Es mostren 88939 resultats

■ imino

■ imino

masculí química orgànica Radical de fórmula ═NH
Gran Diccionari de la llengua catalana

iminoàcid

iminoàcid

masculí química orgànica i bioquímica Àcid carboxílic amb un o més grups imino
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imitable

■ imitable

adjectiu Que es pot imitar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imitació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imitació</title>

Partició sil·làbica: i_mi_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. imitatio, -ōnis, íd. 1a font: 1546
    femení
    1. Acció d’imitar;
    2. l’efecte.
  2. Cosa, obra d’art, etc., que n’imita una altra.
    1. filosofia Segons els pitagòrics, manera com les coses es relacionen amb els nombres o les entitats superiors.
    2. teoria de la imitació estètica Doctrina segons la qual l’art consisteix a imitar.
  4. música Terme que indica una sèrie de sons repetida de forma analògica.
  5. psicologia Fenomen psíquic caracteritzat per la reproducció activa d’una conducta observada anteriorment en un altre individu.

■ imitació

femení Acció d’imitar l’efecte Cosa, obra d’art, etc, que n’imita una altra filosofia Segons els pitagòrics, manera com les coses es relacionen amb els nombres o les entitats superiors teoria de la imitació estètica Doctrina segons la qual l’art consisteix a imitar música Terme que indica una sèrie de sons repetida de forma analògica psicologia Fenomen psíquic caracteritzat per la reproducció activa d’una conducta observada anteriorment en un altre individu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imitador
| imitadora

■ imitador
| imitadora

adjectiu i masculí i femení Que imita, que fa imitacions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imitar</title>

Etimologia: del ll. imitari, íd. 1a font: 1460, Roig
    verb transitiu
    1. Reproduir amb els gests, la veu, etc., tan exactament com sigui possible la manera de fer d’un altre, ja en conjunt ja en un aspecte determinat. Les mones imiten els homes. Imita el seu germà en tot.
    2. Fer alguna cosa perquè l’ha feta abans un altre.
    1. Seguir la manera d’obrar, d’ésser, d’un altre. Imita l’estil de Verdaguer.
    2. especialment Seguir l’estil d’un altre autor, d’una altra obra, d’una escola, etc. Imita Ausiàs Marc.
  3. Fer alguna cosa de manera que s’assembli tant com es pugui a una altra. He imitat la teva signatura.
  4. Presentar l’aparença d’una altra cosa. Un material que imita la pell d’animal.

■ imitar

verb transitiu Reproduir amb els gests, la veu, etc, tan exactament com sigui possible la manera de fer d’un altre, ja en conjunt ja en un aspecte determinat Les mones imiten els homes Imita el seu germà en tot Fer alguna cosa perquè l’ha feta abans un altre Seguir la manera d’obrar, d’ésser, d’un altre Imita l’estil de Verdaguer especialment Seguir l’estil d’un altre autor, d’una altra obra, d’una escola, etc Imita Ausiàs Marc Fer alguna cosa de manera que s’assembli tant com es pugui a una altra He imitat la teva signatura Presentar l’aparença d’una altra cosa Un material que imita la pell…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imitatiu
| imitativa

■ imitatiu
| imitativa

adjectiu Relatiu o pertanyent a la imitació Capacitat imitativa Que imita Art imitativa Donat a la imitació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imitativament

■ imitativament

adverbi Imitant, per imitació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ immaculat
| immaculada

■ immaculat
| immaculada

adjectiu Sense màcula
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ immadur
| immadura

■ immadur
| immadura

adjectiu Immatur especialment i figuradament Dit de la persona adulta que encara no ha assolit el grau de maduresa propi de la seva edat
Traducció