejar

■ humitejar

verb transitiu Mullar lleugerament, fer esdevenir humit Humitejar la terra pronominal Esdevenir humit Se li humitejaven els ulls, de l’emoció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ humitós
| humitosa

■ humitós
| humitosa

adjectiu Lleugerament humit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

hummus


<title type="display">hummus</title>

Etimologia: de l’àrab
masculí gastronomia Puré de cigrons que hom sol condimentar amb llimona, tahina, alls, oli d’oliva i julivert, típic del Pròxim Orient.

hummus

masculí gastronomia Puré de cigrons que hom sol condimentar amb llimona, tahina, alls, oli d’oliva i julivert, típic del Pròxim Orient
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ humor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">humor</title>

Etimologia: del ll. hūmor, -ōris ‘líquid’, pròpiament, com hūmĭdus, der. del ll. hūmíre ‘ser humit’ 1a font: s. XII, Hom.
    masculí o femení
    1. histologia Qualsevol líquid del cos d’un animal o d’una planta, normal o patològic.
    2. humor aquós histologia Líquid viscós contingut a la cambra anterior de l’ull dels cefalòpodes i dels vertebrats, entre la còrnia i el cristal·lí.
    3. humor cardinal medicina Cadascun dels quatre humors (bilis o còlera, atrabilis o malenconia, pituïta o flegma i sang) que, segons la medicina antiga, secretava l’organisme i de l’equilibri dels quals depenien la salut i la malaltia.
    4. humor vitri histologia Líquid gelatinós contingut a la cambra posterior de l’ull dels cefalòpodes i dels vertebrats, entre el cristal·lí i la retina.
  2. figuradament
    1. psicologia Estat psicosomàtic que fa referència a una disposició afectiva de l’esperit o del temperament, amb inclinació a l’alegria o a la tristesa.
    2. Bon humor. Avui no està d’humor.
  3. figuradament Temperament, caràcter, disposició de l’ànim, habitual o passatgera, que es manifesta més o menys exteriorment. És d’humor alegre. Estar de bon o mal humor.
    1. Facultat de descobrir i expressar elements còmics o absurdament incongruents en idees, situacions, esdeveniments, actes, etc.
    2. humor anglès Tipus d’humor particularment subtil.
    3. humor negre Tipus d’humor que sol accentuar els aspectes violents, cínics i àdhuc satànics de les coses, les situacions, els caràcters, etc.

■ humor

masculí o femení histologia Qualsevol líquid del cos d’un animal o d’una planta, normal o patològic humor aquós histologia Líquid viscós contingut a la cambra anterior de l’ull dels cefalòpodes i dels vertebrats, entre la còrnia i el cristallí humor cardinal medicina Cadascun dels quatre humors bilis o còlera, atrabilis o malenconia, pituïta o flegma i sang que, segons la medicina antiga, secretava l’organisme i de l’equilibri dels quals depenien la salut i la malaltia humor vitri histologia Líquid gelatinós contingut a la cambra posterior de l’ull dels cefalòpodes i dels vertebrats, entre el…
Informació complementària
Traducció