Es mostren 88939 resultats

ignorantisme

ignorantisme

ignorantment

ignorantment

Traducció

ignorar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ignorar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. ignorare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb transitiu
  1. No saber (alguna cosa), no conèixer-la o no tenir-ne notícia. Ignoro on he deixat les claus. Ignorava que les meves paraules l’ofendrien.
  2. per extensió No tenir en compte (algú o alguna cosa), no fer-ne cas, prescindir-ne. Va ignorar els seus advertiments. Em va ignorar durant tota la festa.

ignorar

ignot
| ignota

ignot
| ignota

igual


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">igual</title>

Accessory
Etimologia: en cat. ant. egual, ll. aequalis ‘de la mateixa edat o grandària’, der. de aequus, -a, -um ‘pla, llis, igual’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    1. adjectiu Que té en comú amb un altre individu o una altra cosa o amb altres individus o coses absolutament totes les característiques, l’aparença o l’essència o una determinada qualitat o magnitud. No hi ha cap home igual a un altre home. Un vestit igual que el meu.
    2. adjectiu Dit de dos o més individus o dues o més coses iguals entre si. N’ha comprats tres d’iguals. Tots som iguals davant Déu. Són iguals d’ample.
    3. adjectiu hiperbòlicament Molt semblant.
    4. masculí Persona d’igual condició, rang, etc.
    5. masculí Nom del signe d’igualtat (=).
    6. adjectiu geometria Dit de les figures geomètriques entre les quals hom pot establir una transformació d’igualtat.
    7. adjectiu matemàtiques Dit dels conjunts formats pels mateixos elements.
    8. adjectiu matemàtiques Dit dels elements d’un conjunt entre els quals hom pot establir una igualtat.
    9. a l’igual de D’una manera igual a la de, de la mateixa manera que.
    10. d’igual a igual Expressió amb què hom indica que algú tracta un altre com el seu igual, o que dues persones es tracten com a iguals. Parla al seu cap d’igual a igual.
    11. ésser igual (alguna cosa) Ésser indiferent o no tenir importància. Tot li era igual. Has fet mal fet, però no t’hi amoïnis: és igual.
  1. adjectiu
    1. Que és el mateix, que conserva les mateixes característiques, el mateix aspecte, el mateix valor, etc. Encara és ben igual que aleshores.
    2. Que és sempre el mateix, que no varia, que no admet diversitat en la manera de procedir. Un pols igual. Un caràcter igual.
    3. No divers en les seves parts, llis, pla, uniforme, monòton. Un terreny igual. Parlava amb veu igual.
  2. adverbi D’una manera igual. Pensem igual. Són igual d’alts.

igual

igualable

igualable

igualació

igualació

igualadí
| igualadina

igualadí
| igualadina

igualador
| igualadora

igualador
| igualadora

igualar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">igualar</title>

Accessory
Etimologia: de igual 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
    1. transitiu Fer igual a un altre o a una altra cosa, fer iguals entre ells dos o més individus o dues o més coses. Caldrà igualar aquestes posts.
    2. transitiu Considerar com a igual a un altre o a una altra cosa. Jo igualo el seu mèrit al vostre.
    3. pronominal Les formes de vida de tots els pobles van igualant-se.
  1. transitiu
    1. Ésser igual a un altre o a una altra cosa, assolir la mateixa qualitat o quantitat. Ningú no us iguala en benignitat.
    2. esports En certes proves de competició, fer el mateix temps aconseguit per un altre. Igualar un rècord.
  2. transitiu Fer iguals les parts (d’una cosa), llevar-ne les irregularitats, els desnivells, etc. Igualar la superfície d’una fusta amb el ribot.

igualar