Es mostren 88939 resultats

ictiornis


<title type="display">ictiornis</title>

Partició sil·làbica: ic_ti_or_nis
masculí paleontologia i ornitologia Gènere d’ocells fòssils (Ichthyornis sp) de l’ordre dels ictiornitiformes, que tenien ales grosses aptes per al vol.

ictiornis

masculí paleontologia i ornitologia Gènere d’ocells fòssils Ichthyornis sp de l’ordre dels ictiornitiformes, que tenien ales grosses aptes per al vol
Gran Diccionari de la llengua catalana

ictiornitiformes


<title type="display">ictiornitiformes</title>

Partició sil·làbica: ic_ti_or_ni_ti_for_mes
    masculí paleontologia
  1. plural Ordre d’ocells fòssils que tenien la mida d’una gavina i s’alimentaven de peix, com l’ictiornis.
  2. singular Ocell fòssil de l’ordre dels ictiornitiformes.

ictiornitiformes

masculí paleontologia plural Ordre d’ocells fòssils que tenien la mida d’una gavina i s’alimentaven de peix, com l’ictiornis singular Ocell fòssil de l’ordre dels ictiornitiformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ictiosaures


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ictiosaures</title>

Partició sil·làbica: ic_ti_o_sau_res
Etimologia: de ictio- i -saure 1a font: 1868, DLCo.
    masculí paleontologia
  1. plural Ordre de rèptils adaptats a la vida aquàtica, amb les extremitats transformades en aletes, que visqueren en el triàsic i en el juràssic.
  2. singular Rèptil de l’ordre dels ictiosaures.

■ ictiosaures

masculí paleontologia plural Ordre de rèptils adaptats a la vida aquàtica, amb les extremitats transformades en aletes, que visqueren en el triàsic i en el juràssic singular Rèptil de l’ordre dels ictiosaures
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ictiosi

■ ictiosi

femení patologia Afecció congènita i hereditària consistent en unes escates que cobreixen la pell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ictus


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ictus</title>

Etimologia: del ll. ictus ‘cop, batement’
    masculí
  1. música
    1. Accent principal inicial i final d’una frase musical.
    2. En cant gregorià, mínim accent rítmic o impuls melòdic de la línia vocal.
  2. patologia
    1. Nom donat a tota manifestació morbosa sobtada, atac o accés. Ictus cardíac, meningític.
    2. ictus apoplèctic Apoplexia.

■ ictus

masculí música Accent principal inicial i final d’una frase musical En cant gregorià, mínim accent rítmic o impuls melòdic de la línia vocal patologia Nom donat a tota manifestació morbosa sobtada, atac o accés Ictus cardíac, meningític ictus apoplèctic Apoplexia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

íd.

íd.

abreviatura ídem
Gran Diccionari de la llengua catalana

IDA

IDA

sigla i femení alimentació, indústries alimentàries ingesta diària admissible
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ idea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">idea</title>

Partició sil·làbica: i_de_a
Etimologia: del ll. idea, íd., i aquest, del gr. idéa ‘aparença, imatge ideal d’un objecte’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. filosofia
    1. psicologia Representació intel·lectual d’una cosa.
    2. Terme lògic, interpretat també sovint com a realitat ontològica, corresponent a la idea com a concepte.
    3. idea transcendental En el criticisme kantià, concepte exigit per la raó, sense, però, cap objecte que hi correspongui en el món de la sensibilitat.
  2. Concepció elemental, noció general d’una cosa. T’ho explicaré pel damunt perquè te’n facis una idea.
    1. Concepció que hom es proposa de realitzar, pla, propòsit, intenció. Tenim la mateixa idea.
    2. Ideal, doctrina.
    3. plural Conjunt de creences, d’opinions, d’un individu o d’un grup social, en política, religió, etc. Comunió d’idees.
    4. Part fonamental, substancial, d’una doctrina, d’un raonament, d’una obra, etc.
  4. Enginy per a disposar, inventar. És un home d’idea.

■ idea

femení filosofia psicologia Representació intellectual d’una cosa Terme lògic, interpretat també sovint com a realitat ontològica, corresponent a la idea com a concepte idea transcendental En el criticisme kantià, concepte exigit per la raó, sense, però, cap objecte que hi correspongui en el món de la sensibilitat Concepció elemental, noció general d’una cosa T’ho explicaré pel damunt perquè te’n facis una idea Concepció que hom es proposa de realitzar, pla, propòsit, intenció Tenim la mateixa idea Ideal, doctrina plural Conjunt de creences, d’opinions, d’un individu o d’un grup social, en…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ideació

■ ideació

femení psicologia Procés de formació de les idees
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ideal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ideal</title>

Partició sil·làbica: i_de_al
Etimologia: del ll. td. idealis, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu filosofia
    1. Relatiu o pertanyent a la idea.
    2. Conceptual.
  2. adjectiu
    1. Dit de certes entitats contraposades als objectes reals.
    2. Imaginari, que no té existència sinó en la imaginació.
    3. Que respon a la idea que hom concep del perfecte. Bellesa ideal.
    4. hiperbòlicament Molt bo o molt bell. Un clima ideal.
  3. masculí
    1. Representació perfecta d’un cert gènere de coses, patró d’excel·lència física, moral o intel·lectual. Aquest home és l’ideal d’alcalde.
    2. Allò que hom considera com el més gran bé, la cosa a pretendre sobre tota altra, etc.
    3. Aspiració estètica, moral o intel·lectual, especialment en contraposició amb els interessos materials. Un home amb ideals.
  4. masculí àlgebra Subconjunt I d’un anell A on I és un subgrup de A respecte a l’addició; i, per a qualsevol element a ∈ I i b ∈ A, a × b ∈ I i b × a ∈ I.
  5. ideal transcendental Ésser sense base empírica i racionalment indemostrable, però exigit per la raó com a prototip del judici i l’acció i com a únic principi explicatiu de l’existència.

■ ideal

adjectiu filosofia Relatiu o pertanyent a la idea Conceptual adjectiu Dit de certes entitats contraposades als objectes reals Imaginari, que no té existència sinó en la imaginació Que respon a la idea que hom concep del perfecte Bellesa ideal hiperbòlicament Molt bo o molt bell Un clima ideal masculí Representació perfecta d’un cert gènere de coses, patró d’excellència física, moral o intellectual Aquest home és l’ideal d’alcalde Allò que hom considera com el més gran bé, la cosa a pretendre sobre tota altra, etc Aspiració estètica, moral o intellectual, especialment en contraposició amb els…
Informació complementària
Traducció