Es mostren 88939 resultats

■ humorada

■ humorada

femení Pensada, dita, acció festiva, capriciosa, extravagant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ humoral

■ humoral

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent als humors del cos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ humorisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">humorisme</title>

Etimologia: de humor 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. història i medicina Doctrina mèdica, sense valor científic, segons la qual totes les malalties són el resultat de les alteracions dels humors de l’organisme.
  2. literatura i art Estil literari, gràfic o artístic en general, mitjançant el qual hom interpreta la realitat en els seus caires còmics, absurds o incongruents.

■ humorisme

masculí història i medicina Doctrina mèdica, sense valor científic, segons la qual totes les malalties són el resultat de les alteracions dels humors de l’organisme literatura i art Estil literari, gràfic o artístic en general, mitjançant el qual hom interpreta la realitat en els seus caires còmics, absurds o incongruents
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ humorista


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">humorista</title>

Etimologia: de humor 1a font: 1868, DLCo.
  1. adjectiu i masculí i femení història i medicina Partidari de l’humorisme.
  2. masculí i femení
    1. Persona que té sentit de l’humor.
    2. especialment Persona que fa obres, dibuixos, espectacles, etc., humorístics.

■ humorista

adjectiu i masculí i femení història i medicina Partidari de l’humorisme masculí i femení Persona que té sentit de l’humor especialment Persona que fa obres, dibuixos, espectacles, etc, humorístics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ humorístic
| humorística

■ humorístic
| humorística

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ humor 4 especialment Que conté humor 4 Una revista humorística
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ humorísticament

■ humorísticament

adverbi Jocosament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ humorós
| humorosa

■ humorós
| humorosa

adjectiu medicina Que conté humors, abundant en humors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ humorositat

■ humorositat

femení medicina Abundància d’humors
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ humus


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">humus</title>

Etimologia: del ll. humus ‘terra’ 1a font: 1868, DLCo.
    masculí pedologia
  1. Fracció de la matèria orgànica del sòl que ha sofert el procés d’humificació.
  2. Matèria orgànica del sòl.
  3. humus brut (o mor) Tipus d’humus present en medis biològicament poc actius, creat en condicions d’aerobiosi, caracteritzat per la lentitud de la mineralització i humificació de la matèria orgànica, per l’existència d’un A0 gruixut i per una acidesa forta.
  4. humus cru Matèria orgànica no gaire descomposta, de natura àcida.

■ humus

masculí pedologia Fracció de la matèria orgànica del sòl que ha sofert el procés d’humificació Matèria orgànica del sòl humus brut o mor Tipus d’humus present en medis biològicament poc actius, creat en condicions d’aerobiosi, caracteritzat per la lentitud de la mineralització i humificació de la matèria orgànica, per l’existència d’un A 0 gruixut i per una acidesa forta humus cru Matèria orgànica no gaire descomposta, de natura àcida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hun
| huna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hun</title>

masculí i femení història Individu d’un poble nòmada, probablement de raça mongòlica, estès en diverses tribus, que envaí el SE d’Europa vers el 370 i que atenyé la màxima expansió durant el regnat d’Àtila (a mitjan segle V).

■ hun
| huna

masculí i femení història Individu d’un poble nòmada, probablement de raça mongòlica, estès en diverses tribus, que envaí el SE d’Europa vers el 370 i que atenyé la màxima expansió durant el regnat d’Àtila a mitjan segle V
Traducció